SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER: LA HISTÒRIA D'UNA PERSECUCIÓ

CARTA A L'ALCALDE

2012-01-11T11:54:00.007+01:00

Som una parella que ja fa més de 13 anys que estem patint una llarga sèrie d'injustícies per part de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per suposades "irregularitats urbanístiques" i que avui dia encara continúen.

Per aquest motiu hem decidit enviar una carta al nou alcalde explicant els fets que han passat i demanant-li que acabi d'una vegada per totes amb aquesta persecució administrativa pròpia d'una dictadura que sembla no tenir aturador i que ens ha obligat a interposar fins a CINC contenciosos-administratius per defensar els nostres drets més elementals : viure amb dignitat i tranquilitat a la nostra pròpia casa.

Quatre d'aquestes demandes han estat resoltes al nostre favor i la cinquena està pendent de resolució per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Això evidència que el consistori actúa al marge de la llei, però no ha estat suficient perquè els caigui la cara de vergonya i deixin de trepitjar els nostres drets de forma despótica.

Entre moltes altres injustícies i amb la connivència d'un funcionari de la Generalitat pretenen fótre'ns fora de casa malgrat estar al corrent de pagament de tots els impostos municipals, amb aquest objectiu ens han denegat la renovació de la cèdula d'habitabilitat (concedida per la Generalitat a l'any 1999, revocada per l'ajuntament i validada pel propi TSJC a l'any 2006 gràcies a guanyar una de les sentencies) amb tota mena de negligències, falsedats i manipulacions quan saben de sobres que están obligats per llei a concedir-la.

Si voleu llegir el text íntegre de la carta i descarregar-vos els documents relacionats cliqueu aquí (PDF)

2011-06-21T00:06:00.005+02:00

ASSETJAMENT URBANÍSTIC :

Tota actuació o omissió amb abús de dret que té l'objectiu de pertorbar la persona assetjada en l'ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge (Definició legal segons la Llei de l'Habitatge).

La mateixa Llei qüalifica l'assetjament urbanístic d'infracció molt greu i ja consta tipificat com a delicte en el Codi Penal.

2011-01-01T20:38:00.009+01:00

ACLARIMENT : NI L'ACTUAL EQUIP DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER (IPR-Am) NI ELS ACTUALS MEMBRES DE L'OPOSICIÓ (CiU Riuprimer) TENEN CAP MENA DE RESPONSABILITAT RESPECTE DELS FETS DENUNCIATS EN AQUEST BLOC.

EL PERQUÈ DE LA PERSECUCIÓ. Introducció.
Aquest és un blog-denúncia on es demostra com l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), valent-se del seu poder, practica la persecució administrativa en ple segle XXI.

Al llarg d'aquest historial podreu comprovar de tot el que són capaços per aconseguir els seus repugnants objectius. Començant pels alcaldes implicats, passant per regidors i tècnics municipals, fins als resposables de diferents departaments de la Generalitat, no es salva cap dels funcionaris vinculats a l'àrea d'urbanisme : tots cometen greus irregularitats amb l'únic objectiu de fer la vida impossible a cinc famílies que viuen en una zona concreta del municipi, i que fan nosa en una muntanya parcel·lada amb magnífiques vistes panoràmiques a la Plana de Vic, tot un diamant en brut per l'administració.

Defensar-me d'aquesta persecució, m'ha costat, de moment, fins a quatre contenciosos-administratius, tots quatre perduts per les administracions implicades (ajuntament i Generalitat). Les sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) posen en evidencia la seva actuació ilícita al marge de la Llei.
I tot això contra uns habitatges construïts i habitats des de fa més de 30 anys.

No m'invento res, ho podeu comprovar vosaltres mateixos accedint als informes, resolucions i demandes i al text complert de les sentències judicials en la densa documentació que ha generat aquesta lamentable història i que encara no ha acabat.

Entreu i tafanegeu aquest blog (clicant les paraules resaltades en blau us podeu descarregar els documents en format PDF) i descobriu el lamentable currículum d'aquest consistori osonenc: un bon grapat de "gestes administratives" pròpies dels temps de la dictadura. L'espectacle no té desperdici. I si voleu, també hi podeu deixar el vostre comentari. Benvinguts a riuprimer.cat.

ORIGEN DEL TOPÒNIM 'LES COMUNES'
El serrat de Les Comunes és un bonic turó, format per camps de conreu i bosc, situat a 8 Km de Vic, al sudoest de la comarca d'Osona, en termes municipals de Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola.

Pel que sembla, al segle XVIII, Mercè de Codina, una massa bona dona i terratinent del poble, va deixar dit al seu testament, que quan deixés aquest món, s’en fés bocins de la seva finca i s’en regalés un a cada casa del poble i que també es donés una pesseta a cada núvia que es casés.

El nom de Les Comunes respón a aquest conjunt de propietats en "comú", format per més de mig centenar de petites parcel·les de conreu, també anomenades "comunes", d’aproximadament mitja hectàrea cadascuna i res té a veure amb l'estil de vida de "viure en comunes".

La majoria dels propietaris disposen d’escriptura pública de la seva peça de terra, algunes d'elles són centenàries i la tenen inscrita en el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, on també hi consten els traspassos per compra-venda d'aquestes finques al llarg dels anys.

LA SITUACIÓ LEGAL DELS HABITATGES, PLENAMENT CONSOLIDADA.
Als anys 70, l'ajuntament va donar llicències per la construcció de diferentes casetes-magatzem a diversos propietaris del paratge de Les Comunes que ho havien sol·licitat. En poc temps i gràcies al descontrol del propi ajuntament, es convertirien en vivendes unifamiliars.

L'ajuntament, si considerava que s'havia produït algun tipus d'irregularitat, disposava de 4 anys per actuar (termini de prescripció establert per la normativa urbanística) però, tot i tenir-ne coneixement, no va fer cap objecció al respecte, ni en el seu moment, ni durant els 30 anys següents i ha deixat prescriure totes les accions legals en contra.

Fins i tot, a l'any 1979, va autoritzar la construcció d'un dipòsit de formigó per abastir d'aigua a la majoria de parcel·les i vivendes de la zona, i també algunes de Muntanyola.

Aquest descontrol per part de l'ajuntament i per motius de seguretat jurídica -dret expressament protegit a la Constitució-, mai pot acabar vulnerant, trenta anys després, els drets d'uns ciutadans i menys per una hipotètica infracció més que prescrita. Tal i com declara reiterada jurisprudència, l'administració ha perdut el dret a exigir cap tipus d'autorització, produint-se per imperatiu legal, la legalització dels habitages (llicència atorgada per acte tàcit).

Per aquest motiu, els veïns constem empadronats a Les Comunes, les vivendes están escripturades, inscrites en el Registre de la Propietat de Vic, donades d'alta al Cadastre de Barcelona i estàn al corrent de pagament de tots els impostos i taxes municipals, com l'Impost de Bens Immobles (IBI) i la taxa per recollida d'escombraries (servei inexistent).

És evident que els agradaria veure-les aterrades i ara pretenen fer el que en el seu moment no van fer, però ja no són a temps de castigar ningú, ni d'enderrocar res, per la senzilla raó de que, ni la Llei, ni la Justícia, els ho permet.

Aquesta situació plenament consolidada afegida a la frustació de l'ajuntament per l'intent fallit de ser l'únic amo de la muntanya, no agrada gens a determinades persones del consistori, que ens sotmetran a un continuat "linxament" administratiu.

L'AJUNTAMENT CONSIDERA QUE ÉS L'ÚNIC PROPIETARI DEL PARATGE DE LES COMUNES.
Des de fa molts anys, l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) mostra un interés urbanístic obsessiu vers una zona concreta del municipi i de situació privilegiada, el serrat de Les Comunes.

Més de 200 anys més tard de la donació, a l'any 1980, l'ajuntament mostra interés per apropiar-se del serrat de Les Comunes i en un informe emès per l'aleshores secretari municipal Sr. Jaume Balcells Segura, paradoxalment, nega a un propietari la possibilitat d'edificar a la seva pròpia finca, al·legant que els seus terrenys podrien pertànyer a l'ajuntament com a bens comunals. Aquest secretari també ho era de Muntanyola i es diu que va participar activament en el negoci de la macro-urbanització d'aquest municipi i que hi havia la intenció de fer el mateix a Santa Eulàlia, fins i tot de donar-li continuïtat fins "empalmar-la" amb Les Comunes.

Més endavant, l'ajuntament, aleshores presidit per Ramón Prat (CiU), contratista de professió, considera que es tracta de terrenys comunals que no es poden vendre ni comprar i per tant, el consistori n'és l'únic propietari.

L'interés per la zona és tal que, a l'any 1992, violant la voluntad de la donant i els drets dels propietaris, tira pel dret i s'apropia de les finques dels afectats amb el lucrós objectiu d'urbanitzar la muntanya.

Els veïns es veuen obligats a defensar les seves propietats i els seus advocats arriben a la conclusió de que no existeixen ni han existit mai terrenys comunals a Santa Eulàlia de Riuprimer.

EN DESCOBRIR-SE EL FRAU, L'AJUNTAMENT ES VEU OBLIGAT A SUBHASTAR ELS SEUS PROPIS TERRENYS.
A principis del 1995, el monumental frau és descobert per un veí de la zona, que durant una visita al Cadastre de Barcelona, descobreix que les seves terres están a nom de l'Ajuntament (Inventari de Béns Municipals) i que els plànols cadastrals de la zona s'han "alterat" fent desaparèixer més de 40 parcel·les de titularitat privada (la immensa majoria escripturades i inscrites al Registre de la Propietat nº1 de Vic), juntament amb les construccions edificades a sobre.
Veure plànol correcte i plànol presumptament falsificat.

Diversos propietaris entren instància a la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona impugnant el cadastre posterior a l'any 1992 i l'ajuntament es veu obligat a fer marxa enrera.

Un altre veí entra una instància a l'ajuntament demanant explicacions al respecte i l'ajuntament "tira pilotes fora" i no vol aclarir-ne res. Ni tan sols informa res sobre el parcel·lari cadastral de Les Comunes, adduïnt no poder-ne certificar res per no ser de la seva competència quan tothom sap que l'esmentada informació, com a tots els ajuntaments, tenen l'obligació de facilitar-la al ciutadà.

Tot indica que les finques dels afectats... i les seves vivendes!!, vàren estar fins a quatre anys "robades" als seus legítims propietaris (des de l'any 1992 fins al 1996). Per tapar aquest descomunal frau i "adaptar" la tramitació generada a la nova situació, el consistori fa un simulacre de subhasta pública i malvèn els seus propis terrenys (expoliats als seus legítims propietaris a l'any 1967) a un particular que llinda amb els mateixos i que seria l'únic "salvat" de la futura il·legalització dels habitatges de Les Comunes mitjançant el nou Pla General.
Només calia afegir els terrenys "adquirits" a l'any 1992 als subhastats i així disposar d'una nova parcel·la de proporcions considerables, en un entorn privilegiat i de propietat municipal.

D'aquesta manera tan il·lícita i allunyada de la voluntat de la donant, l'ajuntament es queda sense cap propietat a Les Comunes.

L'AJUNTAMENT ES VEU OBLIGAT A RECTIFICAR ELS PLÀNOLS CADASTRALS PRESUMPTAMENT FALSIFICATS.
El dia 6 de novembre de 1995, el consistori, assessorat jurídicament per la Diputació, celebra un Ple extraordinari acceptant la titularitat privada dels terrenys de Les Comunes.
D'aquest fet s'en fa ressó la premsa comarcal en un article fet a mida de l'ajuntament i que només serviria per tranquilitzar els ànims dels veïns que vèien com les seves terres havien passat a mans de l'ajuntament, evitant així una denúncia de gravíssimes conseqüències pel consistori.

L'ajuntament, en ser descobert i davant de la gravetat dels fets, es veu obligat a fer marxa enrera, ordena al Cadastre de Barcelona la rectificació dels plànols parcel·laris, apareixent altre vegada les més de 40 parcel·les "esborrades" i veu com el suculent negoci s'en va en orri.

A partir d'aquest moment, utilitzarà el seu poder, de forma implacable, per fer la vida impossible a les famílies residents a Les Comunes, sobretot a les que no són del poble, amb l'objectiu d'impedir que hi puguin viure amb uns mínims de dignitat i tranquilitat i que fan nosa en un paratge amb vistes panoràmiques a la Plana de Vic.

AMPLIAR INFORMACIÓ

LA REACCIÓ DESPÓTICA DE L'AJUNTAMENT CONTRA ELS VEÏNS DE LES COMUNES.
L'ajuntament, un cop veu com el pretext dels comunals no li ha servit de res i s'ha quedat amb les ganes d'apropiar-se de les terres dels petits propietaris, s'inventa noves excuses i continúa la persecució aquesta vegada per qüestions urbanístiques, com veurem, sense cap fonament legal, ara ja de forma inhumana, ferotge i contundent. Ens volen fótre fora de casa :

A les acaballes del mandat de Ramón Prat, a l'any 1998, intenten tallar-nos el subministre elèctric, però Fecsa no cedeix a les seves pressions, seguidament, ens deixen sense subministre propi d'aigua potable impedint la legalització definitiva del pou comunitari, després, ja amb l'ilustríssim Josep Musull (CiU), es denuncia, inclús amb denuncies falses, qualsevol insignificant "obra" per petita que sigui. Un dels casos, acaba als tribunals i es "resol" signant un conveni amb l'ajuntament a canvi de retirar el contenciós.
" De seguir amb aquestes pràctiques, arribaràn a exigir llicència urbanística per una caseta de gos o per posar gàbies de canaris ", això va fer constar un advocat en una de les demandes sobre l'assumpte.

També impedeixen l'accés a qualsevol servei públic, fins i tot, provocant la revocació, per qüestions que no són d'habitabilitat, de les cèdules d'habitabilitat (document imprescindible per sol·licitar qualsevol servei) concedides per una altra administració, la Generalitat.
" És convenient de vetllar per tal de que no puguin contractar amb les companyies corresponents ", això és el que es va reclamar a la Generalitat en un escrit, propi dels temps dictatorials, signat a l'any 1999 per l'aleshores alcalde, Josep Musull. De forma fulminant i sense temps per valorar l'assumpte, en menys de 24 hores la Generalitat decretava la revocació de les cèdules concedides i, fins i tot, ordenava el tall dels subministres. Ni dret a viure a casa nostre.

I per rematar la jugada, mitjançant el nou Pla General, declarar il·legals les vivendes de Les Comunes.

Tot i aquest tracte denigrant, l'ajuntament de Santa Eulàlia continúa cobrant d'aquests habitatges tan "il·legals" el corresponent IBI i la taxa per recollida d'escombraries.
La Generalitat tampoc s'ha volgut perdre, almenys en el meu cas, la seva part del pastís, cobrant el corresponent Impost de Transmissions Patrimonials de la vivenda que més tard, amb la col·laboració del consistori, acabaria il·legalitzant.
O sigui, persegueixen al pobre que l'ha comprat, quan seria més lògic fer-ho, si fós el cas, amb qui l'ha construït. Lamentable.

Els habitatges de Les Comunes són anteriors a les Normes Subsidiàries de l'any 1981, les quals no en feien cap referència. Era evident que interessava ignorar-los. De la mateixa manera, l'ajuntament tampoc volia empadronar a ningú del paratge de Les Comunes.

Amb el nou Pla General, estava en les seves mans acceptar d'una vegada per totes que els veïns de Les Comunes tenen els mateixos drets que els altres. Però és clar, "no hi ha voluntat política", ni humana. Ha prevalgut l'odi per sobre del sentit comú hi han continuat amb el tracte discriminatori.

Un dels pilars bàsics de l'administració és garantir el benestar dels ciutadans.
No creièu que van una mica perduts i han confós la paraula "benestar" per "malestar"?

Sí senyors, tot això passa al segle XXI i a la comarca d'Osona. Una persecució pròpia dels temps dictatorials, iniciada per Ramón Prat i continuada per Josep Musull, famós per destrossar l'entrada del poble amb les aberrants "Torres Musull", convertint-lo en una petita "Marabella".
L'alcaldessa Núria Solà (d'AR Independents i futura jove de l'ex-alcalde Ramón Prat) segueix la mateixa línea dels seus cínics predecessors.

A més, l'ajuntament compta amb el recolzament incondicional del seu "germà gran", la Generalitat, que lamentablement, li és fidel, es posa al seu nivell i demostra ser tan presumptament corrupte com ell. Això també ho evidencien perdent la immensa majoria de contenciosos que presenten els ciutadans, sobretot per temes urbanístics.
Déu n'hi dó quins "governants" que tenim !

La indefensió encara és més acusada, doncs això fa que la majoria de vegades, hàgim de lluitar contra els dos "monstres", doncs el petit, sistemàticament i a fi de magnificar l'assumpte, es dedica a corregir i augmentar les seves obssessions per seguidament denunciar-les al "gran", el qual intervé feroçment i ja tenint molt clar el que ha de fer i contra qui ha d'anar.

Em veig obligat a gastar-me un dineral acudint als tribunals i interposant fins a quatre contenciosos-administratius per defensar els meus drets dels brutals atacs de l'ajuntament, que només són frenats a base de guanyar tots els plets. Amb això no obtinc cap benefici extra, simplement els paro els peus i les coses tornen al lloc que estàven, d'on mai s'haurien d'haver mogut. El què és realment vergonyós i intolerable, és que aquests capritxos de l'ajuntament els acabem pagant entre tots els riuprimerencs.

És que no tenen res més important que fer ?
I mentrestant, i només per citar alguns exemples, la biblioteca continúa tancada, l'escola amb aluminosi, la piscina obsoleta i el municipi sense cobertura digne de telefonia mòbil. Un poble tercermundista en aquests aspectes. Està clar, l'obssessió vers Les Comunes els manté "enfeinats" i ja no els queda temps per res més.

Amb tota aquesta persecució, què han solucionat aquesta colla d'impresentables ?

Podreu comprovar com, sortosament, cap dels repugnants objectius del consistori es materialitza :

Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya em donen la raó, i demostren que tot això s'ha fet sense cap fonament legal.

-------------------------------------------------------------------

LA PERSECUCIÓ INDIVIDUAL I COL·LECTIVA. Fets més rellevants.

L'AJUNTAMENT PROVOCA LA REVOCACIÓ DE LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT :
AL PARATGE DE LES COMUNES, NI AIGUA !

L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER IMPEDEIX EL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA PROPI I PROVOCA LA REVOCACIÓ DE LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT AMB L'OBJECTIU D'ANUL·LAR TAMBÉ LA OPCIÓ DE CONNEXIÓ A LA XARXA PÚBLICA D'AIGUA POTABLE.

EN ALTRES PARAULES : ENS VOLEN FOTRE FORA DE CASA.

Quan el pou dels veïns de Les Comunes ja havia rebut l'informe favorable de la Junta d'Aigües de la Generalitat, l'Ajuntament, presidit per Ramón Prat, impedeix la seva definitiva legalització i, per tant, el seu ús. Mitjançant un informe, al·lega a a la Generalitat que disposa del monopoli del subministrament d'aigua potable i que no es poden fer autoritzacions a comunitats de veïns si no compleixen "els requisits legals" (l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat).

Un cop concedida la cèdula d'habitabilitat per part de la Generalitat (document imprescindible per a la contractació dels serveis de subministrament d'aigua, gas o llum), i abans de ser utilitzada, el nou alcalde, en una actuació pròpia d'èpoques passades, envia un informe a la Generalitat que provoca la seva revocació, aquesta vegada per qüestions de "manca de llicència" que res tenen a veure amb l'habitabilitat. Una autorització, que després de més de 30 anys d'antiguitat dels habitatges, reiterada jurisprudència confirma que ja no és legalment exigible. Es tracta d'una forma de càstig per una hipotètica infracció que ha prescrit sobradament. Malgrat això, la Generalitat es posa al mateix nivell que l'ajuntament, i denega i revoca les cèdules concedides de forma fulminant, sense ni tant sols estudiar-se el tema, i fins i tot ordena la interrupció immediata dels serveis.

En aquest informe, de marcat regust caciquista i signat per l'alcalde, Josep Musull , s'hi diu textualment el següent :
"ÉS CONVENIENT DE VETLLAR PER TAL QUE NO PUGUIN CONTRACTAR AMB LES COMPANYIES CORRESPONENTS."

Aquest és el tracte que mereixen rebre uns veïns empadronats al municipi als quals se'ls cobren TOTS els impostos municipals?

Aquest tipus d'actuacions deixen ben clares les repugnants intencions del consistori : deixar-nos sense aigua pròpia i sense opció a tenir-ne de la xarxa pública, que paguem entre tots. En altres paraules, volen FÓTRE'NS FORA DE CASA. Això, en ple segle XXI, és inhumà i intolerable i ja no parlem des del punt de vista sanitari, amb l'agreujant de que es tracta d'un servei de caràcter obligatori.

És increïble que l'ajuntament ens cobri tots els impostos municipals, i simultàniament, impedeixi que disposem d'algún servei. Em pregunto, perquè pagar impostos, perquè ens continuïn putejant ?

Per evitar que la cèdula d'habitabilitat sigui definitivament anul.lada, em veig obligat a portar el cas als tribunals (1er contenciós-administratiu), i aconsegueixo salvar-la gràcies a una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 11 de juliol de 2006, que anul·la totes les actuacions que provocaren la seva revocació.
Però, malgrat guanyar el plet i amb la cèdula d'habitabilitat vàlida i vigent, sorprenentment, l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, dos anys després, impedeix la concessió d'aigua potable pel meu habitatge, insistint en la seva il·legalitat, una "etiqueta" que ell mateix s'ha encarregat de posar mitjançant el Pla General, que, com veurem, també acabaria tombat pel TSJC.
AMPLIAR INFORMACIÓ

L'ODI VERS LES COMUNES, PLASMAT AL NOU PLA GENERAL.
LA JUSTÍCIA EVITA LA IL·LEGALITZACIÓ DELS HABITATGES DE LES COMUNES.

LA PERSECUCIÓ CONTINÚA, ARA JA DE FORMA FEROTGE I CONTUNDENT.

ENS VOLEN ESBORRAR DEL MAPA :

L'AJUNTAMENT, AMB JOSEP MUSULL AL CAPDAVANT, UTILITZA EL NOU PLA GENERAL PER DECLARAR IL·LEGALS ELS HABITATGES DE LES COMUNES I ES BURLA DELS SEUS VEÏNS ESTABLINT UN SISTEMA DE "LEGALITZACIÓ" D'IMPOSSIBLE COMPLIMENT.

UNA RECENT SENTÈNCIA DEL TSJC TOMBA LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL I DIU QUE NO SÓN NINGÚ PER FER TAL DECLARACIÓ.

Després de deixar-nos sense aigua i revocar-nos la cèdula d'habitabilitat, l'ajuntament utilitza el Pla General, ara ja de forma ferotge i contundent, per reprimir i discriminar, una vegada més, el sector de Les Comunes.

Com és que els ÚNICS habitatges de tot el terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer que quedarien greument afectats pel nou invent de l'ajuntament serien els de Les Comunes ?

Assabentats que la nova punyalada de l'ajuntament era la creació d'una insòlita i innecessària zona de "protecció del paisatge" (el sòl rústic ja està automàticament protegit per Llei) que "casualment" afectaria el paratge de Les Comunes, i que aquesta "sobreprotecció", de ben segur, estava pensada per tenir-nos encara més reprimits, prèviament, i als inicis de la revisió del nou Pla General, els veïns de Les Comunes vàrem presentar suggeriments, els únics de tot el municipi !!, demanant simplement que es respectés de forma específica l'ús residencial preexistent a la zona de Les Comunes. Resulta que ens "estimen parcialment" els nostres suggeriments, però més aviat es burlen totalment de nosaltres. I quina va ser la seva resposta ? :
Doncs crear una normativa específica per a nosaltres solets, i així declarar els nostres habitatges, directament i sense contemplacions, il·legals i fora d'ordenació.

L'equip redactor del Pla General, compost d'una advocada i la pròpia arquitecte municipal, emet informe estimant en part els suggeriments presentats , i després d'etiquetar-nos d'il·legals i fora d'ordenació, estableix un sistema per "legalitzar-nos", exigint entre d'altres, que les nostres petites parcel·les, enlloc de 5.000 m2, com tenen de mitjana, n'hauràn de tenir, almenys 45.000 m2 per a cada casa. De passada i sense cap mena de suport legal, aprofitaràn per aterrar-nos els coberts existents.
Si continueu llegint veureu que aquests desitjos són ben reals. Vegeu del què son capaços per enderrocar un simple pèrgola.

El Ple de l'ajuntament, que no els hi queda ni un gram de vergonya, " passant de criteris tècnics " i sense cap justificació, decideixen doblar aquesta quantitat a 9 Ha., el doble del legalment exigible si s'hagués de construïr a l'actualitat en sòl agrícola. Ara s'entén perquè en el seu moment se'ns va ocultar l'informe de l'equip redactor que "només" exigia 4,5 Ha.
El seu nivell intelectual és tal que resulta que estàven exigint més terreny de l'existent a tot el serrat de Les Comunes : 9 hectàrees x 5 cases = 45 Ha. A més, s'ha de tenir en compte que un dels propietaris afectats ja disposa d'unes 11 Ha (que, per més "inri", li foren vengudes pel propi ajuntament i seria l'únic veí "legalitzat"), que s'haurien de restar als altres afectats.

Davant d'aquest panorama, presentem unes contundents al·legacions (tota una lliçó d'urbanisme) acreditant la il·legalitat de la D.T. 4ª , per incongruent, discriminatòria, d'impossible compliment... Quina resposta obtenim ? Continúa la burla i es limiten a "maquillar" la D.T. 4 ª rebaixant la superfície exigida de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció paisatgística, i no per criteris de protecció, sino per tapar l' "error" d'exigir més superfície de l'existent, quan eren plenament conscients que això no solucionava res i que cap de les cinc cases (excepte una, la del Sr. Jutglar) podien complir amb els requisits exigits.

Podeu comprovar amb quina "coherència" actúen : de 4,5 a 9 i de 9 a 7,5 Ha. i tot sense cap fonament legal

És curiós comprovar com, malgrat aquesta "ampliació", la nova zona delimitada d'aquesta manera tan barroera continúa afectant només als habitatges de Les Comunes i "esquiva" les demés construccions a les quals no interessa perjudicar.

Tenint en compte que la superfície mitjana de les parcel·les de Les Comunes és de 0,5 Ha.,
Quantes parcel·les haurien d'adquirir cadascun dels veïns de Les Comunes per arribar a assolir la superfície exigida ?
Doncs ni més ni menys que quinze parcel·les de quinze propietaris diferents que multiplicat per 4 cases (el Sr. Jutglar, com s'ha dit, ja ja disposa de més de 10 Ha), la genial idea de l'ajuntament originaria una seixantena de compra-vendes.
Això suposant que totes fóssin comfrontants per formar-ne una de sola, que estéssin totes en venda i que les poguéssim adquirir econòmicament (evidentment a preu especulat) i que nosaltres solets gestionem i paguem aquesta utòpica concentració parcel·laria.

No cal rumiar gaire per donar-se compte que als veïns de Les Comunes se'ls hi demana un miracle impossible.

Ja ho veieu, la resposta a uns suggeriments és aquesta monumental farsa, que ens deixa fora de la llei i que s'anomena Disposició Transitòria 4ª. No deuen saber llegir, doncs nosaltres només suggeriem que es respectin les preexistències, tal i com estableix la normativa urbanística, de caràcter superior i d'obligat compliment.

El nou Pla General (DOGC nº 3781 del 13-12-02, pàg.21902) , d'una banda il·legalitza les senzilles vivendes de Les Comunes, construïdes i habitades des de fa més de 30 anys per famílies de pocs ingressos, i de l'altra, soluciona "la papeleta" als rics legalitzant un bon grapat de flamants i luxosos xalets acabats de construïr sense cap tipus de llicència en sòl no urbanitzable agrícola i forestal, sense superfície mínima i sense cap vinculació agropecuària, o sigui, flagrantment il·legals, doncs no compleixen amb cap dels requisits establerts a la Llei d'Urbanisme.

Però cap problema, per a ells legislen expressament per legalitzar-los, en altres paraules, prevariquen pel seu benefici. Amb aquesta finalitat, també mitjançant el nou Pla General, creen una altra Disposició Transitòria, la 2ª, i queda tot "legalitzat". Ningú es pregunta si això suposa una millora paisatgística ni si es veura afectada la façana del municipi.

I tot això amb Josep Musull com a màxim responsable, i com a regidors d'obres, Albert Vilademunt (tinent d'alcalde ) i Àlex Peris.

Fins a l'any 1996, la corrupció urbanística sols era una infracció administrativa, però amb la reforma del Codi Penal, es convertí en delicte, preveient penes de presó pels responsables.

Ah! i no us ho perdeu, entre d'altres organismes, aquest Pla General anti-natura, també reb l'informe favorable del Departament de Medi Ambient de la Genialitat.

Porten una bena als ulls o dormen a la palla ?. En aquest cas demostren que els importa "quatre pitos" el seu "apreciat paisatge", i que quan interessa, no tenen cap problema en fer la "vista grossa", en altres paraules, prevaricar. No miren el què es fa, sino qui ho fa.

Inclús la pròpia Comissió d'Urbanisme de Barcelona, suspèn l'executivitat del Pla General fins que l'ajuntament aporti dades bàsiques com la superfície d'aquestes finques, això no es complimenta i aquesta mateixa comissió aprova definitivament el Pla General sense donar cap explicació al respecte i, evidentment "passant" de donar algún tipus de solució a la il·legalització irreversible al·legada pels veïns de Les Comunes.

Com s'entén que es "mullin" d'aquesta manera per afavorir a uns quants particulars i perjudicar-ne uns altres? Fixeu-vos que en surten molt ben parats grans empresaris, polítics, famílies benestants i amics i parents del consistori (a Les Comunes no hi ha res d'això, sino, un altre gall ens cantaria).

Es va demanar a l'ajuntament el perquè d'aquesta diferència de tracte i la resposta ja us la podeu imaginar :
" La regulació pel cas d'habitatges situats en zona agrícola o forestal, no es pot fer de la mateixa manera que en el cas de la zona de protecció del paisatge ".

Es compleixen els pronòstics i ara podem comprovar el que ja ens temíem, que la "protecció del paisatge" és sols una nova excusa (i ja van unes quantes) per no donar-nos el mateix tracte que als "rics", en altres paraules, per discriminar-nos una vegada més.
Per més "inri", resulta que els terrenys de Les Comunes, formats per terres de conreu i bosc, precisament sempre han tingut aquesta mateixa qüalficació : agrícola i forestal.

Aquesta discriminació i la impossibilitat d'accedir a "legalitzar", mitjançant recurs d'alçada, es posa en coneixement del conseller de Política Territorial de la Generalitat, i el deshonorable Felip Puig (CiU) ni tan sols es digna a contestar. Aquesta negligència, m'obliga a interposar una demanda i portar el cas als tribunals per evitar que casa meva quedi il.legalitzada per sempre (2on contenciós), fet que, de ben segur, seria aprofitat per l'ajuntament per incoar un expedient d'enderroc.

L'advocat en les seves conclusions, posa de manifest la "particular" actitud de l'ajuntament quan se li demana per les autoritzacions de la resta d'habitatges en sòl rústic, de luxós format i considerables dimensions, doncs el consistori no certifica res al respecte.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data 14 de març de 2008, dicta sentència estimant la demanda presentada i declarant que les dues administracions implicades s'han autoconcedit facultats que la Llei no els atorga i que aquesta falta de competència ha de comportar la nul·litat radical i absoluta dels articles del nou Pla General que qüalifiquen d'il·legals els habitatges de Les Comunes així com també, lògicament, l'anul.lació de la normativa imposada per "legalitzar-los".

Davant dels reiterats atacs de l'administració, ja es va portar en el seu moment el cas al Síndic de Greuges d'aleshores, Sr. Antón Cañellas, el qual fa els ulls clucs davant dels fets denunciats i, increïblement, resol a favor de les administracions, i fins i tot, considera que mitjançant el Pla General (que acaben d'anul·lar els Tribunals) l'ajuntament fa un "esforç" al fer "una rebaixa ostensible" de la superfície de terreny exigida per "legalitzar", però com que no disposo de tal superfície, el Síndic arriba a la conclusió que tampoc tinc dret a la cèdula d'habitabilitat.
Algú em pot explicar com és que el dret a una cèdula d'habitabilitat estigui condicionat per la superfície de la finca ? Què té a veure una cosa amb l'altra ?

Les sentències del TSJC demostren que es va equivocar estrepitosament : per incompetent o per corrupte ?

Des d'aquí, els meus agraïments a les senyores Núria Sans (arquitecte municipal) i Concepció Foraster (advocada), redactores d'aquest maquiavèlic Pla General i artífex de la Disposició Transitòria 4ª, tombada pels Tribunals, per la barreja d'incompetència i mala llet mostrada, acceptant l'encàrrec de fer els "vestits a mida" a canvi de diners, encara que sigui vulnerant la normativa urbanística i dividint en "categories" als veïns del poble, afavorint en un cas i perjudicant en l'altre, segons els interessos del consistori.

A partir d'ara ja no podràn dir que tenen unes cases il·legals a Les Comunes. Em pregunto, quina nova excusa s'inventaràn per seguir perseguint-nos ?

Doncs sí senyors, la persecució continúa i al juliol del 2008, quatre mesos després de la sentència del TSJC, l'ajuntament en fa cas omís impedint novament la concessió del servei d'aigua potable pel meu habitatge, fonamentant la seva desició, en la normativa del Pla General que el Tribunal n'acabava de declarar la nul·litat radical i absoluta, o sigui, considerant encara els habitatges com "il·legals i fora d'ordenació".
Presentant DNI, escriptura de propietat i cèdula d'habitabilitat, t'han de concedir l'aigua, però a Santa Eulàlia és diferent. Si això no és prevaricació, que algú m'ho expliqui ! Increíble però cert.

AMPLIAR INFORMACIÓ

UN PLA GENERAL FET A CORRE-CUITA I D' "AMAGATOTIS" I D'ESQUENA AL POBLE, A MIDA DELS CAPITALISTES I SIMPATITZANTS DEL CONSISTORI I QUE TÉ COM A CARTA DE PRESENTACIÓ ELS ABERRANTS BLOCS DE PISOS, CONEGUTS COM LES "TORRES MUSULL".

Algú us ha demanat si us semblava bé la manera que pensàven fer créixer el poble ?

Creieu que és normal que quan es gesta quelcom tant important per un poble com és un Pla General, es fagi a corre-cuita i d'amagatotis i només es presenti un sol suggeriment ? i sense comptar el nostre ... cap ! Això sol ja diu molt de com es fan les coses des de l'ajuntament.

Darrerament el consistori sembla donar senyals de participació ciutadana en qüestions intrascendents, però malauradament ja és massa tard, com veièu, tot està "dat i beneït", les butxaques d'alguns plenes i el poble destrossat.

L'AJUNTAMENT I LA GENERALITAT, EN UNA DE LES ACTUACIONS MÉS LAMENTABLES, PRETENEN ENDERROCAR-ME UNA SIMPLE PÈRGOLA (de 10x4m i feta amb pals de fusta i teulada de plàstic) I ACABEN FENT UN RIDÍCUL CLAMORÓS.

Josep Musull i el seu equip, protagonitzen un cas flagrant de persecució. Un cop m'han deixat sense aigua potable, sense cèdula d'habitabilitat i amb l'habitatge il.legalitzat, per si no n'hi havia prou, en aquesta ocasió pretenen enderrocar-me un trist cobert del qual l'ajuntament ja tenia, fins i tot, el pressupost d'enderroc (superior al valor del propi cobert !!) confeccionat per l'actual arquitecte municipal i co-redactora del nou Pla General, Nuria Sans Cuffí, que, perquè us en feu una idea, un pèrit dessignat pel jutjat, va valorar en tan sols 315 € !! Veure Dictamen pèrit

Se li escau millor el nom de pèrgola, doncs no és d'obra i ni tan sols disposa de tancaments, per això computa sols com a 20 m2.
L'ajuntament, davant de la magnitud de la descomunal edificació, que la qualfica d' "infracció urbanística greu i manifesta", considera que ha d'intervenir la Generalitat.

Per evitar que els meus drets siguin sistemàticament trepitjats i que s'acabi materialitzant una gran injustícia, em veig obligat a lluitar contra dues administracions (2 contenciosos, 3er i 4art), em gasto un dineral i porto el cas als tribunals, em dónen la raó i aquest és el resultat :

El cobert no només no serà enderrocat, sino que a més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligarà a l'ajuntament a concedir-me la llicència que en el seu moment vaig sol·licitar i que m'havia estat reiteradament denegada per totes dues administracions, a més, el TSJC considera que la Generalitat és totalment incompetent per intervenir en l'assumpte. Veure text sentencia del TSJC.

Però la flamant alcaldessa, Núria Solà Corretja, que no li queda ni un gram de vergonya, després que el cobert acaba de ser declarat totalment legal pel TSJC, pretén incomplir la sentència i en una decisió tan irracional com injusta, no només en demana la inexecució, sino que torna a demanar l'enderroc del cobert.
A més, i per si encara no havien fet prou pena, es permeten el luxe d'indicar al Tribunal com s'ha de resoldre l'assumpte i la seva genial solució consisteix, sense lloc a dubtes, a enderrocar el cobert, però com que se les veuen a venir magres, em pagarien el seu irrisori valor i les despeses d'enderroc i trasllat a l'abocador anirien a càrrec de l'ajuntament, millor dit, a càrrec dels riuprimerencs, burlant-se del tribunal i del ciutadà. Intolerable i vergonyós.
Això em provoca encara més despeses extres, doncs el meu advocat ha de presentar recurs en contra, recurs que tornem a guanyar : els perversos desitjos del consistori serien denegats pel Jutjat contenciós administratiu nº 7 de Barcelona.
Veure sentència
L'ajuntament perd definitivament el plet i es queda amb les ganes d'aconseguir el seu repugnant objectiu. Una actuació patètica, deplorable i ridícula, però que deixa ben clar de quin peu calça aquest ajuntament. AMPLIAR INFORMACIÓ

És vergonyós que des de l'ajuntament es perdi el temps d'aquesta manera i que a sobre les despeses judicials vagin a càrrec de tots els riuprimerencs i mentrestant, el poble deixat de la mà de Déu.

Es dóna el clamorós fet que els mateixos presumptes corruptes que perseguien a mort l'enderroc del meu cobert, em revocaven la cèdula d'habitabilitat i m'il.legalitzàven la casa, simultàniament estàven legalitzant un bon grapat de luxosos xalets edificats sense cap tipus de llicència en sòl no urbanitzable agrícola i forestal i sense disposar de la superfície mínima de parcel·la. I tot això amb la complicitat de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. No calen més comentaris.

.
--------------------------------------------------------------------

UNA PERSECUCIÓ ADMINISTRATIVA GRÀCIES A VINT ANYS DE MONOPOLI POLÍTIC DE CIU, INICIADA I SERVIDA EN SAFATA PER RAMÓN PRAT I REVIFADA AMB EL DESTRONAT JOSEP MUSULL COM A LAMENTABLE PROTAGONISTA.

PERÒ COM PODEU COMPROVAR, LA NOVA ALCALDESSA, NÚRIA SOLÀ, CONTINUA JUGANT BRUT I SEGUEIX LA MATEIXA LÍNEA DELS SEUS CÍNICS PREDECESSORS.
DIUEN QUE ES LIMITEN A FER COMPLIR LA "LEGALITAT", COM FEIEN ELS BOTXINS DURANT EL FRANQUISME, PERÒ HA QUEDAT DEMOSTRAT QUE AQUESTES PRÀCTIQUES FEIXISTES NO SOLUCIONEN RES, SINO QUE CREEN GRAVÍSSIMS PROBLEMES ALS VEÏNS ESCOLLITS.

QUÈ AMAGUEN DARRERA AQUESTA OBSSESSIÓ MALALTISSA VERS LES COMUNES ?
TORNAR-SE A APROPIAR DE LA MUNTANYA MITJANÇANT UNA EXPROPIACIÓ CLANDESTINA ?

EM PREGUNTO, EN QUINA SITUACIÓ ESTARÍA SI NO HAGUÉS ACUDIT ALS TRIBUNALS ?

FINS ARA, LA JUSTÍCIA M'HA DONAT LA RAÓ I L'AJUNTAMENT HA PERDUT TOTA CREDIBILITAT (SI ÉS QUE EN TENIA). PERÒ, QUAN DEIXARÀN DE PERSEGUIR-NOS ?

2010-02-09T19:17:00.018+01:00

" La diferència entre una dictadura i una democracia és que en una democracia primer votes i després passes pel tubo, i en una dictadura t'estalvies perdre el temps votant."

Charles Bukowski (1920 - 1994)

2009-05-17T20:36:00.152+02:00

UN PLA GENERAL FET A CORRE-CUITA I "D'AMAGATOTIS".

Quelcom tan important per un municipi, com és l'elaboració d'un nou Pla General, genera gran espectació i un considerable enrenou. A diferència del que passa a la immensa majoria de municipis, a Santa Eulàlia ha passat desaparcebut i no hi ha hagut participació ciutadana, doncs la majoria de veïns ni se n'han assabentat. A més, han comptat amb la tranquilitat de "treballar" en monopoli polític, sense oposició. Això és totalment antidemocràtic, però interessant pel consistori de cara a planificar els objectius sense més problemes. Una evidència més de com es fan les coses des de l'ajuntament, d'esquenes al poble i primant els interessos particulars per davant dels generals.
Una prova d'això, són els suggeriments presentats pels veïns de Les Comunes a l'avanç de revisió de les Normes Subsidiàries (any 2001), els únics de tot el municipi, en els que simplement demanem que es respectin les preexistències.

La resposta del consistori consisteix en estimar-los en part creant una normativa específica per abocar-nos fora de la Llei, declarant, sense contemplacions, il·legals i fora d'ordenació els cinc habitatges de Les Comunes (art.142.4 i Disposició Transitòria 4ª) burlant-se dels seus veIns al exigir, per tal de "legalitzar-los", una condició d'impossible compliment.

Els membres del Ple, "passant" de criteris tècnics i sense cap mena de justificació, decideixen que per "legalitzar" els habitatges les finques haurien de tenir una superfície mínima de 9 Hectàrees, o sigui, el doble del legalment exigible si s'hagués de construïr de nou en sòl agrícola quan eren plenament conscients que cap de les cinc famílies (excepte una) els era possible arribar a adquirir tal superfície de terreny, entre d'altres raons, perquè estàven exigint més terreny de l'existent a tota la muntanya. Una demostració més del nivell intelectual del consistori.

UNA NORMATIVA QUE LEGALITZA FLAGRANTS INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I UNA ALTRA D'EXPRESSA PER IL·LEGALITZAR ELS HABITATGES DE LES COMUNES.

Un Pla General que de "general" no en té res i que fa els "vestits" a mida segons els interessos del consistori, dividint en "categories" als veins del municipi, encara que això comporti vulnerar la legislació urbanística superior i d'obligat compliment.

Amb una normativa específica i plena d'avantatges (D.T.1ª i 2ª del Pla General) que no exigeix cap superfície mínima de terreny, ni tan sols la tramitació de cap tipus de procediment de legalització, "solucionen la papeleta" a un bon grapat de flamants i luxosos xalets acabats de construïr per famílies benestants en ple sòl no urbanitzable (agrícola i forestal) i sense cap tipus de llicència. En el seu moment, es demanen via judicial les llicències d'aquests habitatges i l'ajuntament respón que no les té i "tira pilotes fora" adduint que és cosa d'altres administracions, quan tothom sap que qui atorga la llicència és l'ajuntament previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.

Per no donar-nos el mateix tracte de "libre albedrío", l'invent d'en Josep Musull i el seu equip consisteix en crear una altra normativa també específica i només pel sector de Les Comunes, però plena de greus desavantatges (D.T.4ª) que, un cop ja declarats il·legals i fora d'ordenació (qüalificació que, per cert, també tindrien aquests luxosos habitatges) remata la jugada batejant el paratge com a zona de protecció paisatgística (art.142.1) per tal d'excloure als veïns de Les Comunes de la solució donada a la resta. En canvi, el consistori no es mostra gens preocupat per l'impacte paisatgístic generat pels nous habitatges d'alt standing i considera que allà no hi ha res a protegir, llevat dels interessos d'uns quants particulars. Això sol ja dóna una idea dels suposats criteris paisatgístics dels polítics municipals.

Una sobreprotecció absurda, doncs els terrenys rústics ja gaudeixen de protecció per aplicació directe de la Llei.
A més, els intelectes del consistori s'han permès el luxe de, fins i tot, prohibir l'ús ramader (art. 142.2), una pràctica ancestral i d'un contrastat efecte beneficiós pel sotabosc i que suposa una frontal contradicció si el que pretenen és "protegir el paisatge".

Cada cop que un pastor porta el ramat a pasturar a Les Comunes, sense saber-ho, està vulnerant una "norma" municipal.
Aquesta normativa, a efectes "ecològics" no serveix absolutament per res. Però va la mar de bé com a eina per reprimir i discriminar, encara més si cap, als veïns escollits. Per exemple, per tocar allò que no sona a un veí que reb unes "insòlites" inspeccions per quatre cabres (autoritzades pel DARP des de fa una pila d'anys) que tot el mal que fan és netejar el sotabosc.
Igualment han prohibit l'ús residencial en una zona en la que precisament pretenen "legalitzar" cinc habitatges. Això actualment, ja amb Núria Solà (AR) d'alcaldessa, és utilitzat per posar entrebancs per obtenir la cèdula d'habitabilitat o per sol·licitar quelcom tan bàsic com aigua potable de la xarxa pública, que paguem entre tots els contribuents.

És realment preocupant que una colla d'ineptes tinguin poder per legislar i encara més quan qui ha de supervisar la "legalitat" d'aquesta actuació, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Generalitat), es limita a aprovar-ho definitivament sense cap mena de consideració al respecte.

Volen "protegir el paisatge" o putejar a uns determinats veïns ?

LA JUSTÍCIA POSA EN EVIDÈNCIA L'ACTUACIÓ IL·LÍCITA DE LES ADMINISTRACIONS, QUE PERDEN FINS A QUATRE PLETS.
Defensar-me d'aquest despotisme, una autèntica dictadura en ple segle XXI, m'ha costat quatre contenciosos administratius, que sortosament, han acabat en quatre sentències estimatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que evidencien que tot això s'ha fet sense cap fonament legal i les coses han tornat al seu lloc, d'on mai s'haurien d'haver mogut.

EL TSJC TORNA A DONAR VALIDESA A LA CÈDULA D'HABITABILITAT.
En el seu moment, ja es va al·legar que l'expedient obert per revocar la cèdula d'habitabilitat concedida, estava caducat. La Llei és ben clara, però la Generalitat no ho va voler reconèixer. Aquesta negligència, em va costar el primer contenciós d'aquesta lamentable història.
Al TSJC no li cal entrar a valorar cap més al·legació i per caducitat de l'expedient (la Generalitat disposava de tres mesos per dictar resolució i va tardar més d'un any) anul·la totes les accions empreses per la Generalitat per revocar (a instàncies de l'ajuntament) la cèdula d'habitabilitat atorgada i la cèdula torna a ser vàlida (Sentència nº 635 de data 11-7-06).

Paradoxalment i gràcies a les gestes dels nostres funcionaris, un habitatge pot ser "il·legal" i alhora disposar de cèdula d'habitabilitat.

LA JUSTÍCIA TOMBA LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL IMPOSADA A LES COMUNES DECLARANT QUE ELS HABITATGES NO SON IL·LEGALS.
Malgrat les contundents al·legacions que acrediten la il·legalitat de la D.T.4ª del Pla General ("sistema de legalització" inviable imposat pel consistori després de declarar il·legals els habitatges de Les Comunes) per incongruent, discriminatòria, arbitrària i d'impossible compliment, els membres del consistori, que encara no els hi ha caigut la cara de vergonya, no desisteixen del sistema de repressió, i únicament es limiten a "maquillar-la", i com si fóssin uns nens jugant al Monopoly (d'entrada els "tècnics" de l'equip redactor exigien 4,5 Ha.) rebaixen la superfície a exigir de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció paisatgística sense cap mena de criteri ni justificació, altra vegada plenament conscients que això no soluciona absolutament res.

El mateix es va manifestar posteriorment al recurs d'alçada presentat a la Generalitat. El deshonorable conseller de PTOP de la Generalitat, Felip Puig (CiU), ni tan sols es va dignar a contestar, aquesta negligència m'obligaria a interposar la 2ª demanda d'aquesta lamentable història si no volia que casa meva quedés il·legalitzada per sempre i de forma irreversible, amb les greus conseqüències que aquesta situació pot arribar a generar.

També per sentència ferma del TSJC (nº 235 de data 14-3-08), s'anul·la la normativa del Pla General d'Ordenació de Santa Eulàlia de Riuprimer que declarava il·legals els habitatges de Les Comunes i després establia una manera inviable per "legalitzar-los", en altres paraules, la Justícia tomba un sistema per esborrar-nos del mapa mitjançant una expropiació clandestina disfressada d'una matussera "legalitat".

El Tribunal els fot una bona clatellada (al consistori per proposar-ho i a tota una Generalitat per aprovar-ho "definitivament") declarant que l'esmentada normativa és contrària i incongruent amb la legislació urbanística i que ni tan sols tenen competències per declarar il·legals uns determinats habitatges (fet que podria ser constitutiu del delicte de prevaricació).

PRETENEN ENDERROCAR UN COBERT I EL TSJC CONSIDERA QUE ÉS PLENAMENT LEGAL.
Mentre s'extralegalitzàven, com hem vist, sense cap mena de suport jurídic, les luxoses residències d'uns veins concrets, simultàniament un servidor reb un tracte ben diferent :

Un cop m'han deixat sense aigua potable, sense cèdula d'habitabilitat i m'han il·legalitzat la casa, per si no n'hi hagués prou, ajuntament i Generalitat persegueixen a mort l'enderroc d'un simple cobert de 10x4m, de fusta i teulada de plàstic. Una simple pèrgola que és considerada com una infracció urbanística greu i manifesta i que, davant de la magnitud de la descomunal edificació, l'ajuntament considera que ha d'intervenir la Generalitat.

L'actual arquitecte municipal, Nuria Sans, inclús es permet el luxe de confeccionar el pressupost d'enderroc, que "ascendeix" a 360,61 €, superior al valor del propi cobert, que un pèrit judicial dessignat pel Tribunal va establir en 315 €.

El cobert no només no s'ha enderrocat sino que, el TSJC (Sentència nº 369 de data 19-4-07), condemna a l'ajuntament a concedir la llicència sol·licitada i que es negava a concedir i declara que la Generalitat és totalment incompetent per intervenir en l'assumpte. Defensar-lo m'ha costat dos contenciosos, un contra cada administració.

L'actual alcaldessa, Núria Solà (AR), en una decisió tan perversa com irresponsable, no vol acatar la sentència i en demana la inexecució amb la finalitat d'enderrocar-lo, desitjos que també serien denegats pel Jutjat contenciós-administratiu de Barcelona.

Amb aquesta forma de feixisme, més pròpia d'èpoques passades, tot el que han aconseguit és fer un ridícul clamorós demostrant, d'una banda, la seva nul·la capacitat per governar i de l'altra, la seva ilimitada mala llet.

L'AJUNTAMENT DENEGA LA CONNEXIÓ A LA XARXA D'AIGUA POTABLE INCLÚS PRESENTANT LA CÈDULA D'HABITABILITAT.
Posteriorment a la sentencia contra el Pla General dictada pel TSJC a l'any 2008, que diu que els habitatges de Les Comunes no son il·legals i qüalifica el "sistema de legalització" imposat pel consistori d'incongruent, contradictòri i contrari a la normativa urbanística i malgrat disposar de cèdula d'habitabilitat vigent (com hem vist, també gràcies a acudir als Tribunals), l'ajuntament ha tingut les penques de denegar la connexió de l'habitatge al servei públic d'aigua potable (de subministre obligatori i que paguem entre tots), considerant-lo encara il·legal i afegint que un servidor no havia presentat cap projecte de legalització d'acord amb l'esmentat "sistema", com s'ha dit, acabat de tombar pel Tribunal.

A qualsevol lloc del país presentant DNI, escriptures de propietat i cèdula d'habitabilitat, et subministren el servei, però a Santa Eulàlia de Riuprimer és diferent.

TOT UN GOVERN AUTONÒMIC QUE ES PRESTA AL JOC BRUT DE L'AJUNTAMENT.
Actualment determinades persones del consistori no els plau renovar-me la cèdula d'habitabilitat (cèdula que en el seu moment va atorgar la Generalitat sense cap problema i que caduca als 10 anys d'haver estat concedida) i per aconseguir-ho no tenen cap mirament en ignorar la realitat i fer els informes a mida, fins i tot, certificant dades falses i amagant la veritat, perquè un funcionari de la Generalitat, que es presta a jugar al seu joc, dicti la denegació plenament conscient de que és injusta. I de passada es tornen a burlar del ciutadà obligant-lo a un segon contenciós per la mateixa qüestió i al cinquè d'aquesta lamentable història.

Pot ser "comprensible" que l'ajuntament continuÏ "ressentit" per no ser l'únic propietari de Les Comunes i això derivi en un "particular" tracte vers els veïns d'aquest paratge, però és inadmissible i realment preocupant que tot un govern autonòmic, de molta més emvergadura i d'un àmbit territorial molt més ampli, es presti al lamentable joc brut de l'ajuntament que obstaculitza greument viure a casa nostra d'una forma més o menys digna i sense entrebancs, encara que sigui amb l'etiqueta de fora d'ordenació.

CONTRIBUENTS AL CORRENT DE PAGAMENT DELS IMPOSTOS MUNICIPALS PERÒ SENSE DRETS I AMB ELS SERVEIS DENEGATS.
A un altre veí de Les Comunes la Generalitat li acaba de denegar la cèdula d'habitabilitat per motius que res tenen a veure amb l'habitabilitat i pel sol fet de tramitar-la, també l'ha amenaçat amb la interrupció dels serveis que disposa.

L'advocat d'aquest veí, fins i tot ha demanat que s'obri expedient disciplinari al responsable de la Generalitat, per tractar-se d'una denegació arbitrària i clamorosament injusta, significant una restricció gravíssima del dret constitucional de llibertat de residència i el dret a un habitatge digne.

UNA ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA PERSECUTÒRIA I CACIQUISTA I QUE ENCARA NO HA ACABAT.
Després de perdre quatre plets, encara no els hi ha caigut la cara de vergonya. Aquesta corruptela encara no s'ha assabentat de la imatge tan deplorable que estàn donant i malgrat les sentències del TSJC, tornen a posar en evidència la seva manca d'escrúpols i continuen amb la persecució.

L'acció premeditada de les administracions per tal de saltar-se la normativa i la flagrant manca de fonamentació de les denegacions, que neguen uns fets reconeguts per sentència ferma i publicats en Diari Oficial, comformen una actuació il·lícita i d'una mala fe absoluta, amb l'agreujant que aquestes irregularitats són comeses per funcionaris que cobren dels nostres impostos.
Tot això és possible gràcies al treball en equip de "tècnics" municipals, regidoria d'urbanisme i la connivència de l'alcaldia que, per rematar la jugada, disposen de la inestimable col·laboració de la Generalitat.
Ja us podeu imaginar la indefensió que suposa per un particular haver de lluitar contra les contundents represàlies d'aquests dos "monstres", i no per obtenir cap benefici extra, sino simplement per evitar que et trepitgin els drets més bàsics.

Tot això a canvi, entre d'altres, d'incrementar els ingressos de l'ajuntament a través d'impostos i taxes, de pujar les subvencions que reb el consistori pel fet d'estar-hi empadronats, del nostre esforç per mantenir en perfectes condicions els gairebé 3 Km del camí d'accés a Les Comunes, per la neteja de les nostres parcel·les (que actúen de tallafocs), i pel manteniment de punts d'aigua, tasques prou importants sobretot en temporada de risc d'incendis.

Aquest tracte mereixen rebre uns veïns del municipi als quals, a més, se'ls cobren tots els impostos municipals ?

Aquesta intervenció judicial, que un servidor, pagant de la seva butxaca, s'ha vist obligat a demanar per a la defensa dels seus drets, ha evitat unes injustícies de gravíssimes conseqüències pels veïns escollits. Ara imagineu-vos les injustícies que s'acaben consumant quan no existeix cap control per part dels tribunals.

Aquestes sentències també deixen en evidència la patètica actuació del Síndic de Greuges d'aleshores, Anton Cañellas, que davant dels fets denunciats, acabaria resolent a favor de les administracions.

L'ajuntament i la Generalitat han perdut tota credibilitat (si és que en tenien), però, quan deixaràn de perseguir-nos ?

2008-04-12T21:34:00.139+02:00

INTRODUCCIÓ (Informació ampliada).

(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau).

FETS MÉS RELLEVANTS PER ORDRE CRONOLÒGIC :

SITUACIÓ.

Serrat de Les Comunes, 700 m d’altitud. Municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer ( 1000 hab.), a 6 Km de Vic. Comarca d’Osona. Província de Barcelona.

ORIGEN HISTÒRIC PARCEL·LARI.

SEGLE XVIII : Pel que sembla, Mercè de Codina, una massa bona dona i terratinent del poble, va deixar dit al seu testament, que quan deixés aquest món, s’en fés bocins de la seva finca i s’en regalés un a cada casa del poble i que també es donés una pesseta a cada núvia que es casés.
El nom de Les Comunes respon a aquest conjunt de propietats en "comú", format per més de mig centenar de petites parcel.les de conreu, també anomenades "comunes", d’aproximadament mitja hectàrea cadascuna.
La majoria dels propietaris disposen d’escriptura pública de la seva peça de terra, algunes d'elles són centenàries i la tenen inscrita en el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, on també hi consten els traspassos per compra-venda d'aquestes finques al llarg dels anys.

ORIGEN VIVENDES.

ANYS 70 : L’Alcalde d’aleshores, Sr. Pere Llorà, concedeix llicències d’obres per vallar algunes finques i construïr petites casetes-magatzem, les quals, en poc temps, i gràcies al descontrol de l’Ajuntament, es convertirien en vivendes unifamiliars. L’Ajuntament passa de tot i fins i tot a l’any 1979 autoritza la construcció d’un dipòsit de formigó de 100 m3 al terreny d’un dels propietaris per abastir d’aigua a la majoria de cases i parcel.les.

L’AJUNTAMENT CONSIDERA QUE ELS TERRENYS DE LES COMUNES SÓN SEUS, SE' LS POSA AL SEU NOM I PRETÉN URBANITZAR-LOS.

El lloc gaudeix d’una situació privilegiada, l’entorn natural i les vistes panoràmiques a la Plana de Vic enamoren a qualsevol, tot un diamant en brut per l’Ajuntament.

ANY 1980 : Un propietari de diverses parcel.les de Les Comunes sol.licita llicència d’obres, i en un informe de l’aleshores Secretari de l’Ajuntament, Sr. Jaume Balsells Segura, de data 23/5/80, i malgrat l’informe favorable de la mateixa data de l’aparellador municipal Sr. LLuís LLobet i LLobet, li nega la possibilitat de construcció, entre d’altres, perquè no justifica ser-ne el propietari. Després de reconèixer que als arxius municipals no existeix cap document que n’acrediti la titularitat a favor de l’Ajuntament, el Secretari s’atreveix a dir que “ los terrenos aludidos forman parte de una herencia a favor del Ayuntamiento como bien comunal “.

És paradoxal que a un propietari se li digui que els seus terrenys no són seus i que podrían pertenecer como “ BIENES COMUNALES ” al Ayuntamiento de Santa Eulàlia de Riuprimer. I encara més tenint en compte que a l’any 1977, el propi Ajuntament, ja li havia concedit una llicència d’obres per vallar i construïr en aquests mateixos terrenys, que, tres anys més tard, en posa en dubte la seva titularitat.

Però això, tal i com veurem, sols és una petitíssima mostra de la “coherència” en que actúa aquest Ajuntament, que es mantindria “inactiu” durant els propers 12 anys.

ANY 1992 : L’aleshores Alcalde, Ramón Prat i Aliberch, contratista de professió, va tenir la genial idea d’urbanitzar Les Comunes, però el negoci no seria rodó si l’Ajuntament no n’era el propietari. La manera de salvar aquest “petit” obstacle, era evident : els terrenys de Les Comunes són comunals, i per tant, i segons la seva teoria, l’únic propietari n’era l’Ajuntament, el qual, pel que sembla, va intentar per tots els mitjans localitzar el testament de Mercè de Codina per si li servia de quelcom, però la recerca va resultar infructuosa.

Malgrat que la immensa majoria de terrenys constaven inscrits al Registre de la Propietat, va tirar pel dret : falsifica els plànols cadastrals de la zona, esborrant del mapa més de 40 parcel.les de titularitat privada, amb l’agreujant que en algunes parcel.les existien vivendes habitades des de feia més de 20 anys, entre elles, el meu habitatge. Tampoc constava ningú empadronat a Les Comunes, l’Ajuntament lògicament, sempre s’hi negava.
O sigui, no només robaven les terres del petits propietaris, sino també el què hi havia edificat a sobre. D’aquesta manera, feien net i quedava una única parcel.la prou gran i de titularitat municipal.
Intervé l’empresa SUMA de Manresa en la nova confecció cadastral.
Alguns veïns asseguren que els plànols de la nova urbanització costaren al voltant d’un milió de pessetes a l’Ajuntament i en els mateixos, ja hi constava una piscina i un restaurant.

LA GERÈNCIA DEL CADASTRE DE BARCELONA CERTIFICA QUE ENTRE ELS ANYS 1992 I 1996 VÀREN DESAPARÈIXER 42 PARCEL.LES DEL PARATGE DE LES COMUNES PERÒ NO VOL DIR-NE QUI FOU EL PROPIETARI.

INICI DELS TRÀMITS PER A LA LEGALITZACIÓ DEL POU DE LES COMUNES I L’OPOSICIÓ DE L’ALCALDE.

18/4/94 : L’Alcalde pretén impedir l’ús i la legalització del pou de Les Comunes i fa una denuncia falsa a la Junta d’Aigües de la Generalitat al.legant que el pou es troba emplaçat en uns terrenys de naturalesa comunal que té inscrits a l’Inventari de Bens Municipals, i que no sap ni qui l'ha fet ni amb quines autoritzacions. Aprofita per dir que, sobtadament i "per part d'uns quants subjectes" s'han edificat il.legalment fins a cinc cases, però no diu que d'aixo ja feia ni més ni menys que 20 anys !!. Que des del pou emplaçat en terrenys municipals es deriva una tuberia d'elevació de l'aigua, i algún dels particulars autoritza o ven l'aigua. I que tal situació ocasiona greus perjudicis a la propietat municipal .

I he dit que la denuncia és falsa, doncs el 20/6/94 el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, certifica que el terreny on s’ubica el pou pertany al Bisbat de Vic, consta per escrit l’autorització del propi Bisbat de data 23/10/78, i a l’any 1979, el propi Ajuntament va concedir llicència d’obres per fer el dipòsit, i a més es va subscriure conveni entre el propietari del terreny i FECSA per al subministre d’electricitat per a la bomba d’aigua.
O sigui, concedeixen llicència per construïr un dipòsit i 15 anys després, s’obliden de tot i pretenen que no es pugui utilitzar. Genial !

8/11/94 : Pel que es veu la denúncia no fa cap efecte, i el propi Alcalde, set mesos més tard, i en representació de l’Ajuntament, assisteix a una acta per tramitar la legalització per a ús doméstic del pou de Les Comunes, en la qual també hi assisteix el Sr. Luís Álvarez Pérez com a Cap de Negociat de la Junta d’Aigües de la Generalitat, el Sr. Joan Russinyol en representació de la Parròquia de Santa Eulàlia com a propietària del terreny on s’ubica el pou i el Sr. Daniel Alabern i Ausió, com a propietari del terreny on s’ubica el dipòsit.
L’acta parla d’unes al.legacions de l’Alcalde (que no disposo), i es fa constar que “ les aigües s’utilitzen en unes quantes cases més (sector de Muntanyola) i per abeurar el bestiar “.

ES DESCOBREIX EL FRAU DE L’AJUNTAMENT.

12/1/95 : Durant una visita al Cadastre de Barcelona, un veí de la zona descobreix que la parcel.lació de la zona ha desaparegut i que els seus terrenys estan a nom de l’Ajuntament.

Veure plànol cadastral correcte i plànol presumtament falsificat

13/9/95 : Un propietari de Les Comunes entra una instància al Cadastre de Barcelona impugnant el cadastre posterior a l’any 1992. Encara espera resposta.

L’AJUNTAMENT FA MARXA ENRRERA.

18/10/95 : Tot i la inexistència d’una denúncia formal per part dels afectats (gran error), com a mínim, per gravíssima falsificació de document públic i apropiació indeguda, l’Ajuntament, en ser descobert i conscient de la gravetat dels fets (els terrenys vàren constar durant 4 anys a nom de l'ajuntament), envia un escrit al Cadastre, signat únicament per la Secretària municipal, Concepció Vila València, en el qual s’ordena al Sr. Busqué (Jefe de Rústica) que rectifiqui el plànol parcel.lari de Les Comunes, deixant-lo tal i com era abans, si bé amb nova numeració parcel.lària.

6/11/95 : L’Ajuntament convoca un Ple extraordinari on accepta que els terrenys de Les Comunes no són comunals (no són seus) i reconeix el dret als legítims propietaris.
Com es pot posar ara en dubte la propietat d’aquestes finques, si la immensa majoria disposen d’escriptures (algunes són centenàries) i consten inscrites al Registre de la Propietat de Vic ?
D’aquest fet s’en fa ressó la premsa comarcal, al setmanari La Marxa del 10 de novembre de 1995, un article fet a mida de l’Ajuntament per calmar els ànims dels veins de Les Comunes que veien com les seves terres havien passat a mans de l'ajuntament. Un article que només serviria perquè els veïns de Les Comunes continuessin callant.

CONTINÚA LA PERSECUCIÓ : L'AJUNTAMENT DENÚNCIA SISTEMÀTICAMENT QUALSEVOL PETITA "OBRA MENOR" PER INSIGNIFICANT QUE SIGUI

A partir d’ara l’actuació de l’Ajuntament és ferotge, contundent i persecutòria : ferà tot el possible per fer la vida impossible als legítims propietaris de Les Comunes, sobretot als que no són del poble. Amb aquesta finalitat practica diferents sistemes persecutoris : de moment, ens cosirà a denuncies i intentarà deixar-nos sense aigua. Més endavant revocarà les cèdules d'habitabilitat concedides per la Generalitat i, mitjançant el nou Pla General, il.legalitzarà els nostres habitatges, exigint condicions d'impossible compliment per a la seva "legalització".

L'ajuntament utilitza l'agutzil (cosí de l'alcalde d'aleshores), el qual no para de transitar pel Serrat de Les Comunes amb la furgoneta municipal (les despeses a càrrec de tots els riuprimerencs) amb l'objectiu de denunciar la més insignificant "obra" per petita que sigui. Per això es guanya el sobrenom de "correcaminos". Són sistemàticament denunciades, amb el corresponent expedient d'infracció urbanística amb advertiment d'enderroc, petites obres d'ornamentació com poden ser torratxeres, parterres, "bordillos" ... etc, o sigui, insignificants "obres" menors que ni tan sols precisen de llicència urbanística i que fins i tot són permeses en edificacions en fora d'ordenació, amb l'agreujant que les denuncies ni tan sols compleixen els requisits legals.

Un veí de la zona, fart de denuncies, algunes d'elles falses, porta el cas als tribunals. El tema es "resol" signant un conveni amb l'ajuntament a canvi de retirar el contenciós administratiu.

De seguir amb aquestes repugnants pràctiques, necessitarem llicència urbanística per la caseta del gos o per la gàbia de canaris.

PROSEGUEIXEN ELS TRÀMITS PER A LA PLENA LEGALITZACIÓ DEL POU.

5/6/96 : La Junta d'Aigues de la Generalitat autoritza el pou de Les Comunes per a ús domèstic de 59 persones, per abeurar el bestiar i regar. En l’informe es fa constar que ja està resolt el problema de titularitat dels terrenys on s’ubica el pou així com un llistat d’usuaris, usos i consums. També es fa constar que les instal.lacions porten uns 15 anys funcionant sense cap tipus de queixa.

18/11/97 : Després de diverses visites d’inspecció dels tècnics de la Delegació Territorial de Sanitat de Barcelona, el pou de Les Comunes reb l’informe favorable, si bé es requereix que es tramiti una sol.licitud d’excepció temporal donat que els nivells minerals de l’aigua es troben per damunt del valor màxim permès. Veure analítica

A LES COMUNES, NI AIGUA !!

3/2/99 : L'Ajuntament envia un escrit al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat oposant-se a la legalització del pou i manifestant que té el monopoli del subministre d'aigua i que està en condicions de garantir-lo als veïns de Les Comunes, "prèvia obtenció de les autoritzacions corresponents".

Més endavant comprovarem que tot això sols és una gran farsa ja que un cop un obté "l'autorització corresponent " (cèdula d'habitabilitat), l'ajuntament s'encarrega de revocar-la i ataca per noves vies.

O sigui, impedeix la legalització definitiva del nostre pou i no té cap intenció de subministrar aigua al sector de Les Comunes. En altres paraules, el seu únic objectiu és deixar-nos sense aigua.

19/7/99 : Un any i mig després d’informar favorablement l’autorització de l’excepció, la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat ha estat alertada per l’Ajuntament, i canvia de criteri, aquesta vegada emet un informe proposant-ne la denegació.

10/9/99 : La Direcció General de Salut Pública, sense cap mena de justificació legal i sota la pressió de l’Ajuntament, denega la sol.licitud d’excepció presentada per la Comunitat d’Aigua de Les Comunes.
El Departament s’excusa en que l’Ajuntament no reconeix als veïns de Les Comunes com a gestors per a subministrar aigua i que ell mateix s’ha “ofert” a prestar-lo a la zona gràcies a recents obres d’infrastructura hidràulica. El mateix diu l’Ajuntament de Muntanyola, que a partir d’ara ja es troba en condicions de fer el subministre a les masies que fins ara es servien del pou de Les Comunes.
Com que l’Ajuntament de Santa Eulàlia els garanteix el subministre (ho ha dit per escrit) i a fi d’evitar més paperassa (recordem que es veien obligats a presentar un Recurs d’Alçada contra la Generalitat per la denegació de l’autorització), els ingenus veïns de Les Comunes creuen que amb això i el canvi d’alcalde les coses seràn més fàcils, i renúncien a l’ús domèstic de l’aigua del pou manifestant que sols la destinarán al reg.
Els veïns del sector de Muntanyola no vàren tenir cap problema per connectar-se a la xarxa, però no passaria el mateix amb els de Les Comunes.

L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA FA REVOCAR LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT ALS VEÏNS DE LES COMUNES I AMENAÇA AL DE MUNTANYOLA PERQUÈ TAMPOC HI SUBMINISTRI AIGUA.

22/10/99 : L’ajuntament provoca la denegació i revocació de les cèdules d’habitabilitat de Les Comunes i la Generalitat fins i tot ordena la interrupció immediata dels serveis.
Després d’il.legalitzar el pou, va per eliminar l’única possibilitat que ens resta per disposar d’aigua potable o d’algún servei : la cèdula d’habitabilitat, doncs amb aquest document legalment podriem exigir la connexió a la xarxa.

Ara l'excusa per treure'ns la cèdula, és que ens falta la llicència d'obres, requisit que més de 30 anys després de la construcció de l'habitatge, ja no és legalment exigible.

Més endavant veurem, la seva brutal oposició en aquest sentit, i com a través del nou Pla General, s'ens proposa un “sistema” per aconseguir la llicència que és totalment il.legal i d’impossible compliment, on la possibilitat d'obtenir novament la cèdula d'habitabilitat vindrà condicionada per la superfície de la finca, requisit que, evidentment, no hi té res a veure.

Per aconseguir-ho, utilitza el mateix sistema de política de “terra cremada” i de revocar el que ja has aconseguit i que es repetirà al llarg d’aquest historial, en aquest cas actúa contra una concessió per part d’una altra administració, la Generalitat, que actúa com a ma dreta de l'ajuntament, adoptant la mateixa postura persecutòria.

1/9/00 : L’ajuntament de Santa Eulàlia “amenaça” al de Muntanyola, que, sense el seu permís i sota cap concepte, s’atorgui un subministre provisional condicionat a un habitatge de Les Comunes amb cèdula d’habitabilitat vigent.
Pel flamant Alcalde de Santa Eulàlia, Josep Musull Parramón, l’aportació de la cèdula d’habitabilitat més una Resolució del Director General d’Actuacions Concertades de la Generalitat que certifica la seva vigència (document exigit prèviament pel seu titular), no és suficient per acreditar la seva validesa, i té molt clar que la mateixa serà revocada, doncs s’ha iniciat una revisió d’ofici, ja que la Generalitat que l’havia concedit, la va revocar (a instàncies de l’ajuntament) il.legalment. Resulta que no la podien revocar “a sac” i decidiren obrir una revisió d’ofici (també il.legal), més que res, per fer temps, doncs s’estava gestant el nou Pla General que sentenciaria definitivament als veïns de Les Comunes.
Finalment informa que té establert el servei d’aigua amb caràcter obligatori i en règim de monopoli i que només ell pot autoritzar a un altre municipi a prestar-lo.

Si això no és una flagrant vulneració de lleis i de drets, que algú m’ho expliqui. Veure documents

2008-04-12T21:33:00.183+02:00

UN COP CONCEDIDA LA CÈDULA D'HABITABILITAT PER LA GENERALITAT, L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER LA FA REVOCAR ABANS D'UTILITZAR-LA AMB L'OBJECTIU DE DEIXAR-NOS SENSE AIGUA I SENSE CAP OPCIÓ DE CONTRACTAR SERVEIS, EN ALTRES PARAULES : VOLEN FÓTRE'NS FORA DE CASA.

(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau).
.

EXPOSICIÓ DE FETS PER ORDRE CRONOLÒGIC :

ANY 1998 : S'ESCRIPTURA L'HABITATGE, ES DÓNA D'ALTA AL CADASTRE DE BARCELONA I S'INSCRIU AL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE VIC.

ANY 1999 : LA GENERALITAT ATORGA LA CÈDULA D'HABITABILITAT SOL.LICITADA.

8/10/98 : Adquireixo, per títol de compra-venda, en virtud d'escriptura atorgada pel notari de Manlleu Sr. Antonio de Juan Ortiz, una vivenda de 63 m2 ubicada dins una finca rústica d’aproximadament mitja Hectàrea d’extensió, al paratge de Les Comunes, situat als afores de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Malgrat que la vivenda té més de 30 anys d'antiguitat, no va estar donada d'alta al Cadastre pels anteriors propietaris. Prèviament a la compra, es declara oficialment l'existència de la casa mitjançant un certificat d'antiguitat i de descripció física de l'habitatge expedit per un arquitecte col·legiat, amb una segona escriptura notarial complementària (Declaració d’Obra Nova).

Alhora, per la compra de la finca, subscribeixo davant del mateix notari un prèstam hipotecari amb l’entitat bancària “ La Caixa “.
La Generalitat cobra el corresponent Impost de Transmissions Patrimonials per la compra-venda de la finca.

1/12/98 : Es fa la inscripció de la finca i la casa al Registre de la Propietat Nº 1 de Vic.

4/8/99 : Es presenta la documentació necessària per tal de donar d’alta la casa al Cadastre de Barcelona als efectes de l’Impost de Bens Immobles (Declaració d’Alteració Física i Econòmica de Béns Immobles).

10/9/99 : Presento la sol.licitud i la documentació necessària (escriptures i certificat d’habitabilitat subscrit per un Arquitecte col.legiat ) a la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge ( Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya) per obtenir la cèdula d’habitabilitat de l’habitatge.

22/9/99 : Comprovada la documentació aportada, la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge atorga la cèdula d'habitabilitat sol.licitada.

L'AJUNTAMENT PROVOCA LA REVOCACIÓ DE LA CÈDULA D'HABITABILITAT CONCEDIDA PER LA GENERALITAT.

22/10/99 : L’Ajuntament, totalment inactiu des de que es va construIr la casa – fa més de 30 anys - , s’assabenta de la concessió de la cèdula, i malgrat que ha estat concedida per la pròpia Generalitat, sorprenentment, s’hi oposa radicalment i mitjançant un informe, que no té desperdici, signat únicament per l’alcalde, Josep Musull Parramon, amb un fort regust caciquista més propi d’èpoques passades, es denuncia a la Generalitat (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) que l’ajuntament “ha tingut coneixement” de l’expedició de cèdules d’habitabilitat a “construccions” sense llicència i “fora d’ordenament” a la zona de Les Comunes, i que els sol.licitants, al no disposar de llicència, “no poden aportar el document municipal que defineixi la legalitat i antiguitat de l’habitatge”.
Informa, a fi de magnificar l’assumpte, que la zona és reserva forestal, quan això és fals tal i com s'explica al llarg d'aquest historial.
Més endavant afegeix que “tampoc tenen resol el sanejament (?) cosa que fa inexplicable que un arquitecte pugui certificar l’habitabilitat.” i que amb la cèdula d'habitabilitat podrien obtenir contractes d'aigua, electricitat i gas i que “és convenient de vetllar per tal que no puguin contractar amb les companyies corresponents”.

Per tal de facilitar la tasca a la Generalitat, informa amb tot detall de quines són les companyies subministradores dels serveis (les quals alhora són pressionades amb insistència per part de l’Ajuntament tal i com s’esmenta a l’informe) i per si això fos poc, s’hi adjunta un “llistat d’il.legals” amb nº de parcel.la, nom i adreça, o sigui, sense deixar-se cap detall , perquè la Generalitat sàpiga bé a qui s’ha de fotre fora de Santa Eulàlia i te la "barra" de no comunicar-me res al respecte.
Veure informe

LA GENERALITAT REVOCA LA CÈDULA D'HABITABILITAT DE FORMA FULMINANT I ORDENA QUE ENS TALLIN INMEDIATAMENT ELS SERVEIS.

26/10/99 : El Departament no es qüestiona l’argumentació de l’ajuntament, ni fa cap mena de comprovació al respecte, de fet, tampoc hauria tingut temps, doncs un cop rebut l'escrit, de forma fulminant i en menys de 24 hores (velocitat astronòmica per venir d’una administració) la Cap del Servei Territorial de Barcelona, Sra. Elsa Urrutia Fuentes, resol revocar la cèdula d’habitabilitat concedida.

Simultàniament a la revocació, la Sra. Urrutia, en una acció prepotent i pròpia d’époques passades, envia un escrit dirigit al Servei Municipal de subministrament d’aigua demanant que “ es procedeixi a la interrupció immediata del subministrament contractat com habitatge “.

O sigui, pel sol fet de demanar la tramitació d’una cèdula d’habitabilitat i sense previ avís, pretenen deixar-nos sense aigua ni llum . Déu n’hi dó !

Aquest és el tracte que mereixen rebre uns veïns del poble als quals se'ls-hi cobren tots els impostos ?.

No tenen el gust de tallar-nos cap servei, doncs disposem de pou comunitari propi, també il.legalitzat gràcies a l’ajuntament (més informació als "Fets més rellevants"), i el subministre elèctric està contractat a Fecsa- Endesa que no ha cedit a les pressions de l'ajuntament.

28/10/99 : El Departament d’Arquitectura i Habitatge em notifica tal revocació (per correu certificat amb acús de rebut), però, sorprenentment, aquesta notificació és retornada pel carter de Santa Eulàlia, motiu : “persona destinatària desconeguda.”, de manera que no m’assabento d’aquesta notificació fins el 9 de març de 2001 (gairebé un any i mig més tard !! ), que m’és notificada a l’antiga adreça de Manlleu. El "curiós" del cas és que la resta de correspondència la rebia amb normalitat.
O sigui, que ens haguéssin tallat els serveis, sense que ni tan sols sabéssim el perquè, sense la més mínima notificació per part de cap de les dues administracions implicades.

24/8/00 : A sobre, el Cadastre em cobra 4 anys de cop l'Impost de Bens Immobles dels 4 anys anteriors, en forma de "multa", per no haver declarat la casa abans.

Alhora, l'Ajuntament també pretén cobrar, de cop, la Taxa d'escombraries dels 4 anys anteriors per un servei que presta un altre Ajuntament, el de Muntanyola. S'han de tenir penques per no voler que disposi de cap servei, però voler seguir cobrant-me els impostos.
Donat que no em pertoca pagar per un servei que no he utilitzat, em queixo a l'Oficina de Recaptació de la Diputació a Vic i finalment admeten cobrar-me sols l'últim rebut.

9/3/01 : Rebo la notificació de la revocació de la cèdula d’habitabilitat.
El text de la resolució explica que “ Comprovada la totalitat de la documentació aportada (amb la sol.licitud) s’ha concedit la cèdula d’habitabilitat el 22 de setembre de 1999 “. Però que “ El 25 d’octubre ha tingut entrada en aquest servei territorial un escrit de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer comunicant que la construcció s’ha realitzat sense llicència municipal d’obres, i està fora d’ordenament per ser contrària a les Normes Subsidiàries del terme municipal.”

Cal esmentar des d’aquest moment que l’administració sempre pretén ignorar l’antiguitat de l’habitatge i que, malgrat de la documentació de que disposa, actúa tal i com si s’hagués acabat de construïr.

INTERPOSO RECURS D'ALÇADA, LA GENERALITAT L'ESTIMA I LA CÈDULA TORNA A SER VÀLIDA.

6/4/01 : Interposo recurs d’alçada contra la revocació de la Cèdula.

Haig d’acudir a un advocat per evitar la revocació definitiva de la cèdula d’habitabilitat, doncs no vull quedar-me sense un document imprescindible per la contractació de serveis o per la venda o lloguer de l’habitatge.

Malgrat que ha transcorregut gairebé un any i mig entre la revocació i la seva notificació, i que l’administració s’ha mantingut inactiva tot aquest temps, l’advocat creu procedent formular recurs d’alçada contra la revocació.

I fem constar que no existeix motiu per revocar la cèdula :

Als efectes precedents cal fer constar que la vivenda objecte de revocació de cèdula, des del moment que es va construïr i fins a la data, mai ha estat objecte de resolució jurisdiccional o administrativa d’enderrocament ni de restauració de la legalitat urbanística conculcada. Tampoc hi ha cap resolució administrativa de suspensió d’actes d’edificació contra el dit habitatge.

A més, els fem saber el següent :

- Que la casa està escripturada i inscrite al Registre de la Propietat nº 1 de Vic on es fa constar mitjançant un certificat d'un Arquitecte col.legiat les característiques de la casa i que la mateixa és anterior a l'any 1986.

- També adjuntem una fotografia aèria de la vivenda de l'any 1981, certificada pel Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

- Que la vivenda està donada d'alta per la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona.

- Que està al corrent de pagament de l'Impost de Bens Immobles i que l'ajuntament cobra la corresponent taxa per recollida d'escombraries.

- Que des de que es va construïr la vivenda, la mateixa ha estat habitada per l'anterior propietària.

- Que tan la meva dona com jo figurem empadronats en l'esmentada vivenda des de que la vàrem adquirir, constituïnt el nostre domicili habitual i permanent.

I aquests són els nostres fonaments de dret :

Primer : Infracció de l’art. 52 del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol.
Si la vivenda s'ha escripturat i s'ha inscrit al Registre de la Propietat, de la mateixa manera ha de disposar de la corresponent cèdula d'habitabilitat, altrament s'infringeix la normativa notarial, registral i urbanística.

Segon : Vulneració de l’article 19 de la Constitució Espanyola de llibertat de residència.
Els ciutadans, d'acord amb la Constitució Espanyola, tenen el dret a escollir el lloc de residència. El fet de no disposar de cèdula d'habitabilitat, impossibilita la contractació dels serveis disponibles, i per tant, el dret a establir-se en una vivenda de la meva propietat.

Tercer : Infracció de l’article 279 del TR autonòmic DL 1/90.
Les infraccions urbanístiques prescriuen als 4 anys. La revocació de la cèdula per qüestions que no són d'habilitat, sino per manca de llicència, constitueix una forma de sanció per una suposada infracció que ha precrit sobradament. L'administració ha perdut el dret a exigir-la.

Quart : Infracció de l’article 6.2 del Decret 129/1984 i ensems també de l’article 105 de la llei 30/92.
D'acord amb l'art. 6.2 del decret 129/1984, les cèdules concedides només es poden revocar en cas que l'habitatge deixi de tenir els nivells d'habitabilitat exigibles.
En el cas present, es revoca la cèdula quan l'habitatge no té cap problema d'habitabilitat.
D'altra banda, l'art. 105 de la Llei 30/92, estableix que la revocació directe només és procedent en actes no declaratius de drets i els de gravamen. És clar que la concessió de la cèdula atorga drets al titular. Des del punt de vista de la teoria general dels actes administratius, la revocació tampoc és procedent, per haver-se decretat sense seguir els tràmits de revisió d'ofici fixats a la dita Llei.

26/6/01 : El lletrat de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Gerard Labat Ortiz, ens notifica que resol estimar el recurs d’alçada interposat contra la revocació de la cèdula d’habitabilitat.
Vès per on ! ara resulta que fins i tot reconeixen que s’han equivocat, que no la podien anul.lar així "a sac" i ... tornem a tenir cèdula !
Sense entrar en la resta d’al.legacions, ens donen la raó pel que fa a la impossibilitat de procedir a la revocació prevista a l’article 105 de la Llei 30/92 , ja que, efectivament, la cèdula atorgada es tracta d’un acte favorable als interessats.

En altres paraules, están reconeixent que l'han revocada il.legalment.
Però deixen una porta oberta, doncs el seu objectiu és anul.lar-la sigui com sigui, i ells mateixos expliquen com : En conseqüència, el procediment aplicable per deixar sense efecte la cèdula hauria de ser el de la revisió d’ofici...// ... ja que s’haurien atorgats facultats o drets tot i mancar els requisits essencials per a la seva adquisició.
I embolica que fa fort !, el procediment “legal” per anul.lar del tot la cèdula, és el següent :
El Director General d'Arquirectura i Habitatge ha de dictar una resolució favorable a la revisió d'ofici de la cèdula concedida, la Cap del Servei Territorial l’ha d’iniciar i retornar-la a aquesta Direcció per a la seva instrucció, la resolució final anirà a càrrec de l’ Honorable Conseller de Política Territorial, previ dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

LA GENERALITAT OBRE UNA REVISIÓ D'OFICI PER ANUL.LAR LA CÈDULA I EM FA CULPABLE DEL SEU "ERROR".

8/4/02 : 8 mesos després de l’estimació del recurs d’alçada, la Direcció d’Arquitectura i Habitatge, mitjançant una Diligència de la Cap del Servei Territorial, ens comunica l’inici de la revisió d’ofici, o el que és el mateix, el procediment per anul.lar la cèdula d’habitabilitat, i ens atorguen un termini de 10 dies per formular al.legacions.

17/4/02 : Presentem al.legacions contra l’esmentada Diligència, en resum, són les següents :

1ª : No procedeix la continuació d’aquest expedient, doncs entre la data d’acord d’inici de la revisió d’ofici i la Diligència de notificació de la mateixa han transcorregut més de 6 mesos.
L’art. 102.5 de la Llei 30/92 disposa que es produïrà automàticament la caducitat de l’expedient si en el termini de 3 mesos des del seu inici no s’hagués produït resolució.

2ª : S’ha de fer constar que la Diligència comunicada és del tot incompleta i no pot produïr efectes perquè no consta la data de la Resolució del Director General d’Actuacions Concertades ni tampoc el seu contingut. Per tant, s’ha infrigit l’article 69.1 de la Llei 30/92 per manca de resolució de l’òrgan competent.

3ª - La diligència o Resolució en la que s’acorda l’inici de l’acció revisora és nul.la de ple dret, doncs es fonamenta tota ella en un antecedent fàctic inexistent :
Efectivament, segons la diligència o Resolució, l’acció revisora s’inicia perquè l’art. 7.3 del Decret 129/1984 estableix com a causes de denegació les infraccions de la legalitat urbanística. Doncs bé, en el present cas ha d’existir per força un error, doncs no em consta que existeixi cap Resolució de l’Alcalde o del Conseller de suspensió de les obres que afectin a l’habitatge objecte de cèdula d’habitabilitat, ni tampoc, de cap mesura de protecció de la legalitat urbanística del mateix.

Finalment demanem la revocació de la Diligència i la Resolució que l’ampara, i que s’acordi l’arxiu definitiu de l’expedient.

Com veieu, l’administració, maliciosa ella, no té cap pressa, es prèn tot el temps que vol i es salta tots els terminis legals, però no passa res, sempre juga amb avantatge, ja coneix els nostres arguments, fa temps de cara al nou Pla General i pot “afinar el tret “ per aconseguir els seus objectius.

24/4/02 : La tramitació per anul.lar la cèdula manté "enfeinats" als nostres funcionaris i el Servei de Gestió Jurídica de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge emet l’informe que està esperant la Comissió Jurídica Assessora per rematar la feina.

L’informe, signat per Gerard Labat Ortiz, no aporta res de nou, amb una excepció : aquesta vegada ja denoten que comencen a “perdre els papers” fins al punt d’insinuar que he fet trampa pel fet de demanar la cèdula de 2ª ocupació enlloc de 1ª, cosa que, segons ells, em permet eludir la normativa vigent i obtenir un document per mitjà d’una actuació irregular que legalment m’està vedat. En altres paraules, com que sòc un trampós, jo sòc el culpable del seu gravíssim error.

LA COMISSIÓ JURÍDICA ASSESSORA EM TRACTA DE DELINQÜENT.

1/8/02 : El monumental “ circ administratiu “ no acaba el repertori i la Comissió Jurídica Assessora, emet el seu Dictamen 340/02, necessari per anul.lar la cèdula. Amb el que han dit fins ara, encara no en tenen prou i afegeixen més llenya al foc, en resum diuen el següent :

Obliden que la casa la va construïr l’anterior propietari i d’això fa més de 30 anys :
... l’interessat mai havia sol.licitat la llicència d’obres
Malgrat la documentació que consta als arxius de la Generalitat i de la que disposa el propi Ajuntament ( entre molts d’altres, la fitxa cadastral de l’habitatge ) més tota l’aportada en el recurs d’alçada i que consta a l’expedient (certificat de l’Arquitecte, escriptures notarials, inscripció del Registrador, fotografia aèrea de l’any 1986 del ICC (organisme de la pròpia Generalitat), etc., fan els ulls clucs a aquestes evidències, diuen que no s’acredita l’antiguitat de la casa, i que només és veritat el que ells diuen :

... l’interessat posa de manifest ... // ... que la casa existia amb anterioritat a l’any 1986 si bé s’ha de remarcar que les proves que aporta al respecte no resulten suficients i, per tant, no poden destruir la presumpció de certesa i veracitat dels actes administratius ...

Malgrat que ells mateixos, en un informe dels Serveis Tècnics de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (Generalitat), certifiquen que el sòl on es troba la casa te la qüalificació d’agrícola tipus 2, a fi d’engreixar la gravetat dels fets, el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, . . . . falseja la informació i continua afirmant que :

... el sector on ha estat edificada té la classificació de SNU de naturalesa forestal.
Podem entendre perquè, curiosament, el nou Pla General de Santa Eulàlia que s’està gestant, amb tota una demostració de persecució i caciquisme, prohibirà l’us d’habitatge a Les Comunes :
Cap cèdula d’habitabilitat es podrà concedir si el planejament no admet l’ús d’habitatge, ja que això constitueix un requisit ‘sine qua non’ .

Més endavant aquesta colla d'eminències fan el següent raonament, totalment incoherent i contradictòri :

" L'única finalitat de la cèdula d'habitabilitat, i consegüentment la competència de la Direcció general de l'Habitatge a través del seu atorgament o denegació, és la de comprovar que l'edificació realitzada de conformitat amb la normativa urbanística compleix amb els mínims d'habitabilitat exigits en la Llei 24/1991 i reglament que la desenvolupen. Consegüentment es barregen dues matèries molt diferents. D'una banda l'ús del sòl, de l'altra els requisits d'habitabilitat. Únicament aquest segon correspon a la Direcció General de l'Habitatge, a través del seu atorgament de la cèdula d'habitabilitat."

O sigui, em revoquen la cèdula d'habitabilitat per qüestions únicament de "manca d'autoritzacions" i alhora s'autodeclaren totalment incompetents per entrar en aquest aspecte, que segons ells, ha de ser resolt per altres administracions.

Si només els correspon entrar en temes d'habitabilitat tal com diuen, per què l'acaben revocant al.legant "problemes de legalitat urbanística" ?.

Però també diuen que :

... les normes subsidiàries del municipi i el Decret Legislatiu 1/1990 poden admetre ... // ... la construcció d’un habitatge unifamiliar aíllat. Ara bé, per fer això és necessari sol.licitar, tramitar i obtenir la corresponent autorització ... // requisit inexcusable que s’ha obviat.
Ja hi tornem a ser, obvien que la casa fa més de 30 anys que existeix, que està acabada i que no la vaig construïr jo.

Com es podia seguir una tramitació que ni tans sols existia ?

Els hi va de perles la proposta del Sr. Labat del Servei de Gestió Jurídica, de presentar-me com un embaucador i el culpable del seu gravíssim “error”, aquest comentari, convenientment corregit i augmentat per la Comissió Jurídica Assessora, queda així :

En un altre ordre de coses no es pot silenciar que l’interessat no ha actuat amb la bona fe exigible, extrem que es torna en la seva contra, ja que enlloc de sol.licitar la cèdula d’habitabilitat de 1ª ocupació, com corresponia, sol.licità la de 2ª per evitar aportar la llicència d’obres de la que mancava.

Per si això fos poc, ara resulta que, segons la seva versió “surrealista” dels fets, jo ja sabia que a casa meva no hi puc viure ( malgrat que l’ajuntament em cobri tots els impostos com ara l’IBI i les escombraries i que la pròpia Generalitat a “sucat” de l’Impost de Transmisions Patrimonials de l’habitatge que pretén il.legalitzar ), i ja al final del Dictamen, i per rematar la feina, afegeixen :
És evident que en el present supòsit no procedeix l’establiment de cap indemnització ja que l’actuació del peticionari ha estat la causant de l’error administratiu.
En efecte, el peticionari de la cèdula d’habitabilitat no tan sols coneixia la impossibilitat de destinar la dependència a habitatge, sinó que, per conèixer precisament aquest inconvenient, va optar per sol.licitar una cèdula de segona ocupació ja que, en aquest cas, no havia d’aportar ni la llicència d’obres ni el certificat final de les obres, documents que haguéssin facilitat a l’Administració la informació necessària i suficient per denegar la cèdula d’habitabilitat pretesa i fraudulentament obtinguda.

Finalment, i en referència a la caducitat de l’expedient, per ells es tracta d’una qüestió que afecta l’interés general i per això es poden burlar dels ciutadans i gaudeixen de la impunitat de saltar-se tots els terminis legals.

Com pot afectar a l’interés general que casa meva tingui o no tingui cèdula d’habitabilitat ?

S’excusen en una pròpia decisió anterior, el seu descàrrec és així de simple :
De conformitat amb la doctrina assentada per aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d’altres en el Dictamen 705/99, es sosté l’aplicació de l’article 92.4 de la Llei 30/92 i, en conseqüència, no s’aprecia la caducitat del procediment ja que ens trobem davant una qüestió d’interés general.

Sembla que no en tenen prou en tenir la paella pel mànec i utilitzar la normativa a la seva conveniència i contra el ciutadà, però aquest cop surten dels termes jurídics i van “ a sac “. L’adminstració per tal d’ aconseguir els seus objectius i sols per justificar la seva actuació, és capaç de tractar al ciutadà com si fos un delinqüent.

Això és intolerable, i més si tenim en compte que realment es tracta d’una 2ª ocupació fruït d'una compra-venda ( la pròpia Generalitat ho reconeix expedint una cèdula per canvi d'ocupació ja que la vivenda estava ocupada per l’anterior propietari ) i que la normativa ho diu amb tota claredat ( i la pròpia Web de la Generalitat ) : “ quan es tracti d’edificis vells o usats s’haurà de sol.licitar la cèdula de 2ª ocupació “ a més, no em fa falta fer cap mena de trampa per tenir dret a disposar de la cèdula.

El que realment és repugnant, és tot el que fan per revocar-la.
Em pregunto, tenen el dó diví d’endevinar les meves intencions? Quins papers he falsificat ? Saben el que vol dir educació i respecte ? Saben que és la pressumpció d’innocència?

I tan la "Llei de les Lleis" (Constitució Espanyola, art.18.1) com la 30/92, de Procediment administratiu Comú (art. 35.i) obliga als funcionaris a tractar als ciutadans amb el degut respecte i deferència...

Aquesta gran fal.làcia, impròpia d’una Comissió teòricament formada per un grapat de juristes de prestigi és tota una deplorable demostració d’incompetència, manca de respecte i mala llet, i la signa el seu President, el “senyor” Josep-Enric Rebés i Solé.

Com s'entén que aquest alt òrgan consultiu de la Generalitat, format per un bon grapat d'advocats de prestigi i cabdal, entre d'altres, per la elaboració legislativa d'aquest país es comporti tan barroerament ?

Bé, doncs ara ja ho tenen tot a punt, perquè, per si al Conseller encara li quedés algun dubte, ho tingui claríssim i signi, sense contemplacions, l’anul.lació definitiva de la cèdula d’habitabilitat.

Veure dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

EL DESHONORABLE CONSELLER FELIP PUIG DECLARA LA NUL.LITAT DE LA CÈDULA ATORGADA.

20/11/02 : Una vegada més es salten els terminis establerts i després de més de 7 mesos (el plaç legal màxim és de 1 mes), el Sr. Gerard Labat del Servei de Gestió Jurídica, coneixedor del dictamen de la Comissió Jurídica, respon refusant les al.legacions presentades amb els mateixos arguments ja prou repetitius.

Hem arribat a un punt que ja no sé de que carai m'están acusant. Tal i com determina la LLei, ha quedat acreditat que no existeix cap mena d'infracció urbanística denunciada per l'alcalde o el conseller que motivi l'inici d'una acció revisora, però cap problema, el senyor Labat diu que no és això, però tampoc aclara quin és el motiu exacte d'anul·lació de la cèdula, aquest és el seu "surrealista" descàrrec :

Al.lega el Sr. Tubau que l'art. 7.3 del Decret 129/1984 en el qual es fonamenta la Diligència d'iniciació, presuposa necessàriament l'existència d'uns actes concrets de defensa de la legalitat urbanística, dictats per òrgans concrets de les diverses administracions que puguin estar implicades, actes que no s'haurien produït en el present cas. S'ha d'assenyalar que aquest article diu textualmet que : "La denegació ha de ser motivada. Entre les causes que poden justificar la denegació de la cèdula d'habitabilitat, hi són compreses..." els actes l'inexistència dels quals és al.legada. És clar, doncs, que no es tracta d'una enumeració exhaustiva ni tancada dels possibles motius de denegació de la cèdula, els quals en qualsevol cas hauran d'argumentar-se adeqüadament. (?)

Aquest mateix document, de data 16 de setembre de 2002, li serveix de proposta perquè el Conseller declari la nul.litat de ple dret de la cèdula d’habitabilitat. Juntament amb aquesta proposta, adjunten la notificació de la resolució signada pel Deshonorable Conseller de Política Territorial Felip Puig i Godes, en la qual i com no podria ser d’altre manera, es declara la nul.litat de ple dret de la cèdula d’habitabilitat atorgada el 22 de setembre de 1999. El Sr. Puig no es digna a contestar el recurs, però si que intervé per anular-la.

3 anys i 2 mesos prevaricant, objectiu aconseguit.

Aquesta anul.lació, signada en data 9 de desembre de 2003, es dicta infringint el Reglament Parcial de la LLei d'Urbanisme 2/2002, que reconeix el dret a obtenir la cèdula d'habitabilitat fins i tot a les vivendes implantades il.legalment un cop prescrites les accions administratives en contra (Disposició Transitòria 6ª del Decret 287/2003). En altres paraules, un cop transcorreguts els terminis de reacció de l'administració, aquest habitatges esdevenen plenament legals. Qüestió que encara afegeix un plus de prevaricació en l'assumpte.

.
20/12/02 : INTERPOSO RECURS CONTRA L'ANUL.LACIÓ DE LA CÈDULA D'HABITABILITAT.

Interposo recurs potestatiu de reposició davant del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat contra l'anul.lació de la cèdula d'habitabilitat, amb els següents fonaments de dret :

Primer : Les normatives notarial i hipotecària permeten l'autorització d'escriptura pública i l'inscripció registral, respectivament, de les construccions, sense justificar l'obtenció de llicència, si les dites construccions són anteriors als terminis de prescripció previstos en la legislació urbanística.

En altres paraules, que si un notari ha escripturat la casa i un Registrador l'ha inscrit, de la mateixa manera ha de tenir la corresponent cèdula d'habitabilitat, per aplicació analògica segons l'art.4 del Codi Civil.

Segon : Vulneració de la 2ª Disposició Transitòria de la Llei de l'Habitatge.

Conseqüent amb la doctrina de la prescripció, i a fi de no entrar en contradicció amb la mateixa, dita Disposició estableix, com no podria ser menys, que no es podràn escripturar construccions sense llicència, llevat les que facin referència a edificis que es pugui acreditar que han estat acabats quatre anys abans d'haver entrat aquesta Llei en vigor.I la vivenda en qüestió en aquell moment ja tenia més de 25 anys d'antiguetat.

Tercer : L'article 19 de la Constitució Espanyola ampara la llibertat de residència :

Els ciutadans, d'acord amb l'article 19 de la C.E., tenen dret a escollir el seu lloc de residència. Aquesta llibertat, segons la STC28/1999, només pot ser condicionada per altres drets subjectius, com ara el dret de propietat. Soc titular d'una vivenda ubicada dins una finca de la meva propietat. La cèdula d'habitabilitat és un document imprescindible per demanar un servei (aigua, gas o llum). L'anul.lació de la cèdula d'habitabilitat per raons que no són d'habitabilitat, sino per raons de "legalitat urbanística" significa un impediment per la contractació dels subministres disponibles, el que comporta una vulneració directe a la llibertat de residència, dret fonamental protegit expressament per la Constitució Espanyola.

Quart : L'article 9.3 de la Constitució Espanyola garanteix la irretroactivitat de les disposicions sancionadores i la seguretat jurídica.

L'anul·lació de la cèdula d'habitabilitat és una forma clarament retroactiva de sancionar la hipotètica infracció que s'hagués pogut produïr en el seu moment, si és que s'en va produïr alguna, ara fa més de 30 anys, i que hauria prescrit sobradament. Dita anul·lació infringeix flagrantment el principi de seguretat jurídica, dret garantit per la Constitució Espanyola. Seguint el mateix sistema, d'aqui a 30 anys podrien tornar a fer el mateix i això no pot ser... fins i tot els assassinats prescriuen i els autors ja no poden ser condemnats !!

Cinquè : L'anul·lació de la cèdula d'habitabilitat constitueix un acte nul de ple dret.

L'article 62.1.a de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú, estableix que els actes de les administracions públiques seràn nuls de ple dret quan lesionin els drets i les llibertats susceptibles d'empara constitucional i quan estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals (Art.62.2).

Sisè : Infracció de l'article 279 del Decret 1/90 (Text refós autonòmic en matèria urbanística).

Aquest article disposa que les infraccions urbanístiques prescriuen als 4 anys. Tal i com ha posat de manifest reiterada jurisprudència, si l'administració competent no actúa dins d'aquest termini, automàticament i ex lege es produeix un acte tàcit de legalització de l'obra (Art.259) i perd el dret a exigir la legalització o l'enderroc (si no són legalitzables) de les obres realitzades sense llicència.

Si l'habitatge disposa de llicència urbanística atorgada tàcitament en virtut de la llei i per tant és plenament legal a tots els efectes, ¿ per què m'anul·len la cèdula d'habitabilitat i més tard el declaren il.legal mitjançant la normativa del nou pla general de Santa Eulàlia ?

Setè : Infracció de l'article 6.2 del Decret 129/1984 sobre l'atorgament de la cèdula d'habitabilitat.

El primer article del Decret 129/1984 defineix la cèdula d'habitabilitat com el document a través del qual es reconeix l'aptitud d'un habitatge per ser destinat a residència humana.

D'acord amb l'art.6.2, les cèdules concedides només podrán ser revocades en el cas que l'habitatge deixi de tenir el nivell d'habitabilitat objectiva que li sigui exigible per obtenir la cèdula. És evident que, en el cas present, no existeix cap problema d'habitabilitat, doncs l'anul·lació es fonamenta en suposades manques d'autoritzacions, en tot cas, ja no exigibles al haver transcorregut sobradament els terminis de prescripció. Per tant, l'anul·lació de cap de les maneres és procedent, i infringeix de forma clara el contingut del dit article.

Vuitè : No és procedent anul·lar la cèdula atorgada perquè enlloc s'acredita que s'hagin infringit requisits essencials.

Enlloc consta acreditat que la vivenda en qüestió hagi estat mai objecte d'un acte administratiu o jurisdiccional de suspensió d'actes d'edificació o altres mesures de protecció de la legalitat urbanística. Aleshores, com és que no s'em reconeix el dret a disposar de la corresponent cèdula d'habitabilitat ? O és que l'interès de les administracions està encaminat a forçar-me a la il.legalitat ?

Finalment, dic que per tot l'exposat, es revoqui l'anul·lació ja que la cèdula s'ha atorgat d'acord amb l'ordenament jurídic establert i per tant, no és enqüadrable dins els supòsits de nul·litat contemplats a l'art.62.1.f de la Llei 30/92.

ANY 2003 : LA GENERALITAT NO ES DIGNA A CONTESTAR EL RECURS POTESTATIU I EM VEIG OBLIGAT A PORTAR EL CAS ALS TRIBUNALS PER EVITAR QUEDAR-ME DEFINITIVAMENT SENSE CÈDULA D'HABITABILITAT.

En la demanda, s'insisteix bàsicament en els mateixos fonaments de dret ja al·legats en el recurs de reposició, afegint-hi com a jurisprudència la sentència 305/99 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que fa referència a un cas idèntic al que ens ocupa, que en el seu fonament jurídic quart, declara el següent :

" CUARTO.- Así las cosas, resulta evidente que la licencia municipal de obras sea requisito previo para la expedición de la cédula de habitabilidad en caso de la primera ocupación de un local como vivienda; pero de igual evidencia es que si han transcurrido los plazos legales de prescripción para que la administración competente, en este caso, el Ayuntamiento, pueda reaccionar frente a la ilegalidad de haber construido y obrado sin licencia, no se podrá exigir la existencia de tal autorización, sino que bastará con el certificado técnico de habitabilidad.
El plazo de prescripción de estas infracciones urbanísticas lo fija el art.279 del TR autonómico DL1/90 en cuatro años desde la terminación de las obras ".

Aquesta sentència és prou clara : no cal llicència d'obres per tenir dret a obtenir la cèdula, i resulta indiferent que aquesta sigui de 1ª ó 2ª ocupació per habitar legalment una vivenda.

Davant d'aquesta clara evidència, perquè les administracions continuen "marejant la perdiu" ?

8/1/04 : MÉS D'UN ANY DESPRÉS I A CONSEQÜÈNCIA DE L'ANUNCI D'INTERPOSICIÓ DE DEMANDA, EL LLETRAT DEL SERVEI DE GESTIÓ JURÍDICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I HABITATGE ES DIGNA RESPONDRE EL RECURS DE REPOSICIÓ.

Per enèsima vegada, la Generalitat es torna a saltar els terminis establerts i contesta al cap de més d'un any quan el termini legal és d'un mes, i ho fan perquè ja saben que penso portar el cas als tribunals. Però pel que es veu, l'administració gaudeix d'impunitat absoluta, es burlen del ciutadà, infringeixen les Lleis i fan el que els rota.

Com no podria ser d'altre manera, fidels als seus objectius, em comuniquen la desestimació del recurs presentat rebutjant totes les al.legacions presentades, argumentant que el fet bàsic de l'anul·lació és la "inexistència de llicència". Ja els hi he dit per activa i per pasiva que ja han perdut el dret a exigir la llicència, però ja veieu... és picar ferro fred.

30/12/04 : L'AJUNTAMENT CERTIFICA AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA QUE NO HA OBERT MAI CAP EXPEDIENT CONTRA L'HABITATGE I APROFITA PER PRESENTAR-ME, FALSAMENT, COM UN GRAN I "INDISCIPLINAT INFRACTOR URBANÍSTIC".

En la demanda, es requereix a l'ajuntament que digui si existeix algún expedient per infracció urbanística contra el meu habitatge i en un informe emès per la secretària municipal de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, certifica que no els hi consta res d'això.

Tot i no ser ni el lloc ni el moment per fer-ho, maliciosament, i a fi de presentar-me com un gran infractor urbanístic, aprofita per denuciar que amb data 16/7/99 vaig tenir un requeriment de l'alcalde de paralització d'obres (que ni tan sols complia els requisits legals ja que no s'esmentava a quines "obres" es referia) però no diu que aquestes descomunals obres consistien en la instal.lació d'una calefacció (acte no sotmès a llicència) i que perquè em deixessin en pau, vaig acabar sol.licitant un permís per instal.lar una petita xemeneia i que aquest permís va ser concedit.

També aprofita per denunciar que en data 31/1/02, l'alcalde em va incoar un altre expedient d'infracció urbanística ("greu i manifesta"), un cas, que més endavant, vaig portar als tribunals i l'ajuntament i la Generalitat vàren acabar fent un ridícul clamorós (Veure historial del cobert)

I ja per rematar la feina, acaba certificant que " NO CONSTA en els arxius municipals la data de construcció de la vivenda", quan al cadastre de Barcelona consta que es va construïr a l'any 1974 (fa 35 anys) .

11/7/06 : GUANYO EL PRIMER CONTENCIÓS CONTRA LA GENERALITAT : EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DICTA SENTÈNCIA ESTIMANT LA DEMANDA PRESENTADA.

El Tribunal, dicta la sentència nº 635, de la qual ha estat ponent el magistrat Sr. Manuel Quiroga Vázquez, que no li cal entrar a valorar la resta d'al·legacions efectuades, ja que, per doctrina pacífica segons la nova LRJAP, em dóna la raó per caducitat de l'expedient, ja que la Generalitat ha infringit l'art.102.5 de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú que estableix que l'administració disposa de TRES MESOS per dictar resolució (la Generalitat va tardar 1 any i 2 mesos !!), i que si no ho fa es produeix la caducitat de l'expedient.

El TSJC declara nules i sense cap efecte jurídic les resolucions de la Generalitat i la cèdula torna a ser vàlida.

El que emprenya és que ja es va al.legar que l'expedient estava caducat, però ni cas. O sigui, m'han obligat a posar un contenciós totalment innecessari. Quines penques !!

M'han tingut gairebé 7 anys marejant-me amb la cèdula, o sigui, sense dret a viure a casa meva, habitant-la il·legalment i sense possibilitat de poder-la vendre ni llogar ni de contractar cap servei, això sí, cobrant-me tots els impostos.

Veure text sentència del TSJC.

2008-04-12T21:28:00.208+02:00

L'ODI VERS LES COMUNES PLASMAT AL NOU PLA GENERAL :
UN PLA GENERAL FET "DAMAGATOTIS", D'ESQUENA AL POBLE, DISCRIMINATORI I A MIDA DELS CAPITALISTES I "AMICS" DEL CONSISTORI.
LA PERSECUCIÓ CONTINÚA, ARA JA DE FORMA FEROTGE I CONTUNDENT :

ENS VOLEN ESBORRAR DEL MAPA.

.
(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau).

.

EXPOSICIÓ DE FETS PER ORDRE CRONOLÒLIC :

L'AJUNTAMENT COMENÇA A PERFILAR L'ATAC FRONTAL CONTRA ELS VEÏNS DE LES COMUNES AMB LA CREACIÓ D'UNA ZONA DESTINADA A "PROTECCIÓ DEL PAISATGE"

21/5/01 : El Ple de l’ajuntament aprova una revisió-adaptació de les Normes Subsidiàries al Pla General, que en el sòl no urbanitzable, preveu una nova qüalificació destinada a la protecció del paisatge, que “casualment” afectarà a la zona de Les Comunes.

PRESENTEM SUGGERIMENTS (ELS ÚNICS) A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL

16/7/01 : Conscients del particular tracte de l’ajuntament vers els veïns de la zona de Les Comunes i que aquesta modificació només servirà per tenir les cinc famílies que hi vivim encara més reprimides, juntament amb dos veïns més (els demés passen de tot) acudim a un advocat, i presentem uns suggeriments molt poètics i gens jurídics i els únics de tot el municipi.

¿ Creieu que és normal que quan es gesta quelcom tant important per un poble com és un Pla General, només es presenti un sol suggeriment ? Això sol ja diu molt de com es fan les coses des de l'ajuntament.

En aquests suggeriments demanem simplement que es respectin les preexistències dels habitatges de Les Comunes, construïts i habitats des de fa més de 30 anys, manifestant bàsicament el següent :

- Que les vivendes de la zona de Les Comunes es vàren construïr a principis dels anys 80, que consten inscrites al Registre de la Propietat i catastrades al Registre de l’Impost de Bens Immobles, i que també es paguen totes les taxes, arbitris i preus públics municipals.

- Que cal tenir en compte que durant anys va existir un conflicte de titularitats entre els qui subscriuen i l’ajuntament i que al final i per acord del Ple de data 6 de novembre de 1995, l’ajuntament de Santa Eulàlia va reconèixer la legítima propietat de les parcel.les adquirides pels qui subscriuen, i que aquesta situació va provocar conflictes permanents amb l’ajuntament (que encara duren) que vàren impossibilitar la regularització urbanística de les vivendes

- Que el pas del temps i l’abandó de les tasques agrícoles ha comportat que una bona part de les parcel.les s’hagin enboscat i hagin perdut la seva condició agrícola, però que no obstant, segueixen mantenint-se les parcel.les propietat dels qui subscriuen.

-Que el fet de que hi visquin almenys tres famílies de forma permanent i des de fa anys, ha permés el manteniment de l’ús agrícola i ramader de forma que s’assoleixen diversos objectius molt importants per a la sostenibilitat del territori i el paisatge :

1- La diversificació del paisatge que comporta l’existència de parts d’ús agrícola-ramader i parts de bosc.

2- La neteja i manteniment de les parcel.les que evita el seu emboscament i que permet que compleixin la funció de tallafocs.

3- El manteniment dels camins d’accés i de punts d’aigua.

4- La permanent vigilància de la zona pels que hi viuen en cas d’incendis o altres desastres, amb l’avantatge de que son els primers d’intervenir.

5- Que els limitats i escassos usos residencials, en cap cas suposen cap mena d’impacte visual apreciable que pugui minvar la qüalitat i diversitat del paisatge de Les Comunes.

Tot això sens perjudici que l'ajuntament pugui fixar les normes que consideri més adients per complementar les accions de manteniment i perdurabilitat del bosc, que com a primers interessats, els qui subscriuen estan disposats a colaborar-hi plenament.

I que per totes aquestes consideracions, suggerim :

Que en consonància amb la pròpia filosofia de l’Avanç referida al manteniment justificat dels usos existents en el sòl no urbanitzable, i a fi i efecte de mantenir l’actual diversitat del paisatge i sostenibilitat mediambiental del paratge de Les Comunes, creiem que és del tot necessari que en el Projecte de Revisió que s’ha de sotmetre a l’aprovació inicial, es respectin de forma específica els usos residencials pre-existents dels qui subscriuen.

Veure escrit de suggeriments

L'AJUNTAMENT ES BURLA DE NOSALTRES "ESTIMANT PARCIALMENT" ELS NOSTRES SUGGERIMENTS I RESPÓN DECLARANT-NOS DIRECTAMENT IL.LEGALS I FORA D'ORDENACIÓ.
.
27/9/01 : Ara ens assabentem que l'ajuntament ha contractat un parell de "professionals" sense escrúpols que accepten l'encàrrec de discriminar infringint la normativa urbanística a canvi de diners.
En relació al nostre suggeriment, l’equip redactor del Pla General, format per l’advocada Concepció Foraster Arespacochaga i l’arquitecte municipal Núria Sans Cuffí, emeten un informe (que no es notifica als afectats) en el qual proposen estimar-lo en part, i fixeu-vos com ens estimen, doncs creen una normativa específica per a nosaltres sols.

A més, per magnificar l'assumpte, falsegen la informació afirmant que les vivendes estàn a la vista de tot el poble i construïdes en sòl forestal, quan això és absolutament fals. I encara diuen més barbaritats quan afirmen (no sé a "cuento" de què) que una de les conclusions més importants de la revisió del planejament, és que no és necessari ampliar el sòl residencial, doncs, si un sap llegir, està ben clar que simplement demanem que es respectin les preexistències, tal i com estableix la legislació urbanística.
I tots els riuprimerencs hem pogut comprovar com s'ha destrossat la imatge del poble amb la construcció d'aberrants blocs de pisos a la seva entrada, coneguts com les "torres Musull" i un bon grapat d'habitatges unifamiliars construïts a la sortida en direcció a Muntanyola.
Per si no n'hi hagués prou, ho rematen amb una política de "libre albedrío" permetent l'edificació de luxoses residències en sòl no urbanitzable, il·legalment i sense cap tipus de control ni llicència com s'explica més endavant.

Algú us ha demanat si us semblava bé aquest tipus de creixement per Santa Eulàlia ? Malauradament, ara ja és massa tard.

Quina credibilitat us mereixen aquests "tècnics" ? I el Sr. Musull i el seu equip ?

Aquest sistema de repressió, propi dels temps dictatorials, i específic per Les Comunes, l'anomenen disposició transitòria 4ª.
Ara ens assabentem que la nostra finca ja està afectada, casa nostra és il.legal i fora d’ordenació i la resposta, per cert, no te res a veure amb els nostres suggeriments, diu així :

“ Els cinc habitatges il.legals i fora d’ordenació existents a la zona anomenada Les Comunes, en zona qüalificada de protecció paisatgística clau 25, es podran legalitzar a través del procediment que estableix l’art.44 del reglament de gestió urbanística, sempre i quan es compleixin els següents requisits :

1. Tenir una parcel.la de com a mínim 4,5 Hectàrees.

2. S’hauran de realitzar les obres d’adeqüació al paisatge, enderrocant els coberts existents i pintar les façanes amb colors adients per la qual cosa es presentarà un estudi de color en sol.licitar la legalització.

3. El termini per tal d’obtenir aquesta legalització serà de cinc anys a comptar des de la publicació de l’aprovació definitiva d’aquest Pla General.

4. No s’admetrà cap tipus d’ampliació d’aquests habitatges.”

Doncs, ja veieu, aquesta és la seva manera de respectar les pre-existències.

Per un simple suggeriment, ens ilegalitzen com si fòssim terroristes, ens obliguen a comprar terreny, ens aterraràn els nostres miserables coberts (o el que convingui) i haurem de pintar la façana del color que li agradi a l’alcalde, no podrem ampliar la casa (malgrat la legalitzem), i tot això, en un termini de 5 anys, que un cop passat, es desconeixen les conseqüències del no compliment. Vaja, que s’ens ha girat força feina, si més no, en advocats.

Amb aquestes condicions, qui s'atreveix a legalitzar ?

Veure informe

Aquest informe es va amagar i no es va facilitar a cap dels signants dels suggeriments, doncs pel Ple encara no era prou maliciós i es va encarregar de maquillar-lo maquiavèlicament. Va ser l'informe del Ple (no dels "tècnics"), que decidia doblar la superfície exigida, el que s'ens va donar com a resposta als suggeriments presentats, amb l'objectiu de "legalitzar" a només un dels afectats, practicant així una doble discriminació, una discriminació entre els discriminats.

L'únic propietari que disposa amb escreix de la superfície establerta per a legalitzar, és gràcies a que el propi ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer li va vendre a l'any 1996, uns terrenys de Les Comunes prèviament robats a petits propietaris de la zona.

Aquesta compra-venda, es va disfressar de simulacre de subhasta pública com a "tapadera" del consistori per la falsificació cadastral i apropiació indeguda d'uns terrenys de Les Comunes.

O sigui, l'ajuntament es posa al seu nom uns terrenys privats i els malven a un particular. Genial !!.

L'AJUNTAMENT EN PLE (DE CORRUPTES) DOBLA LA SUPERFÍCIE EXIGIDA PER "LEGALITZAR" QUAN EREN PLENAMENT CONSCIENTS QUE CAP DE LES 5 CASES (EXCEPTE UNA) PODRIEN COMPLIR AQUEST "REQUISIT".

15/10/01 : L’ajuntament en Ple, es veu que encara va trobar la Disposició poc maliciosa i en el tràmit de l’aprovació inicial, la modifica a la seva conveniència i aprova doblar l’anterior exigència sense cap mena de justificació, i eleva la superfície mínima a 9 Ha, exigint el doble del legalment exigible, quan els membres de la corporació eren plenament conscients que cap de les 5 cases existents (excepte una), podrien complir el requisit atesa l’estructura de propietat de la zona i la superfície total disponible.

Ara aquesta discriminació, disfressada d’una matosera legalitat, s’en diu Disposició Transitòria quarta, i un cop “modificada i depurada” queda de la següent manera :

“ Els cinc habitatges il.legals i fora d’ordenació existents a la zona anomenada Les Comunes, en zona qualificada de protecció al paisatge (clau 25) , que s'inclouen en l'annex 4, es podrán legalitzar a través del procediment que estableix l’art. 44 del reglament de gestió urbanística, sempre i quan es compleixin els següents requisits :

1. Tenir una parcel.la de com a mínim el doble de la UMC (Unitat Mínima de Conreu), és a dir 9 Ha.
2. Només es podràn legalitzar els volums imprescindibles per als usos actuals d’habitatge i ús forestal.
3. El projecte de legalització haurà de contenir les mesures pertinents per a l’adeqüació del paisatge.
4. El termini per tal d’obtenir aquesta legalització serà de cinc anys a comptar des de la publicació definitiva d’aquest Pla General.”

La barreja d'incompetència i mala llet és monumental. Perquè es fagin una idea del nivell intelectual del consistori en ple i de l’equip redactor, resulta que estan exigint més terreny de l'existent a tota la muntanya de Les Comunes. Felicitats.

Ara resulta que només podrem “ legalitzar “ els volums que a criteri de l’arquitecte municipal, siguin imprescindibles per habitatge (cosa molt relativa, doncs pots viure en un cobert - si és que no te l’han aterrat abans -, en una tenda de campanya... o inclús al ras, com pretenen).
Ah, i no us penseu que ens escapem de l’enderroc de coberts, això ve a partir de que un presenta el projecte de legalització a l’ajuntament.

PRESENTEM AL.LEGACIONS A L'APROVACIÓ INICIAL DEL PLA GENERAL SOL.LICITANT L'ANUL.LACIÓ DE LA D.T.4ª I QUE S'INCLOGUIN ELS HABITATGES DE LES COMUNES A LA D.T.1ª.

23/11/01 : Davant del panorama, no tenim altre remei que presentar al.legacions a l’aprovació inicial del Pla General, sol.licitant l’anul.lació de la Disposició Transitòria 4ª, en resum, argumentem el següent :

1ª- LA DECLARACIÓ D'IL·LEGALITAT NO S'AJUSTA A DRET :

La declaració no es basa en cap resolució administrativa ni judicial. Cap habitatge de Les Comunes ha estat objecte d’expedient urbanístic que declarés la seva il.legalitat, ni tampoc existeix cap resolució judicial que ho declari. Tampoc en la normativa de planejament hi ha cap norma que permeti declarar il.legals les construccions preexistents a l’aprovació del planejament.

2ª - LA DECLARACIÓ DE FORA D'ORDENACIÓ TAMPOC S'AJUSTA A DRET :

La declaració genèrica de fora d’ordenació d’unes determinades construccions és un contrasentit legal. En efecte, una qüestió és que com a conseqüència de l’aplicació de la normativa continguda en un Pla General, unes construccions passin a la situació de fora d’ordenació, i l’altra ben diferent és que directament es qüalifiquin determinades i concretes construccions com a fora d’ordenació sense el correlatiu suport jurídic.

A més, l’article 93.1 del Decret Legislatiu 1/90 requereix que les construccions afectades per tal règim estiguin subjectes, per raó del Planejament, a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament, i examinat el Pla General en el seu conjunt, no es detecta enlloc la previsió d’expropiació de les construccions, i menys encara, que aquestes hagin de ser objecte de cessió gratuïta o enderrocament en virtut d’algun expedient de restauració de la realitat física alterada.

3ª - INCONGRUÈNCIA DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA 4ª :

Aquesta disposició, després de declarar il.legals i fora d’ordenació les cinc construccions de Les Comunes, sense cap mena de suport jurídic com hem vist, disposa que si es compleixen una sèrie de requisits, esdevindran legals. Així doncs, no existeix cap mena de determinació urbanística que impedeixi l’adaptació al nou Planejament d’aquests habitatges, per tant, de no complir-se els requisits en el termini de cinc anys, en cap cas es podrien considerar il.legals i fora d’ordenació, sino que si és el cas, podrien esdevenir a una situació de volum disconforme tal i com preveu l’article 93.3 del DL1/90.

En conseqüència, és evident que la DT4ª és incongruent i contradictòria amb el propi Planejament i la normativa d’aplicació de caràcter superior i d’obligat compliment.

4ª - ELS HABITATGES DE LES COMUNES SÓN PLENAMENT LEGALS PER DISPOSAR DE LLICÈNCIA URBANÍSTICA :

Efectivament, el fet de que no disposin de llicència urbanística expressa, no implica que no tinguin llicència urbanística.

L’art. 279.1 del DL1/90, disposa que les infraccions urbanístiques prescriuen als quatre anys.
L’art. 256 disposa que l’administració podrà requerir als promotors que legalitzin les construccions realitzades sense llicència i en el cas que això no es produeixi, en podrà ordenar el seu enderroc, sempre i quan no hagin transcorregut més de QUATRE anys des de l’acabament de les obres.

I finalment, l’art.259, disposa literalment que : “ El transcurs del termini de quatre anys sense
exercir les facultats que regula l’art.256 no impedirà a l’administració actuant de procedir a la revisió de l’acte tàcit de legalització de l’obra.”

De l’anterior, es desprèn clarament, que si l’administració no fa ús de les facultats de requeriment de legalització i posterior declaració d’enderrocament en el termini de quatre anys, automàticament i ‘ex lege’, es produeix un acte tàcit de legalització de l’obra, o en altres paraules, s’atorga per llei la llicència per acte tàcit. No obstant això, l’adminstració encara disposa d’un mecanisme per impedir la validesa de la llicència atorgada ‘ex lege’ de forma tàcita, i és el mecanisme de revisió d’ofici fixat a l’art.258 de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú. Ara bé, aquesta possibilitat només la pot exercir en el termini temporal de quatre anys comptats a partir de que ha finalitzat el termini de quatre anys des de que es vàren acabar les obres, és a dir, vuit anys a partir del moment expressat.

En el cas present està plenament acreditat que les construccions dels qui subscriuen tenen una antiguitat molt superior als vuit anys des de que es vàren acabar (aproximadament uns vint anys com hem dit anteriorment). En conseqüència, LES CONSTRUCCIONS DELS QUI SUBSCRIUEN TENEN LLICÈNCIA URBANÍSTICA ATORGADA TÀCITAMENT EN VIRTUT DE LA LLEI, i per tant, és NULA DE PLE DRET la declaració que aquestes són il.legals.

5ª- IL·LEGALITAT DE LA D.T.4ª PER SER DISCRIMINATÒRIA ENVERS ALTRES SUPÒSITS IDÈNTICS :

Com és de veure en la DT1ª, el Pla General resol les qüestions que es deriven del nou planejament de totes les construccions existents en el sòl no urbanitzable, en zona de protecció agrícola, i que no tenen la Unitat Mínima de Conreu que el Pla General estableix com a requisit previ per concedir llicència d’habitatge. És a dir, amb independència de la superfície que tinguin les parcel.les on estan enclavades les construccions, expressament es declara que no se les qüalifica de fora d’ordenació i que se’ls mantindrà l’edificació existent, sense haver de tramitar cap tipus de procediment de legalització. Fins i tot, s’estableix que podrán ampliar els habitatges fins un màxim de 50 m2 i que podran tenir una edificabilitat per a usos ramaders i agraris del 7 % de la finca fins a un màxim de 1.500 m2. Es a dir, amb la meitat de la UMC es poden construïr granges fins un total de 1.500m2.

Anàlogament, en les zones de protecció forestal i encara que no es compleixi amb la Unitat Mínima Forestal, els habitatges existents no solament no seran declarats fora d’ordenació, sinó que a més se’ls hi permet també una ampliació de l’habitatge en 50 m2 més.

Res a dir sobre la forma que el planejament ha optat per resoldre les qüestions que es deriven com a conseqüència del nou planejament en les construccions existents en sòl agrícola i forestal, alguna de les quals, com és de veure en les fotos de l’annex, són de recent construcció o estan encara construïnt-se.

El que és realment sorprenent, és com no s’ofereix una solució semblant pels cinc habitatges de Les Comunes, sinó tot el contrari, doncs, ja se’ls declara d’entrada com a il.legals i fora d’ordenació (situació que per cert també tindrien, seguint el mateix criteri, els habitatges de la DT1ª i DT2ª, on s'hi acullen un bon grapat de luxosos xalets acabats de construïr), que se’ls exigeixi la tramitació d’un expedient de legalització (al contrari de les construccions de la DT1ª i DT2ª on no cal cap tramitació), que se´ls exigeixi el doble de la UMC amb independència del destí agrícola o forestal, (al contrari del que passa amb les construccions de la DT1ª i 2ª en els que és indiferent la superfície de la parcel.la), que expressament ja es prohibeixi qualsevol ampliació (50m2 pels de la DT1ª i 2ª), i finalment que se’ls exigeixi que només es podran legalitzar els volums “imprescindibles” o els que tingui per bé interpretar l’ajuntament, enlloc del volum ja preexistent, tot l’alterior amb un termini màxim de cinc anys, passats els quals, es desconeixen les conseqüències del no compliment dels requisits fixats.

Vet aquí la gran diferència : per uns "legislen" expressament per legalitzar-los, pels altres "legislen"expressament per il·legalitzar-los. S'ens declara il·legals i se'ns obliga a legalitzar quan prèviament han aprovat una normativa que ho impossibilita. Genial !!

De tot el que s’ha exposat, i a entendre dels qui subscriuen, existeix una evident diferència de tracte envers les construccions de Les Comunes i la resta de construccions del sòl no urbanitzable, el que comporta la transgressió de les normes d’equitat i igualtat davant la llei que s’ha d’exigir de les normes, al ser la ja tan repetida DT4ª absolutament discriminatòria.

6ª - NUL·LITAT DE PLE DRET DE LA D.T.4ª PEL SEU CONTINGUT IMPOSSIBLE :

Un dels requisit que exigeix la DT4ª per a “legalitzar” les construccions de Les Comunes, és que aquestes s’han d’emplaçar en una parcel.la que tingui com a mínim el doble de la UMC, és a dir, 9 Ha.

Un primer problema d’interpretació que planteja l’esmentat requisit és sobre les característiques que ha de tenir la parcel.la. Si és suficient, per a complir el requisit, que la parcel.la tingui 9 Ha., o a més s’hi afegeix que aquestes hectàrees estiguin totes elles destinades al conreu agrícola, en el qual cas, ens trobariem que s’està exigint el doble del que legalment és exigible.

Cal recordar que la majoria de parcel.les de Les Comunes són inferiors a l’hectàrea donat el seu origen històric (dot a les joves del poble que es casaven durant el segle XVIII). En acreditació de l’anterior s’adjunta, com a Document Nº1, plànol de la Gerència Cadastral.

En qualsevol cas, a Les Comunes només hi ha 35 Ha, qüasi 13 de les qüals són ja propietat d’un dels qui subscriuen, la resta es reparteix entre almenys 35 propietaris diferents. En acreditació de l’anterior, s’adjunta com a Document nº2 relació de propietaris i superfícies.

Pretendre que els propietaris de les parcel.les de les quatre construccions que no tenen actualment 9 Ha., puguin aconseguir adquirir en CINC ANYS de trenta-un propietaris diferents les parcel.les que els hi manquen, i que a més, aquestes siguin totes confrontants de manera que formin una sola unitat per arribar a tenir una sola parcel.la de 9 Ha., és imposar una condició de compliment impossible.
I a sobre pretenen que nosaltres solets gestionem i paguem, si encara ens queden cèntims, una utòpica concentració parcel·laria.

És per l’anterior que la DT4ª té un contingut impossible, i per tant, d’acord amb l’article 62 de la Llei 30/92, cal qüalificar la dita norma com NULA DE PLE DRET.

7ª- INFRACCIÓ DE L'ART.93.6 DE LA REFOSA DELS TEXTOS LEGALS URBANÍSTICS A CATALUNYA :

Amb independència de que els qui subscriuen fan expressa reserva sobre motiu de desviació de poder i sobre ressarciment indemnitzatori per vinculació singular no justificada, hi ha una qüestió cabdal en tot aquest afer, i és la manifesta infracció de l’art. 93.6.

Efectivament, aquest article disposa que quan es faci un nou planejament, aquest forçossament ha de contenir les Disposicions Transitòries que siguin necessàries per a resoldre totes les qüestions que les determinacions urbanístiques plantegin enfront les preexistències, i el cas és que després de tot el que s’ha exposat en aquestes al.legacions queda acreditat que la DT4ª NO RESOL les qüestions plantejades enfront de les cinc vivendes existents a Les Comunes i habitades per famílies des de fa més de 20 anys. Aquesta no resolució, o millor dit, aquesta creació de problemes urbanístics, entenem que infringeix de forma manifesta l’esperit i la lletra del dit article, que és de compliment obligatori.

Per tot el que s’ha exposat, SOL.LICITEM a l’Ajuntament que acordi eliminar la DT4ª i que s’incloguin les construccions o habitatges de Les Comunes en l’Annex de la DT1ª.

Veure escrit d'al·legacions

L'AJUNTAMENT ES TORNA A BURLAR DE NOSALTRES I COM A RESPOSTA A LES AL·LEGACIONS, REBAIXA L'EXIGÈNCIA DE 9 A 7,5 HA. I AMPLIA LA ZONA DE PROTECCIÓ QUAN SÓN PLENAMENT CONSCIENTS QUE AIXÒ NO SOLUCIONA RES.

14/1/02 : Malgrat les contundents al.legacions (tota una lliçó d’Urbanisme), l’Ajuntament en Ple aprova provisionalment el Pla General i burlant-se novament de nosaltres es limita a “maquillar” la DT4ª :

L'equip redactor es referma en que els cins habitatges de Les Comunes són il.legals perquè ho diu un informe d'Urbanisme, d'aquesta manera, s'asseguren la fidelitat incondicional de la Generalitat que no podrà anar contra allò que ha dit. Un informe, que després de la recent sentència del TSJC, ha esdevingut totalment fals.

Vès per on, els "sembla difícil" que poguem aconseguir 9 Ha. a base d'adquirir fins a 18 parcel·letes de 0,5 Ha. per a cadascuna de les 4 cases (que serien ni més ni menys que 72 compra-vendes !!!) i això suposant que estéssin en venda (evidentment a preu especulat), que les poguéssim pagar i que totes fossin confrontants per formar una sola unitat. Això no és molt suposar, això, evidentment, és impossible.

Sense cap criteri ni justificació, rebaixen la superfície exigida de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció, afectant més propietats privades com aquell que juga al Monopoly, perquè, "en teoria", puguem accedir a la "legalització". Fixeu-vos amb quina "coherència" actúen aquesta colla d'impresentables : primer demanàven 4,5 Ha., després 9 i finalment 7,5 Ha.

Aquest "gran esforç" de l'administració és simplement un engany més del consistori, doncs són plenament conscients que aquesta "rebaixa" no ens serveix de res. Complir el "requisit" continúa sent impossible.

Per rematar la jugada, rebutgen la resta d'al·legacions amb tota una demostració de prevaricació i desviació de poder.

I vès per on, resulta que ara ens volen solucionar els problemes que ells mateixos han creat, i a sobre ens diuen que la D.T.4ª ens anirà d’alló més bé :

“ No obstant s’ha estudiat la zona per solucionar la problemàtica d’aquests cinc habitatges que quedaven fora d’ordenació, i a través d’una disposició transitòria s’ha establert les determinacions urbanístiques per tal que aquestes edificacions puguin legalitzar-se.
L’equip redactor creu que aquesta disposició transitòria beneficia als recurrents. "

No els fa vergonya ensenyar el “plumero” , i ells mateixos expliquen com solucionen la papereta als capitalistes que han construït il.legalment les seves luxoses residències sobre sòl no urbanitzable, però està clar, els de Les Comunes, que fa més de 30 anys que hi viuen, no poden rebre el mateix tracte i en queden exclosos, doncs allà, vès per on, ho acaben de “batejar” com a zona de protecció del paisatge que prohibeix l'ús residencial només a Les Comunes, una excusa que els serveix per posar en pràctica una flagrant discriminació, per no donar-nos el mateix tracte que a la resta. Recordem que la qüalificació del sòl de Les Comunes, que ja gaudeix d'una protecció especial per aplicació directe de la Llei, sense cap criteri ni justificació, també és maquiavèlicament alterada i "sobreprotegida" innecessàriament, passant d'agrícola a protecció del paisatge.

Així es descarrega l'equip redactor :

"Pel contrari, en la zona de protecció del paisatge no està permès l’ús d’habitatge en cap cas, per tant la regulació de les disposicions transistòries, pel cas d’habitatges situats en zona agrícola o forestal, no es pot fer de la mateixa manera que en el cas de zona de protecció del paisatge".

És prou evident que aquest ajuntament practica el caciquisme i la desviació de poder al segle XXI i l’importa “quatre pitos” protegir el paisatge, doncs deixa ben clar que el seu objectiu no és cap altre que perjudicar al màxim a les famílies que viuen a Les Comunes.

Després d’aquesta monumental mostra d’incompetència i mala llet, resulta que els “esforços de l’administració” no serveixen absolutament per a res, més aviat ben al contrari :

La “rebaixa” d’hectàrea i mitja no resol res i amb la nova ampliació resulta que quedem pitjor que abans (si és que es pot estar pitjor), doncs porta trampa : resulta que ara les 7,5 Ha les hem de comprar dins la nova zona que han delimitat tan seriosament com hem vist.

Finalment, les "senyores" Foraster i Sans (equip redactor), veritables "sicaris" al servei de l'ajuntament, encara no els hi ha caigut la cara de vergonya, continuen obssessionades amb Les Comunes i plenament conscients del mal que ens fan, no baixen del burro, es riuen de nosaltres i proposen “estimar en part” les nostres al·legacions, aquesta vegada la ja tant repetida D.T. 4ª queda de la següent manera :

“ Els cincs habitatges il.legals i fora d’ordenació existents a la zona de Les Comunes, en zona qüalificada de protecció al paisatge (clau 25), que s’inclouen en l’annex 4, es podran legalitzar a través del procediment que estableix l’art. 44 del Reglament de Gestió Urbanística, sempre i quan es compleixin els següents requisits :

1-Tenir una parcel.la de com a mínim 7,5 Ha dins la zona delimitada en el plànol a escala 1:5000 que s’adjunta, formada per la zona de protecció del paisatge que inclou Les Comunes ampliada fins el límit de la Riera de Muntanyola i per l’est fins el camí de pujada a Les Comunes pel cantó de Les Planes.

2-Només es podrán legalitzar els volums imprescindibles per als usos actuals d’habitatge.

3-El projecte de legalització haurà de contenir les mesures pertinents per a l’adequació del paisatge.

4-El termini per tal d’obtenir aquesta legalització serà de cinc anys a comptar des de la publicació definitiva d’aquest Pla General.”

Ara no em queda altre remei que evitar que la Generalitat aprovi definitivament el Pla General, a partir d’aquí lluitant tot sol ja que un dels afectats "baixa del tren" ja que disposa de 12 Ha (que li va vendre el propi ajuntament a l’any 1996 !! ) i queda legalitzat, un altre no vol rascar-se la butxaca en advocats i els altres dos passen de tot.

Veure escrit de resposta de l'ajuntament.

INTERPOSO RECURS D'ALÇADA DAVANT EL CONSELLER DE LA GENERALITAT JA QUE LA COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, MALGRAT LA DISCRIMINACIÓ I LES IRREGULARITATS DENUNCIADES, PASSA DE TOT I ES LIMITA A APROVAR EL PLA GENERAL DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER SENSE DONAR CAP EXPLICACIÓ AL RESPECTE.

10/1/03 : Per evitar la il.legalització irreversible de la casa i ja que em continua sent impossible que pugui mai disposar de la superfície fixada per “legalitzar” (ni de miracle), em veig obligat a interposar recurs d'alçada davant del Conseller, contra els acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona que aproven el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer, en el qual :

- Em ratifico en totes les 7 al.legacions exposades a l’ajuntament.

- Insisteixo en el fet de que el Pla d’Ordenació no és el marc legal adient per declarar una construcció il.legal. Tal declaració només la pot fer una autoritat administrativa o judicial prèvia instrucció del corresponent procediment i amb els efectes que tal declaració comporti.

- En el cas present, el Pla crea ex novo una clau o determinació urbanística (protecció paisatgística –clau 25-) que fa incompatible l’ús d’habitatge a la zona de Les Comunes (Art. 142.2 de les Normes Urbanístiques del Pla), i tal incompatibilitat d’ús, a la vegada genera una situació de volum disconforme respecte les preexistències que ha de ser resolta per la via de la Disposició Transitòria.

-El problema que planteja la D.T. 4ª, a diferència de les D.T.1ª i 2ª, és que NO RESOL les qüestions que les determinacions urbanístiques de la Clau 25 introdueixen en l’àmbit del sector de Les Comunes, per la senzilla raó de que s’exigeix un condicionant de compliment impossible.

- El sector de Les Comunes, d’unes 40 Ha aproximadament, està composat de parcel.les inferiors a l’hectàrea donat el seu origen històric ( dot a les joves del poble que es casaven durant el segle XVIII), el que significa que, en l’actualitat, hi ha més de 50 parcel.les que pertanyen a més de 35 propietaris diferents, algún dels quals, com és el cas del Sr. Jutglar, ja disposa de més de 10 Ha.

- En el meu cas concret, tinc una finca d’aproximadament mitja hectàrea. Per la banda Nord i Est, limita amb la finca del Sr. Jutglar (que no la pot vendre perquè necessita la superfície per legalitzar la seva vivenda), i per l’Oest, amb el terme municipal de Muntanyola. A la banda Sud, limita amb la parcel.la 58, que, a la vegada, limita consecutivament amb les parcel.les 59, 60, 61, 62, 63, 64 i 65 (aquesta última ja limita amb el terme de Muntanyola). Les dites 8 parcel.les pertanyen a la vegada a 8 propietaris diferents. En el suposat cas de que s’assolís comprar les dites 8 parcel.les posant-nos d’acord amb 8 propietaris diferents (suposant que les volguéssin vendre, i que econòmicament les poguéssim adquirir), podriem arribar a tenir un màxim de 4,2 Ha que sumades a la 0,5 Ha que tenim donen un total de 4,7 Ha, és a dir, encara en faltarien 2,8 Ha per poder “legalitzar” la vivenda, tot l’anterior suposant el fet inimaginable de que poguéssim arribar a comprar vuit parcel.les consecutives de vuit propietaris diferents, els quals i pel que s’ha pogut esbrinar, no tenen cap ganes de vendre per multitud de raons, com ara, sentimentals, històriques, d’ús agrícola o d’esbarjo, o simplement perque no volen vendre.

- D’altra banda, s’afegeix el problema de la qüestió jurídica de les adquisicions, doncs probablement moltes de les finques no estan immatriculades i existeixen problemes de titularitat. De fet, el propi ajuntament va qüestionar durant molt temps el dret dels petits propietaris de Les Comunes adduïnt que ell n’era el propietari, el que va originar tot tipus d’enfrontaments entre els propietaris i l’ajuntament el que potser explica l’actual actitud de l’ajuntament per “resodre” el problema de les preexistències a Les Comunes a diferència d’altres construccions preexistents a la resta de sòl no urbanitzable que, com és de veure en les Disposicions Transitòries 1ª i 2ª, es legalitzen totes sense cap requisit de parcel.la mínima, estiguin o no en zona forestal, s’hagin construït fa poc sense cap tipus de llicència, i fins i tot se’ls hi permet ampliar.

- Als efectes d’adverar tot el que s’ha dit s’acompanya com a document nº 2 relació de parcel.les i propietaris de Les Comunes segons cadastre, com a document nº 3 còpia del plànol cadastral de Les Comunes i com a document nº 4, còpia del diari “La Marxa” de 10 de novembre de 1995 on es posa de manifest que finalment l’ajuntament admet la propietat dels propietaris privats.

- Pel que s’ha exposat, és evident que la D.T. 4ª no resol la qüestió que les determinacions urbanístiques del Pla plantegen enfront a les preexistències, imposant un requisit que és d’impossible compliment. Per la qual cosa, cal considerar no ajustada a dret l’exigència d’una superfície mínima per legalitzar les prexistències.

Per tot el que he exposat, demano que es declari no ajustada a dret la D. T. 4ª i també l’apartat 4art. de l’Art. 142 de les Normes Subsidiàries pel que fa a la declaració d’il.legalitat que conté i s’inclogui el meu habitatge en l’Annex 1 a que fa referència la D. T. 1ª, o bé, s’apliqui a la meva construcció el règim previst en la D. T. 2ª.

Com veieu, l’ajuntament ja fa anys que demostra interès per la zona de Les Comunes, fins al punt de considerar-los “bens comunals” i posar-se’ls al seu nom.

Però, de què ha servit aquest recurs d’alçada ? Absolutament per res, doncs el Sr. Felip Puig Godes, aleshores conseller de Política Territorial, no es digna a contestar, o en altres paraules, el recurs es desestima per silenci administratiu. Aquesta negligència m'obligarà al plet.

Com hem vist, tractar amb l’ajuntament és “picar ferro fred”, però passa el mateix amb la Generalitat, doncs la Comissió d’Urbanisme, coneixedora de la impossibilitat de complir amb el requisit de superfície mínima plantejada en les al·legacions, i malgrat que en el seu informe-proposta de l’acord reclama a l’ajuntament que indiqui quina superfície tenen les finques de les cases que s’acullen a les D.T. 1ª i 2ª, sorprenentment això no es complimenta, permetent així la seva ampliació amb independència de la superfície de la finca. Davant de tot això, què fa la Generalitat ? : “passa” de nosaltres i es limita a aprovar definitivament les Normes Subsidiàries sense donar cap mena d’explicació o justificant. Dit amb altres paraules : il.legalitza a les famílies que fa més de 30 anys que viuen a Les Comunes i soluciona la papeleta als rics que han edificat en sòl no urbanitzable, il.legalment i sense llicència, les seves luxoses torres allà on han volgut.

La Generalitat, sap prou bé que s’estant fent les coses molt malament, però no fa res per evitar-ho. Aquesta colla de corruptes ni tan sols es dignen a contestar el recurs d'alçada. Ara, per evitar que casa meva quedi il-legalitzada per sempre i que la D.T. 4ª agafi fermesa, m'obliguen a anar al contenciós administratiu, el segon d'aquesta lamentable persecució administrativa.

Veure recurs d'alçada

EL DESHONORABLE CONSELLER FELIP PUIG NO ES DIGNA A CONTESTAR EL RECURS D'ALÇADA I PER EVITAR LA IL·LEGALITZACIÓ IRREVERSIBLE DE L'HABITATGE, M'OBLIGUEN A INTERPOSAR EL SEGON CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU D'AQUESTA LAMENTABLE PERSECUCIÓ ADMINISTRATIVA

1-12-03 : S’entra la demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la qual s’hi adjunten els següents documents :

Document nº 1 : còpia de l’escriptura de compra-venda de la vivenda.
Document nº 2 : còpia de l’escriptura de declaració d’obra nova.
Document nº 3 : còpia dels rebuts de l’IBI d’urbana del l’any 1999 al 2002.
Document nº 4 : Fotografia aèrea de l’Institut Cartogràfic de Catalunya del vol d’agost de 1981 on apareix la casa fotografiada.
Document nº 5 : Certificació de la fotografia, signada pel Director del ICC.
Document nº 6 i 7 : Còpia del plànol de les Normes Subsidiàries de l’any 1981, i d’un informe de la Direcció General d’Urbanisme per acreditar que la finca no es troba en zona de reserva forestal.
Document nº 8 : Plànol original de la finca on consta com a propietari el Sr. Ramón Carrera Barniol.
Document nº 9 : Còpia d’un informe de la Junta d’Aigües on consta que la Sra. Prudència Almeda Vila (vídua del Sr. Carrera) vivia a la casa junt amb cinc persones més.
Document nº 10 : Còpia de la notificació de l’oficina del cens electoral de 31 de maig de 2000 on consta que el meu domicili està situat a la zona de Les Comunes s/n.
Document nº 11 : Còpia de l’últim rebut del servei d’escombraries municipal.
Document nº 12 : Còpia d’un informe emès pel aleshores secretari de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer de data 23 de maig de 1980 on nega la possibilitat de construcció en la parcel.la d’un dels propietaris, al considerar que totes les parcel.les de Les Comunes son béns comunals i, per tant, l'únic propietari és l'ajuntament.
Document nº 12 bis : Còpia d’un escrit de l’ajuntament que va enviar al Centre de Gestió Catastral sol.licitant una rectificació de plànols i una altra d’un veí de Les Comunes protestant perquè l’ajuntament s’havia posat al seu nom les finques particulars de Les Comunes.
Document nº 13 : Reportatge fotogràfic on es pot veure l’ “afectació” al paisatge del meu habitatge en comparació al luxós xalet de “Les Acàcies”, legalitzat mitjançant la Transitòria 1ª.

Es recorda, que ja en el tràmit d’al.legacions, es va demanar que fos possible la “legalització” del meu habitatge de la mateixa manera que es legalitzaven habitatges que s’acabaven de construïr o que fins i tot estaven construïnt-se, encara que no disposessin de la Unitat Mínima de Conreu o Forestal, com a exemple es citen 7 habitatges d’un total de 27, i com a exemple més evident, es cita el complex residencial de luxe de Torrents, format per 3 habitatges que consten en les fitxes 28, 29 i 30 (folis 384, 385 i 386), les fotos dels quals consten a l’expedient administratiu.

I expliquem la “complicitat” de la Comissió d’Urbanisme :

Com consta a l’expedient, la Comissió d’Urbanisme, aprova definitivament les NNSS sense donar cap explicació sobre l’impossibilitat de compliment del requisit establert en la D.T. 4ª, si bé és curiós observar com en l’informe proposta de l’acord, es reclama que es posi la superfície de les finques en les fitxes de les cases existents en sòl no urbanitzable als efectes de limitar l’ampliació edificatòria que es concedeix a les cases que s’adscriuen a la D.T. 1ª i 2ª, exigència que després, sorprenentment no es complimenta en el Text Refós, amb la qual cosa, es desconeix la superfície de les cases, permentent-se ‘de facto i ope legis’ la seva ampliació amb independència de la seva superfície, qüestió que encara afegeix un plus de discriminació a l'assumpte.

L’advocat exposa vuit fonaments de dret, set dels quals són els que ja s’havien exposat a l’ajuntament i a la Generalitat i qüalfica d’ irracional, injustificada i arbitrària l’actuació de l’administració.

L'advocat posa en evidència que a la Generalitat i a l'ajuntament només els interessa solucionar la "papeleta" als rics i que la "protecció paisatgística" és sols un invent per discriminar i perjudicar al màxim els veïns de Les Comunes. Si bé en via administrativa, acusa directament a l'ajuntament de desviació de poder, curiosament, durant el procés judicial evita posar "munició" a la demanda, s'abaixa els pantalons i no denuncia la flagrant il·legalitat dels habitatges de l'Annex I, ni les greus irregularitats comeses, permetent que l'ajuntament no en surti malparat i aconsegueixi els seus objectius.

8è – Nul.litat de la transitòria quarta per arbitrària :

Insistim que no tenim res a objectar a que el planejament hagi solucionat el problema de diverses cases de recent construcció o que s’estaven construïnt en el sòl no urbanitzable, les quals no podien ser objecte de legalització segons la normativa per no tenir la superfície necessària, (altrament no tindrien raó de ser les transitòries primera i segona ).

Ara bé, intentar desconèixer la situació fàctica de les cins construccions existents a Les Comunes, on hi viuen famílies de pocs ingressos des de fa més de 30 anys, i en canvi, solucionar la papeleta d’altres propietaris que han construït recentment mansions luxoses en el sòl no urbanitzable (vegi´s les fotos enumerades en els antecedents), és un fet clamorós, que sobrepassa l’inherent facultat discrecional del planejador, convertint-la en arbitrària.

Val a dir, a l’anterior propòsit, que la casa del meu mandant, ( 60m2 en planta baixa, vegi´s la foto al foli 401 ), en res pot afectar al paisatge que es pot contemplar, perquè, per veure-la, cal estar a menys de 100 metres de la mateixa, a diferència per exemple del que passa en el luxós xalet de “Les Acàcies”, (foli 371), construït al peu d’un turó pelat d’arbres i que es veu des de la carretera i del poble.

A efectes d’adverar l’anterior s’acompanya com a Document nº 13 reportatge fotogràfic on es pot veure com “afecta” el paisatge de l’entorn del poble la casa del meu mandant, i la casa de “Les Acàcies” legalitzada mitjançant la Transitòria Primera.

Per això, a banda dels anteriors fonaments, considerem que el planificador, en el punt concret de la Transitòria Quarta ha adoptat una resolució irracional, per injustificada i impossible, el que ha de comportar la seva nul.litat. (Es cita com a exemple la Sentència del Tribunal Suprem STS de 2 d’octubre de 1990-RJ 1990, 7828)

Finalment, demanem que es tingui per formulada demanda contenciosa contra la denegació pressumpte del recurs d’alçada davant del Conseller i contra els acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona que acorden aprovar el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer i que es dicti sentència en la que es declari no ajustat a dret l’apartat nº 1 de la D. T. 4ª (superfície de terreny exigida), i la conceptualització com a il.legals i fora d’ordenació de les 5 cases situades a Les Comunes, i de la mateixa manera, es declari no ajustat a dret la dita conceptualització que es conté a l’article 142.4 de les Normes.

Veure demanda

ARA SÍ, LA GENERALITAT RESPÓN OPOSANT-SE A LA NOSTRA DEMANDA I DEFENSANT ELS MALVATS INTERESSOS DE L'AJUNTAMENT.

12/1/04 : Aquesta vegada sí, la Generalitat, que fins ara passava de tot, es mou i respón a la nostra demanda, insistin en les argumentacions de sempre. Per ells, la declaració d'il·legals i fora d'ordenació, només són "expressions" :

Ara bé, davant la impossibilitat d’ordenar la seva demolició, se’ls col.loca en una situació anàloga a la dels edificis fora d’ordenació. Per tant, les expressions il.legal i fora d’ordenació són correctes ja que defineixen la particular situació en la que es troben.

Expliquen que la D.T. 4ª, per ells, no és discriminatòria :

El paratge de Les Comunes està qüalficat com a zona de protecció del paisatge...//... en aquesta zona la finalitat és preservar una de les façanes del municipi...//... Aquesta finalitat justifica plenament que s’estableixi una regulació diferent per aquesta zona, en la que es prohibeix l’ús d’habitatge.

En aquest punt cal fer constar, que aquesta afirmació és falsa, doncs cap dels habitatges de Les Comunes es troben situats a la "façana" del municipi i ni tan sols es veuen des del poble, a diferència d'algún dels luxosos habitatges legalitzats mitjançant la D.T.1ª ó 2ª, que es veuen des de la carretera d'entrada a Santa Eulàlia i des del poble.

En conseqüència la regulació de les disposicions transitòries pel cas d’habitatges situats en zona agrícola o forestal, no es pot fer de la mateixa manera que en en el cas de la zona de protecció del paisatge.
.
S’atreveixen a afirmar que la D.T.4ª no té un contingut impossible, que no està pensada per legalitzar totes les 5 cases i que inclús, ens és beneficiosa, i d’aquesta manera tan barroera ho argumenten :
.
A més, l’actora no ha acreditat que els requisits exigits siguin irracionals o arbitraris, sinó que únicament al.lega que ella no pot complir-los.

L’actora entén que aquesta condició és molt gravosa, i en el seu cas, gairebé impossible ja
que la seva finca té una superfície de 0,5 Ha...//... i que no existeix cap norma que obligui a legalitzar-lo.

Tampoc n’hi ha cap que obligui a il·legalitzar-lo, ni cap que obligui a legalitzar totes les construccions il·legals acollides a les D.T.1ª i 2ª.

Per tant, qualsevol possibilitat de legalització és beneficiosa pels propietaris afectats.

Per altra banda, la legalització té caràcter excepcional i no es configura com una solució general per a totes les construccions existents a Les Comunes . . .

Per si a algú li quedava algún dubte, deixen ben clar que només interessava “legalitzar” a un sol propietari.

L’actora no ha acreditat que aquests requisits siguin irracionals o arbitraris, ( de fet, es tan evident, que ni caldria fer-ho) sinó que únicament al.lega la seva dificultat per complir-los. És evident que aquest motiu no pot servir de base per anul.lar la D.T.4ª. Quines penques !! Són més falsos que un "duro sevillano".

I finalment, tergiversant la normativa a la seva conveniència, diuen que no s’infringeix l’article 93.6 del DL1/90 :

L’article 93.6 disposa que : En tots els casos les disposicions transitòries del nou planejament han de contenir les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que les determinacions urbanístiques plantegint enfront de les preexistències.

En efecte, una cosa és que les disposicions transitòries del nou planejament hagin de resoldre les qüestions relatives a l’adeqüació de les construccions anteriors a la nova ordenació. Ara bé, una altra cosa és el que pretén el recurrent, és a dir, que les disposicions transitòries del nou planejament permetin la legalització d’unes construccions que mai s’han ajustat a la legalitat urbanística.

Signa aquesta resposta a la demanda, la Sra. Imma Puigmulé Recasens, del Gabinet Jurídic de la Generalitat.

ES DEMANEN PER VIA JUDICIAL ELS EXPEDIENTS DE LEGALITZACIÓ DELS FLAMANTS I LUXOSOS HABITATGES CONSTRUÏTS EN SÒL NO URBANITZABLE,
L'AJUNTAMENT "TIRA PILOTES FORA" I RESPÓN QUE NO ELS TÉ, QUE ES COSA D' "ALTRES ADMINISTRACIONS".

7/9/04 : Seguint el tràmit judicial establert, l’advocat formula escrit de conclusions. Semblava que l’actuació maquiavèlica de les administracions s’havia acabat, però no, les proves practicades ens aporten noves sorpreses :

De la documental expedida per la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona, queda acreditat que :

1. - A l’àmbit de Les Comunes hi ha un total de 44 propietaris diferents.

2.- Excepte tres propietaris (Bisbat de Vic, Manel Torres Sostre i Antoni Jutglar Bori), la superfície de les propietats que pertanyen a 41 propietaris diferents no superen l’hectàrea.

Pel que fa a la documental expedida per l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, es constata que l’Ajuntament no certifica res respecte als expedients de llicència dels habitatges ubicats en sòl rústec que consten en les fitxes núms. 6, 8, 12, 15, 16, 20, 23, 28 i 29, que figuren en l’annex I del Pla General d’Ordenació, al.legant que correspon a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona o al Departament d’Agricultura i que només poden certificar dades i actes que consten en els arxius municipals.

Així mateix, convé fer esment en aquest apartat, de la particular actitud de l’Ajuntament alhora de certificar els extrems demanats i declarats pertinents pel Tribunal, adduïnt que no es poden certificar extrems o dades que corresponen a altres administracions públiques. Com hom sap, la competència per atorgar llicències per a vivendes familiars en sòl rústec, correspon a l’ajuntament previ informe favorable de la Comissió d’Urbanisme. És un cas típic d’autoritzacions concurrents.

AIXÍ DONCS, SI L'AJUNTAMENT INFORMA QUE NO DISPOSA DE LES AUTORITZACIONS DELS HABITATGES EN SÒL RÚSTEC QUE SE LI HAN DEMANAT, ÉS PERQUÈ TALS HABITATGES NO HAN ESTAT OBJECTE DE LA TRAMITACIÓ PREVISTA a l’article 44 del Reglament de Gestió, perquè, forçossament, les autoritzacions demanades haurien de figurar als respectius expedients de les cases de recent construcció o que s’estan construïnt que figuren en l’Annex, el que si cap, encara afegeix un plus de discriminació en l’afer, AL PERMETRE A AQUESTS HABITATGES, (de luxós format i considerables dimensions segons es pot comprovar en les fotos de l’Annex), LA SEVA LEGALITZACIÓ “ope legis” SENSE NI TAN SOLS UN EXPEDIENT DE LEGALITZACIÓ.

Ja veieu, Ajuntament i Generalitat s’han saltat “olímpicament” totes les lleis – prou estrictes sobre l’edificació en sòl no urbanitzable – i ni tan sols han exigit la més mínima tramitació ordinària per a la construcció de vivendes unifamiliars arreu del terme municipal, i quan se li demana via judicial, no té altre remei que tirar pilotes fora. Se’ls en refot si fan malbé el seu apreciat "paisatge”. També deuen tenir cèdula d’habitabilitat ? clar que sí, recordeu que a mi, després de concedir-la, me la revoquen.

O sigui, que a la llista d’administracions corruptes que intervenen en tot aquest afer, caldria afegir-hi : promotors, constructors, aparelladors, arquitectes, empreses subministradores de serveis (aigua, llum i gas)...

En el tràmit de conclusions, reproduïm els fonaments de dret anteriorment descrits en les al.legacions i afegim que :

La D.T.4ª és incongruent en la mesura que, simultàniament, declara incompatible l’ús residencial a la zona de Les Comunes per raons paisatgístiques, i al mateix temps, declara legalitzable tal ús en funció de l’adscripció al mateix d’una determinada superfície de terreny, factor que res té a veure amb el paisatge.

Que la ja tan repetida D.T.4ª ens força a la il.legalitat i és discriminatòria perquè resol la legalitat dels habitatges existents de recent construcció en el sòl agrícola i forestal per la via de les D.T.1ª i 2ª, amb independència de la seva superfície, i en canvi, POSA FORA DE LA LLEI, els habitatges construïts des de fa més de 30 anys a la zona de Les Comunes, fent impossible la seva legalització, (excepte en el cas de la finca propietat del Sr. Juglar).

Que la D.T.4ª és nul.la de ple dret al tenir un contingut impossible :

De la prova practicada es desprèn fàcilment que l’únic dels habitatges de Les Comunes que podia ser objecte de legalització, ( i que de fet ja ha estat objecte de legalització ), és l’habitatge del Sr. Jutglar per disposar aquest de més de 7,5 Ha. A la resta, els hi és impossible complir la condició establerta donada la petita dimensió de les parcel.les confrontants i el gran nombre de propietaris que haurien de vendre voluntàriament per assolir que, cada habitatge, pogués disposar de 7,5 Ha en una sola finca.
.
I finalment, la D.T.4ª, és arbitrària i infringeix l’article 93.6 del DL1/90, en la mesura que legalitza habitatges construïts recentment en el sòl no urbanitzable i obvia la possibilitat de legalització de les preexistències de Les Comunes (construïts i habitats des de fa més de 30 anys), fent burla dels seus titulars al exigir-los-hi un condicionant de compliment impossible, al.legant raons paisatgístiques que per res s’han tingut en compte alhora de legalitzar per la via de la D.T.1ª i 2ª els habitatges de recent construcció inclosos en l’Annex II enumerats en l’antecedent 3er de la demanda.

Doncs ja veieu, a fi de satisfer els seus interessos, val tot, sense cap mirament i amb tota la complicitat de la Generalitat ” fabriquen” una normativa sense cap mena de fonament jurídic, però a mida per legalitzar – sense cap tipus de llicència - les “torretes” dels rics, i amb tota la mala llet, en fabriquen una altra doblement discriminatòria, que “salva” a l’únic veí de Les Comunes que interessa ( que viu al mateix “paisatge”, però que disposa de més terreny que la resta), i de retruc il·legalitza de per vida les humils vivendes de la resta de famílies que hi viuen, que, per cert, están al corrent de pagament de tots els impostos municipals, demostrant que ben poc els importa el paisatge, doncs l’utilitzen com una vulgar excusa per perjudicar-les al màxim.

Ja us podeu imaginar quina imatge puc tenir de la “Genialitat” i d’aquest Ajuntament.

Veure escrit de conclusions.

GUANYO EL 4ART. CONTENCIÓS D'AQUESTA LAMENTABLE HISTÒRIA :
EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA EM DONA LA RAÓ I DIU QUE LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES NI TAN SOLS TENEN COMPETÈNCIES PER DECLARAR IL·LEGALS ELS HABITATGES DE LES COMUNES.
EN CONSEQÜÈNCIA, EL TSJC ANUL.LA LA NORMATIVA QUE L'AJUNTAMENT HAVIA CREAT EXPRESSAMENT PEL PARATGE DE LES COMUNES.

14/3/08 : Degut a la saturació de feina dels Jutjats (cosa gens extranya per la manera d'actúar de les nostres administracions), després de més 3 anys i 4 mesos d'incertesa amb el tema encallat als tribunals, el TSJC dicta la sentència nº 235, de la qual ha estat ponent el magistrat Sr. Manuel Quiroga Vázquez, estimant la demanda presentada.

Es tracta d'una sentència plena d'imprecisions i que costa d'interpretar donada la seva mala redacció. El tribunal, que pel que s'ha dit abans, te pressa per treure's la feina de sobre, ni tan sols entra a valorar la resta d'al.legacions, però em dona la raó ja que considera incongruent i contradictori que per una part, es declarin il.legals unes determinades construccions, i per l'altre, que es puguin legalitzar però que quedin fora d'ordenació al no poder-se ajustar al nou planejament, ja que ha transcorregut el plaç per procedir al seu enderroc. Això implica que la normativa específica per Les Comunes és contrària i incongruent amb la normativa urbanística aplicable, atorgant-se l'administració facultats que la Llei no li atorga i aquesta falta de competència comporta la seva nul·litat radical i absoluta d'acord amb l'art.62.1.b de la Llei 30/92 de procediment Administratiu Comú.

En conseqüència, el TSJC declara nul i sense efecte l'article 142.4 del Pla General (que declara il·legals i fora d'ordenació els habitatges de Les Comunes) i de retruc, també anul·la la ditxosa disposició transitòria 4ª, ja que , obviament, si aquests habitatges no són il.legals, no té cap sentit una normativa per legalitzar-los.

Ja veieu, tota aquesta lluita ha servit per deixar les coses al seu lloc, o sigui, tal i com eren abans de la normativa perversament inventada per l'ajuntament i posteriorment aprovada per la Generalitat. Resulta que no son ningú per fer el que han fet, "només s'han equivocat".
Això sí, els problemes, mal de caps i despeses econòmiques, a càrrec d'un servidor.

Creieu que això és just ? Però els maldecaps no s'acaben pas aquí, la persecució continua...

Veure text complert de la sentència

2008-04-12T21:28:00.205+02:00

DESPRÉS DE REVOCAR-ME LA CÈDULA D'HABITABILITAT I IL.LEGALITZAR-ME LA CASA, L'AJUNTAMENT, AMB LA COMPLICITAT DE LA GENERALITAT, TORNA A LA CÀRREGA. VEGEU, EN AQUESTA LAMENTABLE HISTÒRIA, TOT EL QUE SÓN CAPAÇOS DE FER PER ENDERROCAR-ME UNA TRISTA PÈRGOLA. UNA FLAGRANT PERSECUCIÓ ADMINISTRATIVA QUE ACABARIA EN RIDÍCUL CLAMORÓS PER PART DE LES DUES ADMINISTRACIONS IMPLICADES.

(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau)

FETS MÉS RELLEVANTS PER ORDRE CRONOLÒGIC :

25/1/02 : L'ARQUITECTE MUNICIPAL ES DESPLAÇA EXPRESSAMENT AL PARATGE DE LES COMUNES PER DENUNCIAR ÚNICAMENT EL MEU COBERT, ENTRA A LA MEVA FINCA SENSE PERMÍS I QUAN NO HI HAVIA NINGÚ A CASA, EMET UN INFORME PLE DE FALSETATS I CONFECCIONA EL PRESSUPOST DETALLAT D'ENDERROC.

Núria Sans Cuffí, arquitecte municipal, sense permís ni cap cobertura legal, entra expressament a la meva finca quan no hi havia ningú a casa per denunciar un trist cobert (fet amb pals de fusta i teulada de plàstic).

Emet un informe-denuncia, indicant que, d’acord amb les vigents Normes Subsidiàries de 1981, “ en resulta UNA INFRACCIÓ URBANÍSTICA GREU I MANIFESTA, perquè es tracta d’obres en execució sense llicència i usos incompatibles amb l’ordenament vigent “.

Per tot això, ella considera que s’ha de “restablir la legalitat urbanística” i que no hi ha més remei que enderrocar-lo. Ho té tan clar que es permet el luxe de confeccionar-ne el “pressupost detallat d'enderroc de les obres i trasllat a l'abocador“, que puja a 360,61 Euros, més del que val el propi cobert, i “ Tot això sens perjudici del corresponent expedient sancionador per infracció urbanística. “

Al llarg d’aquest historial es fa patent la barreja d’incompetència i mala llet de l’arquitecte municipal, doncs comprovarem que no es tractava de cap infracció (i molt menys greu i manifesta), ni “les obres” estàven en execució (més endavant ella mateixa s’en retracta, doncs ja feia anys que el cobert estava totalment acabat), ni eren incompatibles amb l’ordenament vigent. La qüalificació del sòl tampoc és de reserva forestal com ella afirma, sino que es tracta de sòl agrícola tipus 2.

Es tracta de l’únic cobert de tot el terme municipal que és denunciat.

La Sra. Sans simplement compleix ordres de l’Ajuntament sense qüestionar-se si el que està fent és correcte o no.

Veure pressupost d'enderroc.

31/1/02 : L'ALCALDE M'OBRE EXPEDIENT PER INFRACCIÓ URBANÍSTICA “GREU I MANIFESTA” I EM REQUEREIX, AMB ADVERTIMENT D'ENDERROC, QUE SOL·LICITI LLICÈNCIA D'OBRES.

L’alcalde d’aleshores, Josep Musull Parramón, m’obre el corresponent “ expedient d’infracció urbanística per la realització d’obres sense llicència “ insistint que constitueixen “ UNA INFRACCIÓ URBANÍSTICA GREU I MANIFESTA “ perquè es tracta “ d’obres en execució sense llicència “ i em requereix que en el termini de 2 mesos sol.liciti llicència municipal, amb advertiment d’enderroc al meu càrrec en cas d’incompliment.

4/3/02 : INTERPOSO RECURS DE REPOSICIÓ.

En el recurs de reposició al.lego que no es cert que es tracti d’obres en execució, ja que la instal.lació ja fa anys que és feta, i que tampoc es tracta de cap obra sino d’una instal.lació desmuntable molt senzilla que simplement s’utilitza per guardar les eines de l’hort i aixopluc per la llenya, compostatge i productes de l’hort.

També dic que aquesta instal.lació no es pot considerar un acte d’edificació, doncs no s’ha utilitzat cap element d’obra, no es tracta de cap volum ja que no disposa de porta ni parets i que no s’ha fet cap moviment de terres ni s’ha alterat l’estructura del terreny, i que el seu ús s’adeqüa a la finalitat rústica de la parcel.la.

Per fer més patent encara la simplicitat del cobert i que queda totalment integrat en el paisatge, hi adjunto diverses fotografies on fins i tot resulta difícil divisar-lo, ja que el tapen els arbres de la finca, i a més, queda situat darrera d’un mur.

Com que considero que el cobert no entra en cap dels supòsits contemplats a l’Art. 247 del D.L. 1/90, que especifica en quins casos és preceptiva la llicència d’obres, demano que es revoqui la resolució de l’Alcalde, doncs no s’ha produït cap infracció urbanística, i molt menys, greu i manifesta com ells afirmen.

15/3/02 : L'ALCALDE DESESTIMA EL RECURS I EM TORNA A REQUERIR, AMB ADVERTIMENT D'ENDERROC, QUE SOL·LICI LLICÈNCIA D'OBRES.

L'ARQUITECTE MUNICIPAL DETERMINA L'ANTIGUETAT DEL COBERT PER UNES MARQUES DE LLAPIS.

Per Resolució de l’alcalde, el recurs és desestimat, ja que l’arquitecta municipal en el seu informe emès en relació a les al.legacions formulades, considera que “ la infracció ha vingut donada per la realització d’obres i ús del sòl sense llicència “ i es retracta del que havia dit, doncs ara reconeix que, efectivament, l’“obra“ ja estava realitzada.

Deixant en ridícul els millors agents del CSI, l'arquitecta municipal es veu capaç de determinar que, per l’estat de la fusta i unes marques de llapis, el cobert ha de tenir entre un i dos anys d'antiguetat, cosa que li serveix per “acreditar” que la “infracció” no ha prescrit.

Finalment, s’em tornar a requerir, amb advertiment d’enderrocament, que en el termini de 2 mesos, sol.liciti llicència d'obres.

28/3/02 : SOL·LICITO LLICÈNCIA PEL COBERT.

Sol·licito permís per instal.lar un cobert desmuntable de fusta amb coberta de plàstic, sense porta ni pareds, d'uns 10 m de llarg per 4m d'ampla, per a l'aixopluc dels productes i eines de l'hort, llenya i compostatge.

5/4/02 : L'ARQUITECTE MUNICIPAL, MITJANÇANT UN INFORME PLE D'INCOHERÈNCIES, INFORMA DESFAVORABLEMENT LA SOL·LICITUD I CONSIDERA QUE PER UNA OBRA DE TAL MAGNITUD HA D'INTERVENIR LA COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA.

En relació a la sol.licitud, l’arquitecte municipal, emet un nou informe, ara diu que res de reserva forestal, que és reserva agrícola tipus 1. Després de confirmar altre vegada que el Planejament vigent són les Normes Subsidiàries aprovades definitivament el 29 d’abril de 1981, ara considera que la normativa aplicable és el nou Pla General que es troba en fase d’aprovació.

Algú ho entén ?.

Es veu que se li estàn acabant els arguments per denegar la llicència, però cap problema : s’oblida del cobert i aprofita per ficar-se amb el meu habitatge, dient que la finca no te prou superfície (4,5 Hectàrees) i que no està lligat a una explotació agrícola. “Dedueix” que el cobert representa una ampliació de l’habitatge, el qual i segons ella, està en situació de fora d’ordenació, i per tant el trist cobert no hi pot ser, doncs representa que augmenta el volum (de l'habitatge) i el nou P.G., només permet legalitzar les edificacions imprescindibles per a l’ús de vivenda.

D’aquesta manera tan incoherent com irracional, considera que s’ha d’ informar desfavorablement la concessió de llicència.

A veure si ho entenc, però que no parlàvem d’un cobert ?

Finalment, i a fi de magnificar encara més el tema, indica que malgrat tot el que ha dit, l’última paraula la té la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Una cagada més de la Sra. Sans, doncs més endavant veurem com la CUB és totalment incompetent per pronunciar-se sobre el tema.

12/4/02 : ELS REGIDORS D'OBRES DE L'AJUNTAMENT INFORMEN DESFAVORABLEMENT.

És curiosa l’actuació de l’ajuntament davant la sol.licitud, doncs eviten decidir sobre el tema, diuen que és cosa d’Urbanisme, però fan tot el que poden per condicionar la resolució d'Urbanisme, no fos cas que se'ls acudís concedir llicència. Per això els hi envien la meva sol.licitud juntament amb els seus informes negatius, perquè a la CUB li quedi ben clar que ha de decidir :

Amb la mateixa “tàctica” utilitzada per l’arquitecte municipal, es fiquen amb el meu habitatge, perdò, amb “ una edificació destinada a habitage “, que malgrat l’antiguetat, superior a 30 anys, retreuen que es va construïr sense llicència, però eviten dir que, no el vaig construïr jo, i que ells, en el seu moment, quan els tocava actuar, es van mantenir inactius sense fer cap objecció al respecte, o sigui, han deixat prescriure totes les accions que podien fer en contra.

Per tal de magnificar el tema, resulta que tenen una muntanya, Les Comunes, (que ja van intentar apropiar-s’en els anys 90) repleta d’infractors urbanístics crònics que s’han de tenir controlats (es veuen molt capaços, doncs només hi viuen cinc famílies) i jo en sòc un d’ells, doncs ja a l’any 1999 també em vàren obrir un expedient (que no complia els requisits legals), però no diuen que la flagrant infracció consistia en el muntatge d’una calefacció (acte no sotmès a llicència) i que per tancar l’expedient i per tal de que em deixéssin en pau, vaig acabar sol.licitant llicència per instal.lar una petita xemeneia, i que aquesta, finalment va ser concedida.

Finalment, recolzant els genials arguments de la tècnica municipal, informen desfavorablement la sol.licitud.

15/4/02 : ABANS D'ENVIAR L'EXPEDIENT A URBANISME, EL PRIMER TINENT D'ALCALDE TAMBÉ INFORMA DESFAVORABLEMENT.

Després dels informes negatius de la tècnica municipal i la regidoria d’obres, el primer tinent d’alcalde, Albert Vilademunt, que vota dos cops, doncs ja s'havia pronunciat com a membre d'aquesta regidoria, remata la jugada abans d’enviar l’expedient a Urbanisme dictant una nova Resolució informant desfavorablement la sol.licitud.

Els hi encanta distorsionar la realitat i magnificar el tema i consideren que una obra de tal magnitud precisa del vist i plau d'un òrgan superior. I aquest òrgan superior, la Generalitat, enlloc de rebutjar el tema, ja que l'ajuntament té competències exclusives en aquest tipus d'instal.lacions agrícoles, n'accepta la tramitació i més funcionaris que paguem entre tots perdent el temps. Això em suposarà haver de lluitar contra dues administracions per defensar el meu pobre cobert.

3/6/02 : URBANISME EM REQUEREIX PERQUÈ APORTI MÉS DOCUMENTACIÓ.

La Direcció General d’Urbanisme, que s'agafa aquest “complex” tema molt seriosament, resulta que encara no té prous elements de judici !! o això fan veure i per continuar amb la tramitació de l’expedient, em demanen que, en el termini de 3 mesos, aporti plànols de la finca, còpia de l’escriptura de propietat i un avantprojecte de la monumental edificació. Si més no, això els serveix per allargar el tema fins a l'aprovació del nou Pla General.

16/8/02 : PRESENTO, A TRAVÉS DE L'AJUNTAMENT, LA DOCUMENTACIÓ REQUERIDA PER URBANISME.

Veure documentació.

17/10/02 : UN TÈCNIC D'URBANISME, SENSE NI TAN SOLS VEURE EL COBERT, MENTEIX FLAGRANTMENT I TAMBÉ DIU QUE NO ES POT AUTORITZAR.

El tècnic d'Urbanisme a la comarca, Gerard Fernández, en el seu informe, menteix flagrantment quan diu que :

“El municipi té en vigència un planejament urbanístic consistent en un PGO, aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en data 18.09.02 ...//... Per tant i al meu entendre no pot legalitzar-se el cobert existent al entrar en contradicció amb el previst en el PGO del municipi. “

Aquest nou Pla General no era vigent, doncs encara no s'havia emès el preceptiu acord de la CUB ni s'havia publicat al DOGC, cosa que es va fer dos mesos després.

Em pregunto :

És un perfecte incompetent, o també està prevaricant ?

No li fa cap vergonya reconèixer que coneix perfectament la postura de l'ajuntament a l'hora d'emetre el seu informe, per això ho té tan clar i ni tant sols es molesta a desplaçar-se per veure el cobert, i acaba dient que :

“ L'ajuntament informa desfavorablement la sol.licitud a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona i aporta documentació del procediment iniciat contra les obres en qüestió, realitzades sense llicència.”

8/11/02 : EL PLE DE LA PONÈNCIA TÈCNICA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE BARCELONA PROPOSA LA DENEGACIÓ DE LA LLICÈNCIA.

Apliquen, erròniament, però a conciència, la normativa del nou Pla General (que encara no és vigent) que classifica els terrenys on es troba el cobert de sòl no urbanitzable, protecció del paisatge clau 25. Més que res, perquè la normativa antiga els resulta incòmode per denegar la llicència.

No admeten la legalització del cobert ja que l'article 142.3 prohibeix l'edificació en aquesta zona, i la Disposició Transitòria 4ª només permet legalitzar els volums imprescindibles per habitatge, tot això en aplicació del nou Pla General.

Veure proposta.

13/11/02 : LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME ACORDA DENEGAR LA SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA.

És curiós observar que fan constar que fonamenten la denegació en la proposta de la ponència tècnica i resulta que no en fan cap referència i la deneguen en base una altra normativa.

14/2/03 : EN COMPLIMENT DE L'ACORD D'URBANISME, EL PRIMER TINENT D'ALCALDE, DENEGA LA SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA. Veure document

17/2/03 : INTERPOSO RECURS D'ALÇADA DAVANT DEL CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL DE LA GENERALITAT CONTRA LA DENEGACIÓ DE LLICÈNCIA I NO ES DIGNA A CONTESTAR.

Únicament al.lego que la sol.licitud de llicència és anterior a l'aprovació definitiva del nou Pla General, i per tant, l'acord de denegació no s'ajusta a dret per basar-se en una normativa que no seria executiva fins el 13 de desembre de 2002, data de publicació del Pla General al DOGC.

El conseller no es digna a contestar, per tant, el recurs s'entén desestimat. Aquesta negligència del Sr. Felip Puig (CiU) m'obligaria a portar el cas als tribunals. Veure recurs d'alçada.

28/3/03 : INTERPOSO RECURS DE REPOSICIÓ CONTRA LA DENEGACIÓ DE L'AJUNTAMENT.

També haig d'interposar Recurs de Reposició contra la denegació de l'Ajuntament al.legant que la mateixa no és procedent ni pot produïr efectes, doncs prèviament he impugnat la resolució d'Urbanisme que li serveix de fonament i encara no m'han notificat la seva resolució.

Cap de les dues administracions es dignen a contestar els recursos interposats, fet que m'obliga a anar al contenciós-administratiu per partida doble per evitar que el miserable cobert sigui enderrocat.

Poc es pensàven que em gastaria un dineral per defensar una instal.lació de 300 euros, en realitat, l'únic que vull és que no em trepitgin els meus drets i s'acabi materialitzant una gran injustícia.

25/2/04 : NI L'AJUNTAMENT NI URBANISME ES DIGNEN A CONTESTAR ELS RECURSOS PRESENTATS I, UN COP ESGOTADES TOTES LES VIES, EM VEIG OBLIGAT A INTERPOSAR EL PRIMER CONTENCIÓS ADMINISTRATIU D'AQUESTA LAMENTABLE HISTÒRIA (EL TERCER DEL GLOBAL).

Interposo demanda contra l'ajuntament per la denegació de llicència i la desestimació per silenci administratiu del Recurs de reposició (al no contestar-me, s'entén desestimat).

S'argumenta bàsicament el següent :

Que el cobert és més semblant a un parasol o toldo protector que es col.loca a qualsevol terrassa d'habitatge que no pas a una instal.lació o obra, que no és res més que una simple “barraqueta” d'eines que s'utilitzen a totes les hortes, que queda perfectament integrat al paisatge i que pràcticament és inapreciable per no dir invisible.

Que es tracta d'un cobert per a una activitat agrícola o agrària consistent en l'aprofitament per a ús particular de l'horta de la vivenda i que no té caràcter industrial ni finalitats productives lucratives sinó per l'autoconsum i que per això no és necessari disposar de 4,5 Ha ni ser professional de l'agricultura.

Que el cobert, tal i com reconeix el propi Ajuntament, es va construïr, com a mínim a l'any 2000 i per tant, la legislació aplicable serien les Normes Subsidiàries aprovades a l'any 1981, que qüalificàven la zona on es troba el cobert d'agrícola tipus 1, i establint que les condicions d'edificació serien les establertes en els arts. 85 i 86 de la Llei del Sòl de 1976, tal i com consta en l'informe de l'ajuntament de 5/4/02. Per tant, la denegació no s'ajusta a dret ja que es fonamenta en una normativa no vigent.

Que el cobert seria legalitzable, doncs aquests articles permeten edificacions agrícoles que guardin relació amb la naturalesa i el destí de la finca.

Que encara que s'apliqués la normativa del nou Pla General, també s'hauria d'atorgar llicència, atès que el cobert no comporta volumetria (no disposa de tancaments perimetrals), no es tracta de cap obra ni construcció, és desmuntable i s'utilitza amb finalitats agrícoles d'autoconsum compatibles amb l'entorn.

Prescripció de l'acció urbanística, doncs el cobert havia estat construït feia més de 4 anys.

Que l'actuació desproporcionada, esbiaixada, injusta i ridícula de l'administració destrueix els meus drets i que de continuar amb aquestes pràctiques arribarà a establir la necessitat d'obtenir llicències d'obres per posar una caseta de gos o posar gàbies de canaris.

Que amb l'actuació administrativa de referència i encara que es desestimés el present recurs, no s'aconseguiria cap benefici urbanístic a l'interés públic.

Que es produeix una desviació de poder donat que l'actuació de l'ajuntament va dirigida a perjudicar al màxim possible els veïns de Les Comunes, intentant impedir que s'hi visqui de forma més o menys digne, amb la finalitat que s'avorreixin i abandonin els habitatges. Tan és així, que la demandada es nega a subministrar-hi aigua i impedeix l'establiment d'un subministre particular i que malgrat cobrar l'IBI d'urbana, restringeix de forma exagerada la utilització de les finques.

Es demana que es designi un pèrit judicial amb titulació d'Arquitecte perquè emeti informe sobre les característiques del cobert. Finalment, demano que s'anulin les resolucions denegatòries i que s'atorgui la llicència corresponent.

19/3/04 : L'ADVOCAT DE L'AJUNTAMENT DEMANA QUE L'ARQUITECTE MUNICIPAL EMETI UN NOU INFORME EN REFERÈNCIA A LA NORMATIVA APLICABLE.

L'advocat de l'ajuntament demana que l'arquitecte municipal emeti un informe, que no té desperdici, en referència a la normativa aplicable.

La Sra. Núria Sans, ara evita entrar en quin és el planejament aplicable en el moment de concedir o denegar la llicència, ...i tan clar que ho tenia al principi confeccionant el pressupost detallat de l'enderroc !!

Sobre la qüalficació del sòl, informa que :

1) D'acord amb les N.S. de 1981, “era” la de no urbanitzable amb qüalficació de reserva agrícola tipus 2.

2) D'acord amb els estudis previs aprovats en compliment de l'art.125 del Reglament de Planejament, la classificació del sòl “era” la de no urbanitzable amb qüalificació de reserva forestal.

3) D'acord amb el nou Pla General, la classificació del sòl és la de no urbanitzable amb qüalficació de protecció al paisatge.

És collonut que un terreny arribi a tenir tantes qüalificacions.

No creieu que estàn un xic obssessionats amb el tema ?

Es contradiu ella mateixa, doncs considera que aplicant el nou Pla General, el cobert no seria legalitzable ja que no forma part dels volums imprescindibles per l'habitatge, quan anteriorment afirmava que el cobert significava una ampliació de l'habitatge, i segons aquesta teoria seria legalitzable.

A les acaballes de l'informe fa una afirmació sense cap sentit : “ a) es reitera que la normativa vigent en el moment de la sol.licitud de la llicència, NNSS de 1981, només s'admeti la legalització dels volums imprescindibles b) per a l'habitatge, però de cap manera es permetia la construcció de nous volums i tampoc pel destí agrícola.” (?)

I per rematar-ho es permet el luxe d'establir una relació de la mida que ha de tenir el cobert respecte les necessitats de la producció del meu hort. Genial !! :

“ c) Però fins i tot, en el cas que aquesta construcció fos permesa, que no ho és, l'interessat no acredita quina superfície de la seva parcel.la d'aproximadament 3000 m2 destina a hort i quines són les necessitats de la producció del seu hort i que difícilment justificarien una superfície de 40 m2.”

24/3/04 : OPOSICIÓ A LA DEMANDA PER PART DE L'AJUNTAMENT.

L'advocat de l''ajuntament s'oposa a la demanda argumentant el següent :

Reconeix que quan vaig sol.licitar la llicència no estava en vigor el nou Pla General, que es va publicar el 13 de desembre de 2002, i en consequència, s'apliquen les N.S. de 28 d'abril de 1981.

Afirma que la denegació d'Urbanisme ha esdevingut ferma ja que no he interposat recurs contenciós en contra, i que és vinculant per l'ajuntament que no pot atorgar la llicència d'obres i cita jurisprudència en aquest sentit (les sentències exposades fan referència a la construcció de vivendes unifamiliars en sòl no urbanitzable).

Diu que s'han proposat proves referents a fets que no són objecte d'aquest procés en relació a l'any de construcció del cobert, ja que és indiferent l'any de construcció des del moment que vaig sol.licitar llicència així com quina ha de ser la legislació aplicable quan es va sol.licitar llicència ja que és una qüestió referent a l'acord d'Urbanisme, que és ferm i consentit al no haver-se impugnat en via jurisdiccional.

Per tot això, s'oposarà a la pràctica de qualsevol prova (ja veurem com això es compleix).

Que s'ha de negar la prescripció de la infracció ja que no s'havia dit anteriorment i a més vaig sol.licitar llicència.

Que ens condemnin en costes donada la manifesta temeritat i mala fe de recolzament fàctic i jurídic i l'actuació sense cap tipus de justificació legal ni jurisprudencial. També considera que hi ha hagut abús de dret, doncs obligo a mantenir el pleit sense cap possibilitat d'èxit i a més pretenc que la Sala entri a conèixer i revisar actes administratius ferms de les administracions implicades.

Finalment demana que es desestimi la meva demanda i que se m'imposin les costes del judici.

Sòc conscient que la demanda és molt fluixa i mal plantejada i per “colmo” el meu advocat s'ha “descuidat” d'impugnar la resolució d'urbanisme, fet que em farà anar molt coix per a la meva defensa.

20/9/04 : MENTRE UN PÈRIT JUDICIAL REALITZA EL PERITATGE DEL COBERT, ARRIBA LA SECRETÀRIA MUNICIPAL I MUNTA UN “ESPECTACLE”.

Tal i com ho havia sol·licitat a la demanda, un pèrit dessignat pel Jutjat realitza el peritatge del cobert prenent mides i efectuant diverses fotografies, també hi erem presents el meu advocat i jo.

Un cop finalitzat el peritatge, comença l'espectacle : arriba la furgoneta de l'Ajuntament conduïda per una auxiliar administrativa en funcions de “taxista” i de “copilot” la Secretària municipal que surt del cotxe exaltada, es presenta com la secretària de l'ajuntament, demana pel pèrit i li etziba que ningú ha avisat a l'Ajuntament de la visita i per tant el peritatge no és vàlid i s'hauria de repetir amb presència de “representants” de l'Ajuntament, perquè, segons ella, tot era molt “tendenciós”.

Aprofita per dir que a Les Comunes no s'hi pot fer res, ni tan sols un trist cobert, ja que és una zona “protegida”. L'advocat li respón que això ho decidirà el tribunal i no pas ella. Demana insistenment que el pèrit passi per l'Ajuntament a respondre unes preguntes de la “representant”. Tots alucinem. El pèrit diu que no té cap problema en passar per l'ajuntament si és per poca estona, l'advocat, extranyat, tampoc fa cap objecció al respecte.

El pèrit surt fastiguejat de l'interrogatori practicat per l'ajuntament i diu que en 40 anys de professió mai s'havia trobat amb un tracte semblant.

El que no sabiem, és que la Secretària, que pel que es veu, té molt poca feina, també faria un informe de la seva visita amb una versió “molt personal” del fets i que seria enviat urgentment al Jutjat.

23/9/04 : LA SECRETÀRIA MUNICIPAL EMET UN INFORME PATÈTIC DE LA SEVA “VISITA” AL PERITATGE DENUNCIANT “IRREGULARITATS” I L'ALCALDE L'ENVIA URGENTMENT AL JUTJAT.

La Secretària municipal, ja famosa a nivell comarcal per les seves “gestes administratives”, es pren tres dies per elaborar el seu informe, i l'alcalde, davant de les “irregularitats” observades, es veu “obligat” a posar-ho en coneixement del Jutjat, per correu i, via Fax, amb extrema urgència.

En el seu informe, la Secretària, que s'ho agafa com un tema personal, diu que després d'un periple telefònic no aconsegueix contactar ni amb el pèrit ni amb mi per saber quan es faria el peritatge i li queda molt clar que el pèrit, el meu advocat i jo, ens haviem posat d'acord per fer el peritatge “d'amagatotis”, tot i que, curiosament acudeix al lloc del peritatge precisament en el dia i l'hora que s'efectuava.

Finalment acaba dient que el peritatge no ha set imparcial i com a detall de “detectiu” i a fi de remarcar la “conxorxa” esmenta que el pèrit anava amb el meu vehicle. Aquesta funcionària, irrespectuosa i patètica, veu “fantasmes” per tot arreu, no cal gastar més tinta i em limitaré a dir que el Pèrit és una persona gran i va venir de Barcelona en tren i ell mateix em va demanar si podia portar-lo amb el meu cotxe fins al lloc del peritatge.

Té pebrots la cosa, denuncien “irregularitats” quan són ells els que realment les fan ! El que realment és greu i repugnant és tot el que fan per enderrocar un cobert.

No ho trobeu una mica desmesurat tot això per enderrocar un ridícul cobert ?

Veure informe de la secretària municipal.

24/9/04 : EL PÈRIT JUDICIAL EMET EL DICTAMEN DEL COBERT.

El pèrit dessignat pel Jutjat emet dictamen en relació al cobert, i certifica que :

“ Es tracta d'un cobert molt senzill de 37,5 m2 de superfície i 2,45 i 2,56 m d'alçada en els seus laterals i format per 8 estrets pilars de fusta tractada anclats a terra amb uns daus de formigó i sobre els que apoien 4 biguetes transversals i 6 biguetes-llistons longitudinals del mateix material, sostenidores de la coberta de planxes de plàstic. Els frontals i els laterals són totalment oberts.

Quant a l'any de construcció és pràcticament impossible de precisar, màxim donada la seva simplicitat...//... Probablement pot tenir entre 2 i 4 anys...//...en aquest cas la fixació és mínima a terra, per simple estabilitat i protecció del vent, i és totalment desmuntable.

El volum és de 94,125 m3 i el valor és d'uns 315 EUROS.

Quant a l'us és agrícola dirigit a l'autoconsum. L'hort de la finca, el cobert i l'habitatge estan disposats en tres parcel.letes escalonades cap a la vall, la qual cosa fa al cobert quasi invisible des del camí general que condueix a la finca i visible només pràcticament des del camí accessori d'accés a ell. Això el fa poc impactant a l'entorn. “

Adjunta al dictamen fins a 12 fotografies del cobert i del seu entorn.

L'import de la visita del pèrit supera amb escreix el valor del cobert.

Veure dictamen del pèrit judicial.

29/9/04 : EN LA FASE D'ACLARACIONS AL PERITATGE, JOSÉ ANTONIO PÉREZ FERRÀNDIZ, ADVOCAT DE L'AJUNTAMENT, DEIXA CONSTÀNCIA DES D'ARA DEL SEU POSAT IRRESPECTUÓS I XULESC, QUE ES MANTINDRIA FINS AL FINAL DEL PROCÉS JUDICIAL :

TERCERA : Que aclare el périto al respecto de su afirmación : “ La condició de fixa o desmuntable és molt aleatòria. Tot el que es munta és desmuntable”, si según el périto la segunda residencia de los señores Tubau que se puede observar en la página 2 de las fotografias del dictamen, tiene también el carácter de desmontable, por poderse desmontar ladrillo a ladrillo.

SÉPTIMA : Que aclare el périto su afirmación que la edificación examinada es “provisional” dado que el périto, en su dictamen, no explica cuando finalizará este uso provisional o si por el contrario la construcción tiene vocación de permanencia en el tiempo dado que no hay intención alguna de derribarla si no es como consecuencia del expediente administrativo de disciplina urbanística.

Todo ello, sin perjuicio que el señor Tubau le haya explicado al périto cuáles son sus intenciones, que esta parte desconoce, dado que esta parte no fué avisada por dicho périto para efectuar la pericia, a pesar de haber sido instado reiteramente a ello.

NOVENA : Que aclare el périto en relación a su afirmación que “el uso és agrícola dirigido al autoconsumo”, que si las cebollas, tomates y mazorcas que estan colgadas en el cubierto, son producto del huerto de autoconsumo. Y en caso afirmativo, porqué no ha fotografiado el huerto que entendemos que el périto afirma que ha producido dichos productos de autoconsumo. Que aclare también el périto, si dichos productos así colgados tienen la más mínima posibilidad de permanecer unos dias en dicha situación sin que fueran pasto de los pájaros y demás animales del paraje.

No cal dir que aquestes aclaracions vàren ser rebutjades, per impertinents, pel jutge del contenciós-administratiu nº 7 de Barcelona.

19/10/04 : DAVANT DE L'ARROGÀNCIA DE L'ADVOCAT DE L'AJUNTAMENT, EL PÈRIT ES “PICA” I EL RESPÓN EN PLAN DE CONYA :

4ª ) Sentada la premissa que la fixació (únic element que podria oferir dubtes) és mínima, s'entén que el que segueix “totalment desmuntable” es refereix a la resta del cobert.

¿que com podria desmuntar-se si els pilarets estan anclats a terra amb daus de formigó?

Sense haver de pensar-m'ho massa se m'acudeixen dos procediments

a ) cavar la terra al voltant dels daus a pic i pala i descalçar-los.

b ) serrar els pilarets de fusta a nivell de terra amb un xerrac casolà.

Que la fonamentació sigui “tan important” per a determinar el caràcter de desmuntable o no del cobert ( no m'atreviria a denominar-lo edificació”) ho diu la pregunta, no la peritació.

És evident que no és que considerés o no oportú de fotografiar els daus. Es que precisament per estar “totalment integrats en el terreny” no són visibles i no és possible de fer-ho. Duia cámara fotogràfica, no pic i pala.

I, fora de context, li fa els següents aclariments :

Si se'm permet, fora de context, i amb el major respecte m'agradaria fer ús d'una “llicència professional” vers precisament la meva professionalitat.

Sembla que el col.lega Sr. lletrat no li ha acabat de convèncer el que “allò que es munta es desmunta” i hi faci una mica de broma.

Se'm diu si ,la caseta contigua al cobert és també desmuntable totxo a totxo.

Jo li diria que no. La caseta no va ser muntada. Va ser construída. Aquí les llagues o juntes entre les totxos són més consistents que el material ceràmic dels totxos. I si es pretingués deslligar les juntes es trencaria abans el totxo.

És diferent amb la pedra. Aquí les juntes són més febles que el material pètric. I una construcció de pedra – muntada sobre i al costat d'una altra pedra – pot ser desmuntada.

Un exemple. A la Rambla de Catalunya 117, al nivell del c/ Rosselló, hi ha l'esglesia de Montsió. Aquesta església estava a Ciutat Vella i s'havia d'enderrocar per l'obertura de la Via Laietana. I va ser desmuntada pedra a pedra, degudament numerades, i muntada de nou, entre 1880 i 1892 al seu lloc actual. Una placa a façana ho testimonia.

I vàries capelles romàniques han estat així traslladades , principalment a Amèrica, on no van tenir la sort de gaudir d'aquest art.

I ara faig referència a “porqué no ha fotografiado el huerto”. Doncs sí. Sense proposar-m'ho. No del d'abaix, però sí del contigu a la casa. A la foto 2ª de la pag 1 i a la de la pag 5, acabat quasi de llaurar.

Perdó per la “llicència professional”.

Signat : Lluís G. Balsells i Torres, Doctor Arquitecte.

Ja veieu, jo gastant-me un dineral per evitar que m'aterrin un cobert, i aquests brallant-se i discutint sobre “tecnicismes”.

27/10/04 : DAVANT DE LES GREUS ACUSACIONS DE LA SECRETÀRIA MUNICIPAL, ENTRO UN ESCRIT A L'AJUNTAMENT QUEIXANT-ME DEL TRACTE REBUT.

Atès que no estic d'acord ni amb el to ni amb el contingut de l'informe de la secretària municipal i que l'ajuntament l'ha tramès amb caràcter urgent perquè sigui tingut en compte pel Jutjat contenciós-administratiu, em veig obligat a entrar un escrit a l'ajuntament dient el següent :

Que si l'Ajuntament volia assistir al peritatge, sols ho havia de comunicar al tribunal tal i com determina la llei i que no m'oposaria a una nova pericial si l'ajuntament, a les seves expenses, ho demanés.

Que independentment d'això, l'informe està ple de contradiccions i de circumstàncies absolutament irregulars en l'actuació d'un Secretari Municipal, per la qual cosa demano que l'Alcalde respongui a les següents preguntes:

a) Si la Secretària de l'Ajuntament no sabia que aquell dilluns s'efectuaria la visita del pèrit, com és que es desplaça expressament a casa meva (a 3,5 km de l'Ajuntament) en el moment concret que s'efectuava ? (O és que aquell dia tenien tan poca feina que estàven d'excursió per la muntanya amb la furgoneta de l'ajuntament ?).

b) Perquè no va fer en aquell moment les consideracions oportunes per la seva part ?

c) Quines són les funcions d'una Secretària que dedica hores i hores de la seva feina a perseguir les activitats d'un veí de la població, amb l'emissió d'informes a iniciativa pròpia, en lloc de dedicar-se a les activitats pròpies de la seva condició funcionarial ?

d) Pot la secretària municipal utilitzar mitjans públics sense cap tipus de justificació (apartar a una auxiliar-administrativa de les seves funcions i amb un vehicle municipal, obligar-la a fer funcions de “taxista” ?

A fi d'esborrar qualsevol dubte de les desafortunades declaracions de la secretària, dic que no he actuat encobertament amb la finalitat que l'ajuntament desconeixés quan es feria el peritatge, tal i com dóna a entendre l'informe de la secretària, i que si desitjava contactar amb mi, òbviament, ho havia de fer mitjançant el meu procurador o advocat i no mitjançant el periple telefònic que s'explica en l'informe, que el fa encara més ridícul i fora de lloc en un procés judicial.

Cap al final de l'informe, la secretària diu : “ ... vaig demanar si al marxar, ja que havien de passar per davant de l'ajuntament, podien entrar i que el representant pogués fer alguna pregunta, a la qual cosa el pèrit després de demanar consentiment a l'advocat i al senyor Tubau va consentir “.

També demano a l'Alcalde que acrediti que la representació municipal en aquest procediment contenciós la té la Sra. Sans (Arquitecte municipal), que, per si no ho sabien, en la pràctica de la prova pericial no es permet a les parts fer cap tipus de pregunta i que no cal entrar en el tema dels consentiments donat que és certament patètic i atempta a la honorabilitat de la persona del Sr. Balsells (Pèrit judicial).

També denuncio que les declaracions de la Secretària, per falses i despectives, infringeixen de forma manifesta el dret que tenen els ciutadans a ser tractats amb respecte i deferència per part dels funcionaris (Art. 35.i de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú), amb l'agreujant que es fa contra un veí del municipi al que se li cobren tots els impostos municipals i que, a més, es posa en entredit l'honradesa d'uns professionals que mereixen tot el respecte.

I respecte l'actuació de la Sra. Núria Sans, li recordo que un altre dia, abans d'entrar en una propietat privada, sense permís ni cobertura legal, tingui la gentilesa d'avisar-me, si més no per evitar donar una imatge tan pobre i patètica d'un Ajuntament.

I que l'Alcalde en prengui bona nota perquè aquests fets no es tornin a repetir.

Finalment demano que la secretària municipal elimini del seu informe, almenys, les declaracions que especifico en el punt 4art del meu escrit, per falses i desqüalificadores de la meva persona i que l'alcalde en doni comformitat i respongui per escrit a les preguntes plantejades.

Veure escrit de queixa.

2/11/04 : L'ALCALDE RESPON AL MEU ESCRIT DE QUEIXA, RECONEIX QUE SABIEN QUAN ES FARIA EL PERITATGE, RECALCA QUE EL PÈRIT ESTÀ “COMPRAT” I DEFENSA AFERRISSADAMENT A LA SECRETÀRIA AFIRMANT QUE HA ACTUAT CORRECTAMENT I NOMÉS SOTA LES SEVES ORDRES.

L'escrit, que no té desperdici, dona la impressió d'estar redactat per la pròpia secretària, doncs és igual de patètic.

Imagineu-vos si tenen poca feina, doncs ara m'assabento que ja el divendres abans del peritatge, personal de l'ajuntament (almenys agutzil i arquitecte municipal) ja es vàren desplaçar fins a casa meva per si es feia el peritatge !! I els riuprimerencs anem pagant la incompetència d'aquests funcionaris i la gasolina que gasten !! ... i tot per enderrocar un trist cobert, no tenen vergonya!!!.

L'alcalde, lluny de disculpar-se, encara afegeix més llenya al foc i considera que el pèrit “s'ha venut”, doncs fins i tot l'arquitecte municipal confirma la versió de la secretària :

“ ...//...Si que la va fer l'arquitecte municipal que em va comunicar que havia parlat telefònicament amb el pèrit i que li havia donat la impressió, confirmant amb escreix el que m'havia dit la secretària, que el pèrit estava molt d'acord amb la part del senyor Tubau, que fins i tot li va comentar la seva opinió personal de que per la petita entitat de la construcció no calia haver incoat tal expedient. “

Davant d'aquesta persecució municipal, fins i tot un pèrit dessignat pel tribunal que desconeix totalment de quin peu calça aquest ajuntament, no pot evitar estampal's-hi a la cara que tot això ho troba desproporcionat.

L'alcalde, tal i com demanava en el meu escrit, no acredita que la representació municipal en el procediment contenciós la té la Sra. Núria Sans (arquitecte municipal), i continua parlant de “representants”.

Veure l'escrit de resposta de l'alcalde.

8/6/05 : EL JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 7 DE BARCELONA DESESTIMA LA DEMANDA PRESENTADA.

En la sentència nº 119/05, el magistrat Sr. Javier Bonet Frigola, si bé reconeix que la normativa aplicable són les Normes Subsidiàries de l'any 1981, considera que pel miserable cobert, al estar situat en sòl no urbanitzable, fan falta dues autoritzacions concurrents, primer, la de l'administració autonòmica i després la de l'ajuntament, de manera que si la primera és denegatòria condiciona el sentit de la segona. Per tant, si Urbanisme diu que no (malgrat que la seva decisió es fonamenti en la normativa del nou Pla general), l'Ajuntament ha de dir que no. I com que l'advocat es va “descuidar” d'impugnar la resolució d'Urbanisme, no hi tinc res a pelar.

No fa cap referència al peritatge i a més desestima totes les nostres al.legacions al incòrrer en desviació procesal ja que fan referència a l'acord d'Urbanisme de data 13-11-2002, que al ser denegatori, condiciona el sentit de la resolució municipal. En altres paraules, és absurd impugnar una resolució i no impugnar l'anterior que li serveix de fonament.

El jutge no aprecia motius per a la imposició de costes.

6/7/05 : PRESENTO RECURS D'APELACIÓ CONTRA LA SENTÈNCIA DEL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 7 DE BARCELONA I UN ALTRE CONTENCIÓS CONTRA LA GENERALITAT (EL 2ON D'AQUESTA LAMENTABLE HISTÒRIA I EL 4ART !! DEL GLOBAL)

Gràcies al “descuït” de l'advocat, de moment, tinc el contenciós perdut, a més, no veia sortida a aquesta situació i em va dir que si presentàvem una apelació el més provable seria tornar a perdre i a sobre ens imposarien les costes del judici, per si això fos poc, el fet de no haver impugnat la resolució d'Urbanisme em farà anar molt coix suposant que encara no volgués tirar la tovallola, però ... vaig contactar amb una advocada de Barcelona, li vaig plantejar el tema, i ... va veure possibilitats clares de guanyar una apelació tot i haver de lluitar contra dues administracions !! Aquest fet donaria una "volta de truita" a l'assumpte i seria determinant per guanyar aquest plet.

Recordem els tres fonaments bàsics de la sentència :

1- Que la resolució municipal denegatòria de la legalització, malgrat es fonamenta, única i exclusivament, en el caràcter vinculant del informe negatiu de la CUB, compleix amb el requisit de motivació.

2- El caràcter vinculant de l'acord de la CUB, al haver tingut un sentit contrari a la legalització, segons el jutge, condicionava totalment el sentit de la resolució municipal.

3- Al no haver impugnat la resolució de la CUB mitjançant un altre contenciós-administratiu, el jutge creu que no es poden examinar qüestions relatives al contingut de l'informe de la CUB, per incòrrer en “desviació processal”.

Doncs bé, per l'advocada cap d'aquests tres motius en que es basa la sentència per desestimar el recurs contenciós-administratiu són aplicables al cas que es jutja :

El jutge aplica, incorrectament, l'article 127 del Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol,el qual, especifica en quins casos és necessària l'autorització prèvia de la Generalitat i en quins la competència és exclusiva de l'ajuntament i resulta que per un cobert marcadament agrícola no és en absolut necessaria intervenció ni autorització per part de l'administració autonòmica, sino que la competència per atorgar o denegar la llicència és única i exclusivament de l'ajuntament. El jutge, que “passa” totalment del dictamen pericial, dóna tractament al cobert com si es tractés d'una edificació o instal.lació d'utilitat pública o interés social o bé com si es tractés d'una vivenda familiar, casos que en sòl no urbanitzable, i a diferència de les construccions agrícoles, si necessitarien de la preceptiva autorització de la Generalitat.

O sigui, la llicència municipal, de cap de les maneres es podia denegar, única i exclusivament en base a l'informe negatiu de la CUB, ja que aquest informe no era necessari, o dit en altres paraules, quan l'administració autonòmica era totalment incompetent per pronunciar-se.

Per tant, el segon motiu de desestimació del recurs contenciós-administratiu, consistent en que el informe negatiu de la CUB vincula a l'ajuntament, cau pel seu propi pes, a més, aquest informe fonamenta la denegació de llicència en un Pla General que no era vigent en el moment que vaig sol.licitar-la (28-3-02), sino que la normativa aplicable, tal i com reconeix el propi jutge, eren les Normes Subsidiàries aprovades definitivament el 28-4-81.

El tercer fonament de la sentència tampoc és vàlid, ja que la impugnació o no del informe negatiu de la CUB, a hores d'ara, resulta absolutament intrascendent i innecessàri, i a més la Generalitat encara no s'ha dignat a contestar el recurs d'alçada que vaig presentar en data 17-2-03.

En resum, aquest jutge no rasca bola i jo en pago les conseqüències.

En l'apelació s'hi va incloure còpia d'una llicència d'obres de data 15-7-81 concedida per l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer a una veïna de Les Comunes per a la “construcción de un cobertizo para herramientas de 9x6 metros”, o sigui, el mateix tipus de construcció, a la mateixa zona i amb la mateixa normativa aplicable al meu cobert, evidentment, sense intervenció de la CUB.

Perquè jo rebo un tracte diferent ?.

Finalment, apart de demanar la revocació de la sentència, demanem que ens sigui reconegut el dret a la concessió de llicència pel cobert, ja que la concessió de llicències té caràcter reglat, i a més, el cobert compleix perfectament amb les N.S. de 1981, que permeten construccions agrícoles en sòl no urbanitzable.

17/7/06 : OPOSICIÓ DE LA GENERALITAT A LA DEMANDA INTERPOSADA

Per si l'ajuntament no estés fent prou pena, la Generalitat, en una actuació lamentable, també pretén enderrocar, sigui com sigui, el miserable cobert i ho defensa amb ungles i dents.

Recordem que parlem d'un cobert fet de pals de fusta i teulada de plàstic que, al no disposar de tancaments, computa com a 20 m2.

Els funcionaris, que cobren de tots nosaltres, van perdent temps i temps per satisfer els seus repugnants objectius, però tots els seus genials "raonaments jurídics" serien tombats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Vegeu com magnifiquen el tema en un extens escrit signat per l'advocada de la Generalitat.

19/4/07 : EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA EM DÓNA LA RAÓ, REVOCA LA SENTÈNCIA DESESTIMATÒRIA I OBLIGA A L'AJUNTAMENT A CONCEDIR LLICÈNCIA D'OBRES PEL COBERT.

El TSJC estima íntegrament el recurs d'apelació, diu que la CUB no hi pinta res i condemna a l'ajuntament a concedir llicència pel cobert.

Els magistrats de la Sala 3ª del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, han dictat la Sentència nº 369, de la qual ha estat ponent el Sr. Francisco López Vázquez, estimant el recurs d'apelació interposat, en efecte, reconeixent el caràcter reglat de la concessió de llicències i la competència exclusiva en el seu atorgament o denegació per part de l'ajuntament :

...//... pues el Ayuntamiento, siendo reglada la concesión de la licencia, puede i debe denegarla con base en sus propias competencias. Incluso inicialmente y sin remitir el expediente al órgano autonómico, cuando así lo imponga la normativa urbanística de aplicación.

I que la necessitat de dues autoritzacions, és només quan es donen els casos clarament especificats pel D.L. 1/90, resultant la Generalitat totalment incompetent per pronunciar-se :

Pero tal doble intervención administrativa, como queda dicho, se refiere exclusivamente a los supuestos de edificaciones e instalaciones de utilidad pública o interés social que hayan de emplazarse en el medio rural, así como alos edificios aislados destinados a vivienda familiar donde no exista la posibilidad de formación de un núcleo de población, supuesto ninguno de los cuales concurren el caso concreto...

I que el cobert és totalment legal :

...//... se discute ahora una solicitud de licencia efectuada exclusivamente para la construcción de un cubierto agrícola, cuyas características lo incluyen claramente entre los autorizables en esta clase de suelo...

I la il.legalitat de la decisió de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona :

...//... solicitada la licencia el dia 28 de marzo de 2002 y habiéndose emitido tal acuerdo (el de la CUB) en fecha 13 de noviembre 2002, se fundamentó en un plan general municipal carente de vigencia, pues no fué publicado hasta el dia 13 de diciembre siguiente...

I la plena legalitat del cobert comforme a la normativa vigent, les N.S. de l'any 1981 :

...//... Resultando de aplicación temporal, por el contrario, las Normas Subsidiarias de Planeamiento de Santa Eulàlia de Riuprimer aprobadas el 28 de abril de 1981, donde se consideraban los terrenos como no urbanizable, reserva agrícola de tipo 2 remitiéndose las mismas a los artículos 85 y 86 del texto refundido de la Ley del Suelo de 1976, que permitían edificaciones de uso agrícola que guardasen relación con la naturaleza y destino de la finca, como efectivamente ocurre con la de autos, antes descrita.

Finalment maten fins a cinc ocells d'un sol tret, doncs fan innecessari el contenciós contra la Generalitat (el 2on pel cobert i el 4art del global), revoquen la Sentència del contenciós-administratiu nº 7 de Barcelona, estimen el recurs contenciós-administratiu i anul.len les resolucions denegatòries de les dues administracions, CONDEMNANT A L'AJUNTAMENT DEMANDAT A L'ATORGAMENT DE LA LLICÈNCIA, fent constar que la sentència és ferma i contra la mateixa no es pot posar cap mena de recurs, sense fer imposició de costes. Ara també dirán que he comprat al tribunal ?

Amb això ha quedat evident que el jutge del contenciós-administratiu nº 7 es va equivocar greument.

La feina dels jutges és aplicar les lleis, però si no les saben aplicar...

En definitiva, que quan vaig demanar permís, si aquesta colla de corruptes haguéssin actuat correctament me l'haurien d'haver concedit tal i com havien concedit altres permissos i no complicar-me la vida d'aquesta manera que han fet i els diners que m'han arribat ha fer gastar. Lamentable.

Mai hagués cregut que m'en sortís tan bé, ... pero el “via-crucis”, que ja fa més de 5 anys que dura, encara no s'havia acabat.

Veure text complert de la sentència del TSJC.

11/7/07 : LA FLAMANT ALCALDESSA, QUE NO TÉ ESCRÚPOLS, PRETÉN SALTAR-SE LA SENTÈNCIA DEL TSJC, I EN UNA ACCIÓ TAN IRRACIONAL COM INJUSTA, DICTA UNA RESOLUCIÓ EN LA QUAL NO NOMÉS EN DEMANA L'INEXECUCIÓ, SINO QUE TORNA A DEMANAR L'ENDERROC DEL COBERT.

Davant d'una sentència tan clara i contundent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el màxim òrgan judicial, encara pretenen saltarse-la. Déu n'hi dó !! . Aquesta gent no tenen vergonya i són capaços de tot per aterrar un insignificant cobert.

Després de “governar” plàcidament dues legislatures sense que es presentés cap més partit, el poble passa factura a Josep Musull (CIU), que és destronat a les primeres de canvi i prèn el relleu com a nova alcaldessa Núria Solà Corretja (AR Independents). Està en les seves mans acabar amb aquesta imatge tan repugnant com patètica que està donant l'ajuntament, però no, pot més el desig de perjudicar a un veí del municipi al qual se li cobren tots els impostos municipals. La “il.lustríssima” segueix la línea del seu cínic predecessor demostrant no tenir escrúpols ni criteri, doncs és plenament conscient de la seva actuació prepotent i injusta i acaba signant la resolució pensada i redactada per l'“assessora jurídica” que és qui realment “remena les cideres”. Felicitats.

Vès per on, després de requerir-me insistentment que sol.liciti llicència d'obres pel trist cobert, ara que hi estan obligats per una Sentència judicial, tampoc la volen concedir !!.

Així, perquè em demanàven que sol.licités llicència ? Doncs simple i únicament per denegar-la i enderrocar-me el cobert. Han deixat ben clar quin és l'objectiu que perseguien. Així podrán dormir ben tranquils i satisfets de la seva gran gesta. Algú em pot explicar quin benefici per a l'interés general pensen aconseguir ?.

L'Ajuntament, no pot païr de cap manera que, finalment hagi perdut i hagi fet un ridícul clamorós i ara es vegi amb l'obligació d'atorgar, a contracor, llicència d'obres a un cobert que, com heu vist, pretenia enderrocar fos com fos. Recordem que inclús ja tenien fet el pressupost detallat d'enderroc !!!

Així que gastarà l'últim “cartutxo” que els queda intentant enganyar al tribunal, total, què hi tenen a perdre pagant el poble ? Això em suposarà despeses extres, doncs la meva advocada haurà de presentar alegacions en contra.

La genial argumentació de la pèssima “assessora jurídica” de l'Ajuntament, és que es troben amb una “impossibilitat legal” per executar la Sentència, en altre paraules, es tracta de demanar que no s'executi la sentència, i no només això, sino que s'acabi enderrocant el cobert, pagant, això sí, el seu valor a manera d'indemnització. Em sembla que l'obsessió els fa perdre les papers, però, evidentment, no la mala llet.

Segons la seva teoria, totalment errònia com veurem, resulta que ara es troben que no poden concedir la llicència perquè la normativa actual no ho permet, i com que no ho permet, el cobert torna a ser il.legal, i per tant, s'haurà d'enderrocar.

I a sobre es permeten el luxe d'indicar al TSJC de quina manera s'ha de fer l'inexecució de la Sentència i el posterior enderroc del cobert.

Això sí, ara que se les veuen magres i perquè la cosa em resulti menys estressant, em pagarán els 315 Euros en que el pèrit judicial va valorar el cobert i les despeses d'enderroc seràn a càrrec de l'ajuntament, millor dit, a càrrec dels riuprimerencs i assumpte solucionat. Això és burlar-se del Tribunal i del ciutadà. Quina cara !!.

O sigui, el Tribunal els diu que el cobert és perfectament autoritzable i quina és la normativa que han d'aplicar, i ara resulta que volen aplicar la normativa actual (per cert, la mateixa que pretenia aplicar la CUB i que va ser declarada sense vigència pel propi Tribunal), la qual no els permet concedir llicència al cobert. Genial !!!!. Però no tenen en compte, que si en el seu moment haguéssin actuat correctament, i no haguéssin prevaricat, bé que l'haurien d'haver concedit.

Veure petició d'inexecució signada per l'alcaldessa.

Veure petició d'inexecució de l'advocat de l'ajuntament.

8/10/07 : L'AJUNTAMENT PERD DEFINITIVAMENT EL PLET :

EL JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU EM TORNA A DONAR LA RAÓ RATIFICANT LA SENTÈNCIA DEL TSJC I NO ACCEPTA L'INEXECUCIÓ DE SENTÈNCIA PROPOSADA PER L'AJUNTAMENT I LI REITERA L'OBLIGACIÓ DE CONCEDIR LA LLICÈNCIA PEL COBERT.

La magistrada del contenciós-administratiu nº 7 de Barcelona, Sra. Ramona Guitart Guixer, diu que el TSJC ja va deixar més que clar quina era la normativa aplicable i contesta a l'ajuntament que “NO HA LUGAR” a l'inexecució de la sentència i li reitera l'obligació a concedir la llicència.

En efecte, en la seva sentència, el TSJC ja havia deixat ben clar que la normativa aplicable eren les N.S. de l'any 1981 i no pas el nou Pla General de l'any 2002 :

“ SEGUNDO.- Debe tenerse en cuenta en la resolución de esta controversia la especial claridad que ofrece el fundamento de derecho tercero de la dictada sentencia cuya ejecución aquí se discute en la que entrando a enjuiciar la legalización del cobertizo que ya estaba construido antes de que el citado Ayuntamiento denegara su legalización no le era aplicable el Plan General de Ordenación Urbana de Santa Eulàlia de Riuprimer aprobado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Barcelona de 22 de mayo de 2002 ( planeamiento que invoca ahora la administración demandada para no ejecutar la sentencia).

Lo cierto es que como indica la referida sentencia este planeamiento no constituía impedimento alguno para proceder a la legalización del cobertizo ya construido al señalar la referida sentencia “ Resultando de aplicación temporal, por el contrario, las Normas subsidiarias de planeamiento de Santa Eulàlia de Riuprimer aprobadas el 28 de abril de 1981, donde se consideraban los terrenos como suelo no urbanizable, reserva agrícola de tipo 2, remitiéndose las mismas a los artículos 85 y 86 del Texto refundido de la Ley del Suelo de 1976, que permitían edificaciones de uso agrícola que guardasen relación con la naturaleza y destino de la finca, como efectivamente ocurre con la de autos antes descrita. “

PARTE DISPOSITIVA

DISPONGO : NO HA LUGAR al incidente de inejecución planteado por la parte demandada, y requiérase a la Administración demandada que proceda a la ejecución de la sentencia, otorgando la indicada licencia.

Davant d'aquesta clara evidència, com és que l'ajuntament insistia en el contrari ?

Tant “curts de gambals” arriben a ser ?

Tant “mal de ventre” els fa el pobre cobert que no li volen concedir llicència ni per ordre judicial ?
Han evidenciat als quatre vents la seva barreja de prepotència, incompetència i mala llet. I han tingut la sort de salvar-se de les costes del judici que serien ben merescudes.

Veure sentència del Jutjat contenciós-administratiu nº 7 de Barcelona.

26-10-07 : L'ARQUITECTA MUNICIPAL EMET UN NOU INFORME EN RELACIÓ AL COBERT.

Imagineu-vos la poca feina que tenen, doncs com si encara no haguéssin perdut prou temps en el tema, i amb el pleit perdut, l'arquitecta municipal, Núria Sans Cuffí, que li hauria de caure la cara de vergonya després de quedar en evidència la seva lamentable actuació al llarg d'aquest afer, elabora un nou informe amb l'objectiu d'etiquetar el cobert com a fora d'ordenació, ja que segons ella, “ no s'ajusta al planejament urbanístic vigent “.

Una altra cagada de la Sra. Sans, la veritat, és que en cada informe mostra la seva incompetència, doncs si aquests corruptes no haguéssin prevaricat durant tan temps, el cobert ja faria més de 5 anys que disposaria de llicència, per tant, es tracta d'una instal.lació plenament legal abans de l'entrada del nou planejament i encara que no s'ajustés al nou, en cap cas, es podria considerar com a fora d'ordenació.

31/10/07 : FINALMENT, L'AJUNTAMENT ES DIGNA A CONCEDIR LA LLICÈNCIA, PERÒ AMB CONDICIONS “MOLT PARTICULARS”.

Després dels gairebé 6 anys que ha durat aquest monumental i desproporcionat “tinglado” que m'han muntat, tenen les penques de cobrar-me 30 euros i es dignen a concedir la maleïda llicencia, més que res, perquè saben que si no ho fan els hi “caurà el pèl”.

Per qui desconeixi el tema, sembla que ells ho fagin tot perfecte i que estiguin concedint una llicència a un infractor indisciplinat que mereix ser amenaçat ja que, a la més mínima, se li revocarà aquesta concessió, feta a contracor. Enlloc esmenten que hi estàn obligats per dues sentències judicials.

Però com que sòc en Joan Tubau i visc a Les Comunes, el tracte és “molt particular” per això en l'apartat “Condicions particulars” s'hi diu el següent :

“ El cobert instal.lat s'haurà de destinar exclusivament a l'ús agrícola sol.licitat d'aixopluc dels productes i eines de l'hort, llenya i compostatge, amb l'advertiment que el destí a un us diferent de l'autoritzat, que sigui contrari al planejament urbanístic aprovat vigent, serà objecte de la incoació del corresponent expedient de disciplina urbanística.”

Una condició tan “particular” com innecessària i discriminatòria, només pot sortir d'un consistori obssessionat, repressiu i caciquista quan es tracta de Les Comunes.

Em pregunto :

Quántes llicències d'obres inclouen una amenaça d'incoació d'expedient de disciplina urbanística ?

És que posarán un policia les 24 hores del dia controlant el cobert ?

Veure llicencia i condicions.

Potser em correspondria a mí posar condicions, i només en posaria una :

DEIXEU-ME DE PUTEJAR !!!!!

Ah! i un consell per a la Il.lustríssima : no et refiïs de l'”assessora jurídica”, ha quedat evident que és pèssima !!!

ÉS REPUGNANT TOT EL QUE HAN ARRIBAT A FER PER ENDERROCAR UN SIMPLE COBERT QUE NO FA CAP MAL A NINGÚ

L'AJUNTAMENT HA FET EL RIDÍCUL DE FORMA CLAMOROSA I LA GENERALITAT S'HA POSAT AL MATEIX NIVELL

HAN DONAT UNA IMATGE DEPLORABLE

M'HAIG DE TAPAR EL NAS PER NO SENTIR EL SEU TUF DE CORRUPCIÓ

Descarregar versió PDF d'aquest historial

2008-04-12T21:19:00.011+02:00

.................................

2008-04-12T21:19:00.010+02:00

--------------------------------------------------------------

SÍNDIC DE GREUGES : INCOMPETENT O CORRUPTE ?

2008-04-12T21:18:00.159+02:00

.
20/3/01 : FORMULO QUEIXA AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA.

Estic indignat, em sento indefens i perseguit davant dels constants atacs de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer i formulo queixa al Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Anton Cañellas, exposant-li la problemàtica que pateixo i adjuntant-li un feix de documents relacionats amb l'assumpte.

Poso en coneixement del Síndic que les administracions, municipal i autonòmica, fent equip, m'estàn trepitjant sistemàticament els meus drets amb l'única finalitat de perjudicar-me a mi i a la meva família. Utilitzen com excusa una hipotètica infracció urbanística que ni tan sols he comès jo i que ha prescrit sobradament. I tot això conscients del greu perjudici que això em comporta i malgrat estar al corrent de pagament de tots els impostos i taxes municipals :

L'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb la complicitat de la Generalitat, amb maneres impròpies d'un Estat de Dret, entre d'altres, impedeixen el subministre d'aigua propi i eviten la connexió a la xarxa pública revocant-me la cèdula d'habitabilitat per qüestions que no són d'habitabilitat.

A tot això, cal afegir els evidents interessos demostrats per l'ajuntament, ja des de fa anys, per ser l'únic propietari del paratge de Les Comunes, on s'hi ubica la meva vivenda.

Ja a l'any 1992 es vàren "alterar" els plànols cadastrals de la zona, fent desaparèixer més de 40 parcel·les de titularitat privada escripturades legalment, transformant-les en unes poques molt més grans i assignant-se'n la titularitat l'ajuntament, amb l'agreujant de que en algunes parcel·les existien edificacions, entre elles, el meu habitatge. Aquest fet és descobert el 12 de gener de 1995 durant una visita a la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona, el 19 d'octubre del mateix any l'ajuntament admet el seu "error" i ordena al Cadastre que es rectifiquin els plànols, reapareixent altra vegada totes les parcel·les esborrades.

I finalment em pregunto : Què reclamen ara ?, Què pretenen, fer-nos fora de casa ?, Què hem d'esperar, un Pla Especial per tenir-nos encara més reprimits, o una expropiació ?
Volen sortir-se amb la seva. Això no es pot permetre. No he dit cap mentida, tot és comprovable en documents. Fets inconcebibles al segle XXI, en un Estat de Dret amb vistes a Europa, creat per protegir els drets dels ciutadans i contribuents.
Veure escrit de queixa

FAX DE DATA 28/3/01 : ES COMUNICA AL SÍNDIC QUE L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA HA PROVOCAT LA REVOCACIÓ DE LA CÈDULA D'HABITABILITAT CONCEDIDA PER LA GENERALITAT I QUE AQUESTA ORDENA LA INTERRUPCIÓ IMMEDIATA DEL SUBMINISTRAMENT.

A partir d'aquest moment es manté al Síndic puntualment informat via Fax.
En aquest Fax, a més, s'hi adjunten els següents documents :

Document nº1 : Còpia de l'informe de l'ajuntament, signat pel seu alcalde, Josep Musull Parramón, de data 25/10/99, que provoca la revocació fulminant de la cèdula d'habitabilitat concedida per la Generalitat, en el qual es diu textualment que és convenient vetllar per tal que no puguin contractar amb les companyies corresponents..

Document nº2 : Còpia de l'escrit de data 26/10/99, signat per la Cap del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Sra. Elsa Urrutia Fuentes, dirigit al Cap del servei de subministrament d'aigua de l'ajuntament, en el qual s'hi adjunta un llistat de cèdules denegades i revocades, totes del sector de Les Comunes, i s'ordena que es procedeixi a la interrupció inmediata del subministrament contractat com habitatge.

D'això s'en diu coacció, i és un greu atemptat contra els drets i la salubritat de les persones, però el "defensor de les persones" sembla que senti ploure.

FAX DE DATA 29/3/01 : ES COMUNICA AL SÍNDIC QUE L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA HA AMENAÇAT AL DE MUNTANYOLA PER TAL QUE NO AUTORITZI EL SUBMINISTRE D'AIGUA POTABLE A UN HABITATGE DE LES COMUNES.

Document nº 3 : Escrit de data 17/11/98, de resposta de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer al de Muntanyola, amenaçant-lo que sense el seu permís i sota cap concepte, subministri aigua a un habitatge de Les Comunes, ja que no disposa de cèdula d'habitabilitat. En aquest escrit, signat per l'alcalde Ramón Prat i Aliberch, es fa constar que en cas que l'ajuntament de Muntanyola atengui la sol·licitud, aquesta serà recorreguda pel de Santa Eulàlia.

El titular de l'habitatge en qüestió ara ja disposa de cèdula d'habitabilitat, doncs li ha estat atorgada recentment per la Generalitat, i legalment, té dret a contractar qualsevol servei disponible. Per proximitat a la xarxa pública, es fa la corresponent sol·licitud a l'Ajuntament de Muntanyola, que ho comunica al de Santa Eulàlia que, increïblement, torna a posar més pals a les rodes. Amb el canvi d'alcalde, s'inventen noves excuses i la persecució encara és més ferotge.

LA GENERALITAT ESTIMA EL RECURS PRESENTAT I LA CÈDULA TORNA A SER VÀLIDA.
ES COMUNICA AL SÍNDIC QUE S'ESTÀ NEGANT LA CONNEXIÓ A LA XARXA D'AIGUA POTABLE INCLÚS PRESENTANT LA CÈDULA D'HABITABILITAT.

Document nº 4 : Escrit de data 10/11/99, signat pel flamant alcalde de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, Josep Musull, dirigit al de Muntanyola comunicant-li que no és procedent l'autorització sol·licitada atès que la cèdula aportada va ser concedida per un habitatge de segona ocupació quan ho hauria d'haver estat per un de primera, i que dita cèdula, tal com els ha comunicat la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, ha estat revocada, adjuntant còpia d'aquesta revocació.

La cosa té pebrots, quan tens la cèdula, s'inventen noves excuses i acaben revocant-la per privar-te la connexió a la xarxa. Busquen que no poguem viure a casa nostra. És vergonyós.
Si això no és una persecució, que algú m'ho expliqui !!

Els carcamals de la Generalitat inclús reconeixen que no la podien revocar així, a sac, i estimen el recurs presentat, de manera que la cèdula torna a ser vàlida. Però obren un altre procediment, també il·legal, una revisió d'ofici de la cèdula atorgada i demostren fins on pot arribar el seu nivell de corrupció per anul·lar-la sigui com sigui, però això sols és un sistema més per allargar l'agonia del ciutadà.

Però l'assumpte encara és més greu, doncs resulta que a hores d'ara s'està negant un servei a un ciutadà que disposa de cèdula vàlida i vigent, tal i com reconeix la pròpia Genialitat, però està clar, aquesta, d'una manera o altre, acabarà sent revocada :

Document nº 5 : Escrit de data 26/7/00, signat pel Negociat d'habitabilitat del Departament d'Arquitectura i Habitatge, Sr. Josep L. Gallego Ferruz, dirigit a Josep Musull, l'alcalde de l'ajuntament de Santa Eulàlia, comunicant-li que per deixar sense efecte la cedula avui dia vigent, ja s'ha iniciat el corresponent expedient de revisió d'ofici.

Però, no us ho perdeu, el que ve a continuació encara és més greu, és de jutjat de guàrdia !
Resulta que per l'alcalde de Santa Eulàlia, amb la presentació de la cèdula d'habitabilitat més un document expedit per la Generalitat acreditatiu de la seva vigència, encara no en té prou, i es permet el luxe d'explicar a un altre ajuntament com ho ha de fer per perseguir els veïns del paratge de Les Comunes.
El "senyor" Musull, torna a amenaçar a l'ajuntament de Muntanyola, no fos cas que no estés al mateix nivell de prevaricació i se li acudís tramitar la sol·licitud :

Document nº 6 : En data 1/9/00, l'alcalde de Santa Eulàlia, envia un escrit a l'alcalde del municipi veí de Muntanyola, responent-li que no és procedent l'autorització sol·licitada atès que la cèdula d'habitabilitat aportada per l'interessat i la Resolució en la que s'estima el recurs interposat, no són documents suficients que acreditin que la cèdula sigui definitiva.

Aprofita per informar que s'ha iniciat una revisió d'ofici per tornar a revocar la cèdula, amb la diferència que, aquesta vegada, es ferà seguint el procediment legal establert.
Això què vol dir, que l'anterior sistema era il·legal ?
I com que té molt clar que la cèdula serà revocada, per raons de seguretat jurídica, no és procedent atorgar un subministre provisional condicionat.
Finalment, li prega i reitera la improcedència d'atorgar el subministre sense la comformitat de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Lamentable.

30/3/01 : LA QUEIXA S'ADMET A TRÀMIT.

Rebo una carta del Síndic, el la qual s'em comunica que la queixa ha estat admesa a tràmit amb el número d'expedient 929/2001 i donat que en aquelles dates, la Generalitat, m'havia notificat la revocació de la cèdula d'habitabilitat, em recomana que interposi el pertinent recurs administratiu en contra i també m'informa que ha sol·licitat a l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer un informe tècnic sobre la qüestió.

FAX DE DATA 21/5/01 : DAVANT DEL TRACTE REBUT PER PART DEL SERVEI DE GESTIÓ JURÍDICA DE LA GENERALITAT, ES FORMULA UNA NOVA QUEIXA AL SÍNDIC DE GREUGES.

Com que un altre veí de Les Comunes també havia fet una queixa al Síndic per un cas calcat al meu, s'obren dos expedients pel mateix assumpte. A partir d'aquest moment però, li trametem la documentació conjuntament.

Però no us penseu que el repertori de bestieses de l'administració ja s'hagi acabat, doncs el Servei de Gestió Jurídica de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, afegeix més llenya al foc i emet un informe, en el qual es tracta a aquest veí gairebé de delinqüent i el fan culpable de l' "error administratiu" ja que, segons ells, ha burlat la normativa vigent obtenint un document de forma fraudulenta que legalment li està vedat.

Aquest veí, al igual que jo, n'està fart que li toquin allò que no sona, i creu que queixar-se al Síndic li pot servir de quelcom. Més endavant, durant el procés de revisió d'ofici, un servidor reberia el mateix tracte, convenientment corregit i augmentat per la Comissió Jurídica Assessora (òrgan consultiu de la Generalitat).
Veure escrit del Servei de Gestió Jurídica

Document nº 7 : Aquests fets són posats en coneixement del Síndic.
En aquests escrit, el veí es queixa contundentment, denuncia que existeix una màfia administrativa amb l'objectiu d'esborrar-nos del mapa i de tornar-se a apropiar de la muntanya de Les Comunes i acredita que el seu habitatge no es troba en zona de reserva forestal com afirma, falsament, l'administració. S'hi acompanyen diversos documents acreditatius dels fets denunciats.

Entre d'altres, es pregunta :
Sota quin fonament s'em nega l'aigua si la cèdula és vigent ?
Si l'he obtingut de forma fraudulenta, quin document he falsificat ?
Per què aquest interés en anul·lar-me la cèdula sigui com sigui?
On són els principis generals de servei, respecte i deferència vers el ciutadà, i de transparència i bona fe de l'administració ?

Finalment, denuncia que fa gairebé dos anys que disposen de cèdula d'habitabilitat i continuen sense aigua potable i
conclou : Això és de jutjat de guàrdia !

Malgrat això, el Síndic continúa sense reaccionar.
Veure escrit de queixa

6/7/01 : ES LLIURA MÉS DOCUMENTACIÓ AL SÍNDIC.

Document nº 8 : S'entrega nova documentació al Síndic, aquest cop acudint personalment al seu local situat al C/Josep Anselm Clavé, 31 de Barcelona, comunicant-li que l'ajuntament pretén tenir-nos encara més reprimits, doncs fa una revisió de les Normes Subsidiàries que, curiosament, afecten al paratge de Les Comunes amb la creació d'una inusual i ilògica regulació específica amb l'excusa de protegir el paisatge quan el consistori mai ha demostrat la més mínima sensibilitat vers el medi ambient (no es dignen ni a contestar una instància referent a la greu problemàtica dels incendis !) ni han invertit mai "un duro" en l'arranjament ni en la neteja de marges (per tal que el camí actuï de tallafocs) de la pista que porta a Les Comunes, que està en perfectes condicions gràcies a l'esforç dels veins de la zona.

I li pregunto : Fins quan durarà aquesta monumental farsa ?
I afegeixo : No entenc com en un "Estat de Dret" es pot permetre que s'allargui tan una injustícia tan flagrant com és negar un servei obligatori.

El "defensor del ciutadà" continua sense fer res.

12/7/01 : EL SÍNDIC M'INFORMA QUE JA HA REBUT L'INFORME SOL·LICITAT A L'AJUNTAMENT.

El Síndic reb l'informe que havia demanat i sense explicar el motiu, em comunica que s'han tornat a adreçar a l'ajuntament per tal d'ampliar "determinada informació", a fi i efecte de poder adoptar una resolució sobre l'assumpte.
Això no em serveix de res i crec que el Síndic disposa de suficient informació per actuar amb contundència.
Em pregunto : Què carai li han dit ? Per què s'hi torna a dirigir ? Quina informació pretén ampliar ? Aquest "misteri" i secretisme ja comença a fer pudor.

FAX DE DATA 26/9/01. Document nº 9 : També es posen en coneixement del Sr. Anton Cañellas els suggeriments presentats a l'Avanç de Revisió de les Normes Subsidiàries, en els quals suggerim, bàsicament, que es respecti de forma específica l'ús residencial al paratge de Les Comunes.
I com a Document nº 10 : La queixa presentada a la Generalitat per infringir el dret dels ciutadans a ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i funcionaris (Art. 35.i de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú) sol·licitant l'eliminació de totes i cada una de les expressions desqüalificadores contingudes en l'informe signat pel lletrat del Servei de Gestió Jurídica, Gerard Labat Ortiz i comformat per l'Advocada en Cap, Carme Sardà Vilardaga, en el que es declarava, entre d'altres, que s'havia obtingut la cèdula d'habitabilitat "burlant la normativa vigent i de forma fraudulenta".
Veure escrit de queixa a la Generalitat
Veure escrit de resposta de la Generalitat

La Generalitat es retracta de les expressions desqüalificadores i rectifica l'informe. Si bé s'indica que tan aquest informe com l'escrit de queixa seràn tramesos a la Comissió Jurídica Assessora, aquesta en fa cas omís i utilitza les mateixes expressions, corregides i augmentades, en el seu posterior informe, de data 1/8/02, favorable a la revisió d'ofici de la cèdula d'habitabilitat atorgada.

Es continúa enviant informació al Síndic, que continúa estàtic :

FAX DE DATA 5/10/01. Han passat tres mesos i el Síndic no diu res, i no hi ha manera de contactar telefònicament amb la seva assessora en temes urbanístics, Sra. Pilar Busquiel, per la qual cosa envio Fax demanant dia i hora per parlar del tema. Finalment hi consegueixo parlar i intueixo que haver acudit al Síndic només servirà per tirar-nos encara més terra a sobre.

FAX DE DATA 26/10/01. Document nº 11 : En aquest escrit, es comunica al Síndic com l'ajuntament es burla de nosaltres al "estimar en part" els nostres suggeriments, amb l'inclusió dins el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer d'una norma específica per nosaltres solets, la Disposició Transitòria 4ª, que qüalifica directament els nostres habitatges d'il·legals i fora d'ordenació, establint condicions per "legalitzar-los" d'impossible compliment.

ESCRIT DE DATA 5/11/01. Document nº 12 : En aquest escrit, enviat per correu administratiu (certificat i amb acusament de rebuda), li expliquem que, segons el nostre advocat, tal declaració és arbitrària, discriminatòria i no té cap fonament legal. També li fem saber que l'administració hauria d'actuar d'acord amb la Constitució i no decantar-se en el sentit que perjudica més al ciutadà provocant-li greuges innecessaris i que això no és res més que una manera d'aplanar el terreny per esborrar-nos definitivament del mapa amb l'objectiu de satisfer els seus interessos urbanístics (no oblidem que està en joc una muntanya situada en una zona privilegiada per les seves vistes panoràmiques).
I per rematar la jugada, ens exigeixen per "legalitzar" els nostres habitatges l'adquisició del doble de la Unitat Mínima de Conreu, o sigui 9 Hectàrees, el doble del legalment exigible. I ens preguntem : Si tots som iguals davant la Llei, què passa, que les finques que no disposin de 9 Ha. han quedat, de cop i volta, il·legalitzades ?

Junt amb l'escrit, s'adjunta documentació acreditativa de l'antiguitat dels habitatges, entre d'altres, una ampliació d'una fotografia aèrea de l'agost de 1981 certificada pel Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya on s'aprecien clarament les vivendes de Les Comunes i un mapa topogràfic del mateix organisme de l'agost de 1986 on hi apareixen dibuixades. També adjuntem els plànols cadastrals de l'ajuntament i de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona on, curiosament no hi consten. Pel que sembla, tal incongruència és deguda a l' "alteració" cadastral efectuada per l'ajuntament a l'any 1992, quan es vàren "esborrar" les parcel.les i edificacions que interessava ignorar, més tard, a l'any 1995, l'ajuntament admet el seu "error" i ordena al Cadastre de Barcelona la rectificació dels plànols, reapareixent les parcel·les, però "descuïdant-se" fer-hi constar les edificacions, ja existents abans de l' "alteració". Actualment es manté aquesta situació incongruent amb la realitat.
Veure escrit del 5/11/01

El Síndic continua contemplant el joc brut de l'administració amb total passivitat.

FAX DE DATA 15/11/01. Es fa saber al Síndic que la nova normativa (Art. 142, Clau 25 del nou Pla General) que pretén aprovar l'ajuntament ens deixa fora de la llei ja que no admet l'ús d'habitatge a la zona de Les Comunes. La intenció és prou clara : ens estàn esborrant del mapa. Per això ho considerem un atac directe als nostres drets fonamentals protegits a la Constitució.
Veure Fax

FAX DE DATA 20/11/01. Document nº 13 : Fax enviat a Pilar Busquiel, assessora del Síndic, demanant-li si ha examinat la informació que li hem anat enviant, entre d'altres, sobre l'acte tàcit de legalització dels habitatges construïts sense llicència, un cop transcorregut el termini de prescripció previst a la normativa urbanística (art. 259 del Decret Legislatiu 1/1990).

I li demanem si la normativa de protecció paisatgística (clau 25) no és una manera descarada d'avocar-nos a la il·legalitat i esborrar-nos del mapa ?

I si la Disposició Transitòria 4ª, al exigir l'adquisició d'una gran superfície de terreny en una zona parcel·lada, no fomenta clarament la sempre indesitjable especulació del terreny i condiciona econòmicament als afectats ?

Al veure que a aquestes alçades el Síndic encara no s'ha dignat a moure un dit, exigim clarament el següent : POTSER JA ÉS HORA QUE ACTUÏN, CADA COP LES REPRESÀLIES ADMINISTRATIVES SÓN MÉS CONTUNDENTS !
Veure Fax

FAX DE DATA 23/11/01. Document nº 14 : S'envia còpia al Síndic de les contundents al·legacions a l'aprovació inicial del Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer, on es posa en evidència que els habitatges de Les Comunes, ni són il·legals ni están fora d'ordenació i que la Disposició Transitòria 4ª, creada única i exclusivament per perjudicar a les famílies que viuen al paratge de Les Comunes, no s'ajusta a dret, és incongruent, discriminatòria, té un contingut impossible i infringeix la normativa urbanística de caràcter superior i d'obligat compliment.

Davant dels atacs de l'ajuntament, cada cop més contundents, en aquest Fax preguntem a l'institució del "defensor del ciutadà" (amb lletres gairebé de pam) :

ENCARA NO TENEN PROUS MOTIUS PER ACTUAR ?

Veure Fax

El Sr. Cañellas és plenament conscient (ó hauria de ser-ho) que ens han deixat sense cèdula d'habitabilitat perquè no poguem disposar ni d'aigua potable i seguidament il·legalitzen les nostres vivendes per fótre'ns fora de casa amb el gravíssim perjudici que aquesta situació ens comporta i alhora solucionen la "papeleta" a les famílies d'alts ingressos que recentment han edificat il·legalment les seves luxoses residències.

Davant d'aquesta flagrant discriminació, no us sembla que el defensor del ciutadà hi té alguna cosa a dir ?

Doncs sí senyors, amb tota aquesta informació a l'expedient 929/2001, la institució que teòricament hauria d'estar de la nostra banda, NO HA FET ABSOLUTAMENT RES, ni una trista recomanació a les administracions implicades. Ha permès, davant dels seus ulls, que s'hagin anat consumant sistemàticament totes aquestes flagrants injustícies. Això és vergonyós. Però el pitjor encara estava per venir.

18/12/01 : QUAN MÉS FEROTGE ERA LA PERSECUCIÓ, EL "DEFENSOR DEL CIUTADÀ" S'EN RENTA LES MANS :
RESOL A FAVOR DE L'ADMINISTRACIÓ I ARXIVA L'EXPEDIENT.

Les represàlies de l'ajuntament cada cop són més contundents. Com heu vist, a mida que es succeixen els fets el Síndic és puntualment informat via Fax.

Quan més evident era la persecució, què fa el Síndic de
Greuges ? :

Després de més de cinc mesos de passivitat total i sense rebre cap notícia del "defensor del ciutadà", i per més "inri", just abans de les festes nadalenques, ens notifica que resol a favor de les administracions i arxiva l'expedient, permetent la il.legalització irreversible del meu habitatge i sense ni tan sols qüestionar-se algunes de les incomptables injustícies que ha permès que es consumin sense fer absolutament res tot i tenir-ne coneixement.

La seva resolució, d'un rigor jurídic inacceptable, es fonamenta en l'equivocada i perversa teoria de l'ajuntament que considera que el meu habitatge és il·legal, tombada per la recent sentència de 14 de març de 2008 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Obvia clamorosament, al igual que les dues administracions implicades, l'antiguitat de l'habitatge, i que, si en el seu moment va existir una infracció per manca de llicència, l'ajuntament va disposar de quatre anys per actuar i no va fer res. Aquesta deixadesa per part de l'ajuntament, per motius de seguretat jurídica - dret expressament protegit a la Constitució-, mai pot acabar vulnerant, trenta anys després, els drets d'un ciutadà. La pressumpte infracció ha prescrit sobradament i amb això el dret a exigir tal autorització, produint-se per Llei, la legalització de l'habitage. Ara pretenen fer el que no van fer en el seu moment, però ja no són a temps de castigar ningú, ni d'enderrocar res, per la senzilla raó de que la Llei no els ho permet.

Malgrat que a Catalunya l'única normativa d'aplicació és l'autonòmica (Catalunya disposa de legislació pròpia), després d'indicar que la normativa d'aplicació és el Decret Legislatiu 1/1990 (normativa autonòmica), el Síndic cita la sentència del Suprem de 5/12/87, anterior a aquest decret i de caràcter estatal que, a diferència de reiterada jurisprudència que declara el contrari, no reconeix la legalització de les construccions edificades sense llicència contra les quals ja no és possible actuar al haver transcorregut el termini de prescripció establert en 4 anys (arts. 259 i 279.1 del DL1/90 de 12 de juliol - DOGC núm. 1317 del 13/7/90).
Altre cosa és que dites construccions, si entren en contradicció amb el nou planejament, puguin quedar en situació de volum discomforme o fora d'ordenació, però mai il·legals, com s'afirma rotundament en la resolució del Síndic. Afirmació, com veiem, sense cap fonament legal.

Com exemple, vegeu dos extractes d' altres sentències de les moltes que podriem trobar, que diuen el contrari i que sí que ho reconeixen :
Sentència RJ1985/4771, de data 24/5/85, també del Suprem (anterior a la citada pel Síndic)

Sentència RJCA1994/416, de data 30/6/94, del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (posterior a la citada pel Síndic)

Com és que el "defensor del ciutadà" es decanta precisament per sentències desfavorables ?

El mateix argument utilitzaria el Gabinet Jurídic de la Generalitat en el seu escrit d'oposició a la demanda formulada contra el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer.

A partir d'aquí tot el que diu és una gran fal·lacia. Inclús s'atreveix a dir que l'ajuntament ha fet un gran esforç al exigir menys terreny del que en realitat ens hauria d'haver exigit, per la "rebaixa ostensible en la superfície del terreny (de 25 a 9 hectàrees)."

Em pregunto, quina mena d'assessors té aquest senyor que el fan arribar a aquestes desafortunades conclusions ? O és que es deixa enganyar ?

No es qüestiona cap de les mentides de l'ajuntament, una de les quals és afirmar que el meu habitatge es troba en zona de reserva forestal, quan això és fals i li em acreditat, doncs la pròpia Comissió d'Urbanisme de Barcelona certifica que el sòl és agrícola. Si fós el cas, serien 4,5 hectàrees les que legalment podrien exigir-nos i resulta que ens estàn exigint el doble del legalment exigible !!! Això suposant que hi hagués quelcom a legalitzar.

Curiosament, es creu la versió falsa i considera que són 25 (corresponents a zona forestal) i no 9 les hectàrees que ens haurien d'exigir, per la qual cosa dedueix que l'ajuntament fa un gran esforç per tal de que poguem legalitzar, fent els ulls clucs a que m'era impossible adquirir la superfície exigida. Si s'assabenta que més tard, l'ajuntament torna a suar sang rebaixant la superfície de 9 a 7,5 Ha, els proclama màrtirs !!

Seguint la mateixa teoria, el Síndic considera que tampoc tinc dret a la cèdula d'habitabilitat, donat que la meva finca té menys de 25 Hectàrees, quan la normativa urbanística reconeix el dret a disposar de la cèdula d'habitabilitat inclús a les vivendes implantades il·legalment, un cop trancorreguts els terminis de prescripció de la pressumpte infracció en la que hagi pogut incòrrer l'edificant.

Em pregunto, com és que el dret a disposar d'una cèdula d'habitabilitat estigui condicionat per la superfície de terreny ? Què té a veure una cosa amb l'altra ?

Com és que, sense ni tan sols estudiar-se el tema, es decideix per la opció que més ens perjudica ? Què carai investiga ?
I aquest senyor és el defensor del ciutadà ?

Per acabar-ho d'adobar, diu que les administracions, en qüestions urbanístiques poden actuar de forma discrecional. Amb això li donc tota la raó, evidentment han fet el que han volgut saltant-se totes les lleis ! I que aquesta "discrecionalitat" de l'administració local pot ser "controlada" per la Genialitat, com si aquests últims hàgin demostrat ser menys corruptes.

Per si no havia fet prou pena, el defensor del ciutadà m'indica que si crec que el nou Pla General lesiona els meus interessos legítims, puc recòrrer en via administrativa davant del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el Deshonorable Felip Puig, però s'oblida de dir-me, i prou que ho sap, que aquest senyor la majoria de vegades ni tan sols es digna a contestar els recursos presentats pels ciutadans tal i com efectivament succeïria. I si això no em satisfà, per això està el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que deixarà en evidència les seves genials argumentacions.

I finalment, "lamenta" que la seva resolució, no satisfaci les meves pretensions, i com feien els botxins durant el franquisme, no té altre remei que "circumscrivir-se a la legalitat vigent", i tot això després d'un "estudi exhaustiu de tota la documentació aportada".

Ara he pogut comprovar com el Síndic és la mateixa Generalitat amb un altre nom, una simple marioneta manipulada pel braç de l'administració.
Com podrà anar contra els progenitors que li donen de mamar ?

A més, la Llei només li permet fer recomanacions (que la majoria de vegades ni tan sols són escoltades), les seves resolucions no són vinculants, la seva intervenció no suspèn els actes ni els terminis administrius o judicials, i per si això fos poc, no pot intervenir en processos judicials, o sigui, es tracta d'una figura de porcellana barata creada de cara a la galeria. I si això li afegim el seu passat polític, ja som al cap del carrer ! Tenint en compte això i vist el contingut de la seva resolució, encara hem estat de sort !

Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'assumpte em donen la raó i demostren que "el defensor del ciutadà" es va “equivocar” estrepitosament : per incompetent o per corrupte ?.
Veure resolució del Síndic de Greuges

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, més endavant, anul·laria la normativa sobre l'assumpte i declararia que les administracions implicades (ajuntament i Generalitat) ni tan sols tenen competències per declarar il·legals els habitatges de Les Comunes.
Veure sentència del TSJC

2/1/02 : SOL·LICITO AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA CÒPIA DEL MEU EXPEDIENT.

Pocs dies després de que el Síndic arxivés el meu expedient, i per tal de poder-lo examinar, el 2 de gener del 2002 sol·licito , per correu administratiu, una còpia del mateix.

17/4/02 : TRANSCORREGUTS MÉS DE TRES MESOS I AL VEURE QUE EL SÍNDIC NO CONTESTA, ACUDEIXO PERSONALMENT AL SEU LOCAL I S'EM NEGA L'ACCÉS AL MEU PROPI EXPEDIENT.

Com heu vist, fins ara, l'actuació del Síndic ha estat més que deplorable, però el seu repertori de disbarats no s'acaba pas aquí, el que a continuació s'explica, encara és més greu :

Un cop el Sr. Cañellas, de forma fulminant i sense explicació raonada, havia tancat l'expedient, un servidor acudeix personalment al local de la Institució per obtenir una còpia del mateix, i què em trobo ? Doncs que la persona que m'atén em nega reiteradament l'accés al mateix, al.legant que no poden facilitar informació quan un assumpte està essent investigat.

Això saben prou bé que és fals, doncs com he dit abans, l'expedient està arxivat i no s'està investigant res, però, a pesar d'insistir, no em fan cas i marxo decebut i amb les mans buides.

10/5/02 : EL SÍNDIC ES BURLA DE MI I M'ENVIA LA MATEIXA DOCUMENTACIÓ QUE LI HE ENVIAT, PERÒ SORPRENENTMENT, EXCLOUENT ELS INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS.

Després de MÉS DE QUATRE MESOS - paradoxalment el qui pretén controlar que l'administració compleixi els terminis és el primer en saltar-se'ls- el defensor del ciutadà es digna a contestar i m'envia còpia de l'expedient (un feix de fotocòpies sense índex ni numeració rebudes el 10/5/02), però exclouent els informes de les administracions implicades. Això és una burla, doncs es tracta dels mateixos documents que jo mateix els he enviat, i això ho saben prou bé, doncs juntament amb les esmentades còpies, pel seu descàrrec, em diuen que segons l'art.23 de la Llei 14/1984 del Síndic, aquest té l'obligació de reserva respecte dels informes de les administracions.
Veure escrit que acompanya les fotocòpies

28/5/02 : EM TORNO A DIRIGIR PER ESCRIT AL DEFENSOR DEL CIUTADÀ RECLAMANT CÒPIA ÍNTEGRA DEL MEU EXPEDIENT.

L'esmentat article diu el següent : “Les actuacions que s'han de practicar en el curs d'una investigació s'han de fer amb la reserva i discreció més absolutes...”.

És evident que l'excusa al.legada per negar-me una determinada informació del meu propi expedient, no és d'aplicació en aquest cas, donat que al estar l'expedient arxivat, no hi ha ni hi pot haver cap tipus d'investigació en curs.

Entre d'altres, i tal com es pot llegir al seu tríptic publicitari, "el Síndic pot intervenir en casos en que l'actuació de les administracions hagi pogut produïr una vulneració dels drets de les persones... entre d'altres, la negativa a facilitar informació que els ciutadans poden sol·licitar."

Com podeu comprovar, el propi Síndic no dóna exemple.
La pregunta és obvia : Com pot el Síndic exigir a l'administració que compleixi amb el dret legítim del ciutadà a ser informat, si és el primer en vulnerar-lo ?
I la següent immediata seria :
A qui defenseu, a l'administració o al ciutadà ?

Em torno a dirigir per escrit al Síndic, dient-li que l'art. 23 l'autoritza a reservar-se informació sempre i quan la investigació estigui en curs i que examinada la Llei del Síndic en el seu conjunt, no es detecta enlloc que tingui dret a negar informació al ciutadà un cop arxivat l'expedient.

Obviament, ni la llei, ni els seus teòrics objectius li permenten, però l'arrogància pot més que el sentit comú i la honestedat, i em contesta que es ratifica en la seva decisió, però s'ha donat compte que la primera excusa al·legada ja no li serveix, i aquesta vegada em respón esquivant les meves "acusacions", i a l'estil de les administracions, o sigui, inventant-se una nova excusa per aconseguir el seu patètic objectiu.
Veure escrit de reclamació

5/6/02 : EL DEFENSOR DEL CIUTADÀ S'INVENTA NOVES EXCUSES PER CONTINUAR OCULTANT ELS INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS.

I què contesta el Síndic de Greuges a un ciutadà que li demana còpia del seu propi expedient ?

En aquesta ocasió, al·lega que com que ell no és l'administració, pot fer el que li roti, ja que no està sotmès a cap Llei i defineix el seu procedir com a informal i no formalitzat.

En altres paraules, està dient que l'administració està obligada per llei a complir les seves obligacions, però que el seu cas és molt particular i pot fer el que vulgui, inclús burlar-se del ciutadà i amagar informació. I ell, més que ningú, hi està igualment obligat, per aplicació analògica. I a sobre té les penques de dir que actúa objectivament.

I aquest comissionat parlamentari pretén "controlar" l'adequació de l'activitat administrativa a la Constitució si és el primer en vulnerar-la ? Recordem que la Constitució Espanyola reconeix el dret dels ciutadans a l'accés als arxius i registres administratius i més quan aquests gaudeixen de la condició de persones interessades.
No creieu que actuant així, ha perdut tota legitimitat i ja no és ningú per supervisar l'actuació de l'administració ?

Evidentment, aquesta vegada, no cita ni un sol article que fonamenti jurídicament les seves genials argumentacions.

Diria que aquest senyor s'oblida de la seva missió i de la institució que representa.
Ja us ho deia, tractar amb aquest senyor és el mateix que fer-ho amb l'administració, no hi ha manera de treure'n l'aigua clara.
Em sembla una excusa molt barata i que no l'eximeix de les seves obligacions d'acord amb el lloc que ocupa ni l'autoritza a saltar-se l'ordenament jurídic i molt menys a trepitjar els drets d'un ciutadà, amb l'agreujant que ho fa precisament el que, en teoria, hauria de vetllar per l'eficacia dels meus drets.
Déu n'hi dó. Aquesta resposta es mereix un ciutadà que simplement demana còpia del seu propi expedient ? És que no tinc dret a saber què diuen les administracions de mí ? Ó és que no em facilita aquests informes simplement perquè ni tan sols existeixen ?
Carai ! Fins i tot em venen ganes de saber que dimonis conté aquest expedient tan secret ! Es tractarà d'un expedient X ? Senyors, ho sento molt, però crec que mai ho sabrem !

La veritat, això fa pena, dóna la impressió que no s'actúa en transparència, que s'està amagant informació... i això ho fa el mismíssim Síndic de Greuges de Catalunya. Simplement vergonyós i intolerable. Ja no sé què és pitjor, si la “desafortunada” resolució sobre l'assumpte o la postura adoptada per negar-me l'accés al meu propi expedient.

En definitiva, aquest senyor i els seus col.laboradors, que en aquells moments “només” eren 33 funcionaris, que mantenim entre tots, han demostrat que tot és una gran fal·lacia i han donat una imatge deplorable, impròpia d'una Institució que, en teoria, està creada per defensar els drets dels ciutadans.

Doncs ja ho heu vist, compte amb el Síndic !! Pot acabar sent una manera de distreure l'atenció
L'actual Síndic, el Sr. Rafael Ribó, ja amb més d'un centenar de funcionaris al seu servei, que també mantenim entre tots, no ho té gens complicat per fer-ho millor.

Ja ho heu vist. Compte amb el Síndic !! No us quedeu parats esperant que el Síndic us solucioni res, pot acabar sent sols una manera de distreure l'atenció evitant que utilitzeu altres vies molt més efectives.

Mentrestant i encara que sigui prou trist haver de sortir a la tele per solucionar les coses, els ciutadans amb problemes poden acudir al veritable i efectiu "Síndic de Greuges", el Sr. Josep Cuní, mitjançant el seu magnífic programa a TV3 "Els matins".
Veure escrit de resposta del Síndic

2008-04-12T21:18:00.153+02:00

---------------------------

2008-04-12T21:18:00.152+02:00

.......................

2008-04-12T21:18:00.151+02:00

...................

2008-04-12T21:17:00.009+02:00

----------------------

2008-04-12T21:17:00.008+02:00

........................................

2008-04-12T21:17:00.007+02:00

-----------------------

2008-04-12T21:15:00.007+02:00

-----------------------

2008-04-12T21:02:00.006+02:00

2008-04-10T09:18:00.013+02:00

2007-11-18T13:10:00.038+01:00

http://www.riuprimer.cat

Podeu contactar amb l'administrador d'aquest bloc al següent correu electrònic :
lescomunes@riuprimer.cat

Opina, digues el que saps, ajuda'm a tibar de la manta, fes suggeriments, consells, comentaris, rectificacions... seràn ben rebuts !

ESCRIU EL TEU COMENTARI I SORTIRÀ PUBLICAT EN AQUESTA WEB

A Santa Eulàlia de Riuprimer tenim un problema.

2007-04-02T11:42:00.000+02:00

Quan la secretària municipal nega l'accés a un expedient en exposició pública amb tota mena d'excuses barates, realment tenim un problema, i molt greu.

El propi Ajuntament, obligat per llei i mitjançant un anunci publicat a El 9 Nou del passat dilluns 7 de febrer (pàg. 5), exposa públicament que un expedient, durant el termini d'un mes, resta a disposició de totes les persones interessades a fi de que puguin formular les al·legacions que considerin oportunes. El mateix anunci, per tal de donar-li la màxima difusió, també es publicita en d'altres mitjans de prensa escrita de gran abast, es penja al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i també es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) o en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i a les seves webs respectives per a la seva consulta via Internet.

Doncs bé, un servidor es persona a l'Ajuntament el passat 28 de febrer (dins el termini d'exposició pública) per tal de poder consultar l'esmentat expedient i la administrativa que m'atén i prèvia consulta a la secretària municipal em diu “que estic fora de termini, que l'expedient ja s'ha enviat” i li contesto que això no és així, doncs el termini indicat d'exposició pública és d'un mes tal i com consta a l'anunci publicat en aquest periòdic (vaig acudir-hi amb una fotocòpia del mateix) i ho comenta a la secretària. A partir d'aquí i un cop superat el primer entrebanc (ja no s'insisteix més que estic fora de termini ni que l'expedient ja s'ha enviat), rebo un tracte totalment “personalitzat” per part de la secretària municipal que em demana si vull veure el projecte i li dic que vull veure l'expedient sencer i s'en va a buscar-lo. M'entrega el projecte tècnic redactat per l'arquitecte i quan em dono compte que s'emporta la resta de l'expedient, li dic que també m'interessa veure-ho i em trobo amb un segon entrebanc, doncs ara em contesta que no em permetrà veure-ho amb l'excusa de que “hi han dades personals, que en tot cas hauria de tapar-les”. Li reitero que si l'expedient està en exposició pública no em pot privar de fer-li una ullada, i em trobo amb un tercer entrebanc, aquest cop la nova excusa és que “en exposició pública només hi està el projecte, no els informes de l'expedient” i li contesto que això no és així, doncs si hi ha un termini d'exposició pública per fer al·legacions, se suposa que has de poder veure tot l'expedient, si no, com es poden presentar unes al·legacions? Només contra un projecte tècnic d'un arquitecte? Ara li insisteixo que llegeixi el que diu l'anunci, en el qual lògicament, s'indica que el que resta en exposició pública és l'expedient. Aquesta vegada em respón “que s'en diu expedient de forma genèrica”. Ja estic alucinant i li dic que suposo que teniu algún problema doncs no entenc com es posen tants problemes per una cosa normal i corrent que qualsevol funcionari d'Ajuntament et facilita sense cap problema per simple sentit comú i per la senzilla raó de que hi está obligat per llei. En aquest moment ja li dic si és que haig de venir amb un advocat per poder veure l'expedient. Seguidament li demano si em permet de veure'l i no em contesta i quan el tinc, m'el treu enèrgicament de les mans i alçant la veu molt exaltada i donant un fort cop a la taula amb l'expedient em diu que “quan ho demani m'ho ensenyarà tot” (?) i “que no malpensi que vulgui amagar res, però que haig de tapar les dades personals”. Li insisteixo que un expedient en exposició pública no es pot privar a ningú, doncs sería absurd que una llei permetés posar-lo a disposició pública i una altra en prohibís consultar-lo. A partir d'aquest moment, ja amb un to més calmat, em “comenta” superficialment alguns dels documents de l'expedient (malgrat que acabava de dir que no eren “públics”), però sense deixar-me en cap moment de poder consultar-lo tranquilament sense els seus impediments. Mentre s'endú l'expedient (se suposa que per tapar les dades personals), em diu que puc mirar tranquilament el projecte (que només conté dades tècniques) i per si encara no havia fet prou pena, insisteix que “només puc al·legar contra el projecte, contra res més, qué és l'únic que està en exposició pública”. Indignat i perplex, en aquest punt considero que ja he perdut prou el temps i m'en vaig cap a casa.

Els ciutadans tenim garantit per llei el dret a conèixer els documents d'un expedient, inclús si no está en periode d'informació pública i també d'obtenir-ne còpies, si en som persones interessades, o sigui, quan els nostres drets en puguin ser directament afectats per la resolució que s'adopti a l'expedient. I resulta que, a més, un servidor disposa d'un habitatge al qual pot ser-li aplicable el mateix procediment urbanístic (per això vaig acudir a informar-me a l'Ajuntament) per està situat a la mateixa zona que l'habitatge relacionat a l'expedient, amb l'agreujant de que la secretària municipal ho sap perfectament.

Aquesta conducta, tan irresponsable i més pròpia d'èpoques passades, com a mínim, hauria de comportar la seva suspensió de sou i feina per una bona temporada.

Tal vegada es tracti d'un Expedient X? Sembla surrealisme però lamentablement és ben veritat.

República Bananera de Santa Eulàlia de Riuprimer, segle XXI.

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER: LA HISTÒRIA D'UNA PERSECUCIÓ

CARTA A L'ALCALDE

SÍNDIC DE GREUGES : INCOMPETENT O CORRUPTE ?

Deixeu el vostre comentari

A Santa Eulàlia de Riuprimer tenim un problema.